Política

La sedició cau per la via urgent

L’extinció del delicte i la rebaixa de quinze anys a cinc de presó i vuit d’inhabilitació de pena per desordres públics agreujats agiten l’escenari polític

El PSOE admet que perdrà vots

Les euroordres tindran nova vida si el jutge Llarena s’aferra al nou text

Si vol Puigdemont a Madrid, Llarena obeirà el nou text i la tesi alemanya

El que Pedro Sánchez va anun­ciar en prime time tele­vi­siu ja té vida pròpia al regis­tre del Congrés i el teló de l’any 1822 està a punt de caure. Amb tot el pro­ta­go­nisme assu­mit pel PSOE i Uni­des Podem des del Congrés –perquè un pro­jecte de llei del Con­sell de Minis­tres seria més lent i rega­la­ria al Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) la capa­ci­tat de fer un informe pre­cep­tiu i demo­rar-ho tot sine die–, el delicte de sedició, que data del segle XIX, ja camina cap a l’extinció en el Codi Penal. La fi del delicte pel qual van ser con­dem­nats i inha­bi­li­tats els líders del procés i la rebaixa del sos­tre actual de quinze anys de pena a un nou màxim de cinc de presó i vuit d’inha­bi­li­tació en el nou delicte de desor­dres públics agreu­jats obli­guen a recal­cu­lar les penes –l’indult va afec­tar la presó i prou, però ara s’escurça també el temps d’Oriol Jun­que­ras i la resta per tor­nar a una llista elec­to­ral– i agi­ten l’esce­nari polític, des de Calàbria fins a Water­loo.

Si bé en l’entre­vista de dijous al ves­pre a La Sexta no va pro­nun­ciar la paraula dero­gació i ahir Patxi López (PSOE) par­lava d’una “europeïtzació”, la lle­tra de la pro­po­sició que fir­men el PSOE i Podem és inequívoca. “Se supri­meix del títol I del capítol XXII”, diu el text. La ini­ci­a­tiva que abo­leix la sedició i que paga a ERC la segona gran moneda de la des­ju­di­ci­a­lit­zació, això sí, és de més abast i té un títol qui­lomètric: “Pro­po­sició de llei orgànica de trans­po­sició de direc­ti­ves euro­pees i altres dis­po­si­ci­ons per a l’adap­tació de la legis­lació penal a l’orde­na­ment de la UE, i reforma dels delic­tes con­tra la inte­gri­tat moral, desor­dres públics i con­tra­ban d’armes de doble ús.”

Com que està regis­trada per ser tra­mi­tada per la via urgent, el calen­dari és que el nou Codi Penal entri en vigor a finals del 2022 o a prin­ci­pis del 2023 i que no inter­fe­reixi en les elec­ci­ons muni­ci­pals i autonòmiques del 28 de maig. “Era un pas ine­vi­ta­ble per abor­dar el con­flicte. Qual­se­vol pro­posta de des­blo­queig inclou la des­ju­di­ci­a­lit­zació: pri­mer van ser els indults; després, la taula de diàleg, i, ara, dero­gar el delicte de sedició. Això no és cap traïció ni cap humi­li­ació a Espa­nya com diu la dreta, això és democràcia i equi­pa­rar-se a Europa”, rei­vin­dica Jaume Asens (Podem), el dipu­tat que més ha llui­tat per forçar el PSOE a fer el pas. Fins al punt que ahir es va posar cor­bata. “El dia ho merei­xia”, va iro­nit­zar quan Patxi López s’hi va fixar.

Nou tipus per desor­dres

Un cop esbor­rat aquest capítol sen­cer de la sedició, la reforma s’atura a defi­nir els delic­tes de desor­dres públics i fixa que seran cas­ti­gats amb pena de presó de sis mesos a tres anys aquells que, “actu­ant en grup i amb la fina­li­tat d’atemp­tar con­tra la pau pública, exe­cu­tin actes de violència o inti­mi­dació sobre les per­so­nes o les coses, o bé obs­ta­cu­lit­zant les vies públi­ques, amb el con­següent perill per a la vida i la salut de les per­so­nes, o bé envaint ins­tal·laci­ons o edi­fi­cis”. El càstig serà de tres a cinc anys de presó i inha­bi­li­tació espe­cial per exer­cir càrrec públic pel mateix temps si els desor­dres els comet “una mul­ti­tud en què el nom­bre, l’orga­nit­zació o el propòsit siguin ido­nis per afec­tar greu­ment l’ordre públic”. Quan l’autor del delicte és una auto­ri­tat, ales­ho­res la pena d’inha­bi­li­tació serà abso­luta de sis a vuit anys. Se supri­meix també l’arti­cle 559, que cas­tiga la dis­tri­bució o difusió pública de mis­sat­ges o con­sig­nes que inci­tin a l’alte­ració de l’ordre públic.

El nou futur dels exi­li­ats

Pel que fa al futur que s’obre als exi­li­ats, López i Asens en tenen una visió pròpia. “Els fis­cals tin­dran molt difícil poder acu­sar Puig­de­mont o qual­se­vol altra per­sona pel delicte de sedició, perquè des­a­pa­reix. I si en algun moment s’aborda la mal­ver­sació i se’n rebaixa la pena o se’n can­via el redac­tat, això podria ser una pista d’ater­ratge per al retorn”, aven­tura el pre­si­dent de Podem al Congrés. López va més enllà i ho pre­senta sub­til­ment com un ajut a Pablo Lla­rena en vista de la seva pro­pensió al fracàs amb totes les euro­or­dres. “Aju­darà els nos­tres jut­ges a fer una cor­recta apli­cació de la justícia [...]. Com que no exis­tia el delicte de sedició als països del nos­tre entorn, la col·labo­ració judi­cial amb ells no va ser pos­si­ble i això va impe­dir les extra­di­ci­ons. Amb aquesta reforma, això no tor­narà a pas­sar, no hi tor­narà a haver san­tu­a­ris per als atemp­tats con­tra l’ordre públic”, va sen­ten­ciar López. L’exle­hen­dakari no oculta que el PSOE “perdrà vots” pel Codi Penal.

Des­lli­gat del pres­su­post

Ate­ses les evidències que Sánchez no ha fet el pas fins que s’ha tro­bat a tretze dies que el Congrés voti els pres­su­pos­tos del 2023 i neces­siti el vot a favor d’ERC, la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, ho des­men­teix. “No té res a veure amb els pres­su­pos­tos. Per­fec­ta­ment es podria haver pror­ro­gat el pres­su­post del 2022”, va rela­ti­vit­zar ahir la minis­tra, que fins ara subrat­llava el des­as­tre que seria no apro­var els pres­su­pos­tos més expan­sius de la democràcia pels fons euro­peus.

A Cs, Inés Arri­ma­das, que té nou escons dels 350 del Congrés, reclama una moció de cen­sura, per a la qual calen 35 escons i que només poden pre­sen­tar el PP o Vox. “Quan el naci­o­na­lisme faci el pro­per cop d’estat, que el farà, estarà apa­dri­nat per Sánchez”, va dir. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dra­ma­tit­zar el retorn del viatge a l’Amèrica Lla­tina i va citar la premsa a Gènova per escol­tar la lec­tura d’una “decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal” –si bé ell no encarna cap ins­ti­tució– en què va cen­su­rar el “greu anunci de Sánchez”, amb el qual sent que el temps li dona la raó per tren­car la nego­ci­ació del CGPJ.

Lla­rena i el cas Schu­bart

Les euro­or­dres podrien tenir ara nova vida amb el nou Codi Penal i Lla­rena ha d’afron­tar un dilema ham­letià: o bé s’enroca en la creença en la sedició que recull la sentència de Marc­hena –l’ins­truc­tor en rea­li­tat va dis­pa­rar més amunt i va apro­fi­tar els supòsits de la rebel·lió per expro­piar escons que no hau­ria pogut expro­piar sense l’arti­cle 384 bis de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal, que cita “indi­vi­dus ter­ro­ris­tes o rebels”– i no fa res, o bé s’empassa l’orgull i refà les euro­or­dres falli­des citant ara el nou delicte de desor­dres i fa seva la tesi ale­ma­nya de Sch­leswig-Hols­tein. La reso­lució de Sch­leswig-Hols­tein va alliçonar Lla­rena que el cas de Puig­de­mont i l’1-O del 2017 era equi­pa­ra­ble al de l’eco­lo­gista Ale­xan­der Schu­bart i la crida a ocu­par les pis­tes de l’aero­port de Frank­furt, i ell va ser acu­sat d’inten­tar coac­ci­o­nar els òrgans cons­ti­tu­ci­o­nals i de per­tor­bar l’ordre públic.

D’altra banda, el nou Codi Penal inclou una modi­fi­cació que ve ins­pi­rada per casos com el de Marta del Cas­ti­llo, la jove sevi­llana assas­si­nada el 2009 sense que el cos hagi apa­re­gut. Per evi­tar la con­ducta de Miguel Carcaño –està con­dem­nat i es nega a reve­lar on està enter­rada la Marta, i això ampli­fica el dolor de la família–, l’arti­cle 173.1 es reforma, i es cas­tiga amb anys de presó qui “tenint conei­xe­ment del para­dor del cadàver d’una per­sona n’oculti infor­mació als fami­li­ars de manera rei­te­rada”.

No es tornarà a impedir una extradició i no hi haurà santuaris per a atemptats contra l’ordre públic
Patxi López
portaveu del psoe al congrés
Desapareix la sedició. I si s’aborda la malversació, pot ser la pista d’aterratge i que Puigdemont torni
Jaume Asens
president de podem al congrés
No té res a veure amb els pressupostos. Perfectament es podria haver prorrogat el pressupost del 2022
María Jesús Montero
ministra d’hisenda


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.