Cinema

Oliveira, cineasta i fotògraf

La Filmoteca exposa més de cent fotografies de l’artista portuguès

Les fotografies d’Oliveira són fetes entre finals dels anys trenta i mitjan anys cinquanta

Una de les grans sor­pre­ses de l’arxiu per­so­nal del cine­asta Manoel de Oli­veira, que va morir el 2015 als 106 anys, són les cent i escaig imat­ges que s’expo­sen a la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya fins al 28 de febrer. Majo­ritària­ment inèdites, fetes entre finals dels anys trenta i mit­jan anys cin­quanta, aques­tes imat­ges reve­len la des­co­ne­guda faceta de fotògraf del cine­asta i ofe­rei­xen noves pers­pec­ti­ves sobre com es va desen­vo­lu­par la seva car­rera cine­ma­togràfica. També afe­gei­xen un nou capítol a la història de la foto­gra­fia por­tu­guesa de la dècada del 1940.

Les imat­ges estan dipo­si­ta­des a la Casa do Cinema Manoel de Oli­veira-Fundação de Ser­ral­ves, a Porto, la seva ciu­tat. L’expo­sició de la Fil­mo­teca, que és gratuïta, es titula Manoel de Oli­veira, fotògraf i té com a comis­sari António Preto, que con­si­dera les foto­gra­fies “un valuós ins­tru­ment per enten­dre millor la manera com va diri­gir la foto­gra­fia en les seves pròpies pel·lícules durant un període de deu anys”. També ser­vei­xen per con­tex­tu­a­lit­zar l’estricta com­po­sició i l’enqua­dra­ment que defi­nei­xen el seu cinema.

Etapa deci­siva

El pas d’Oli­veira per la imatge estàtica va estar rela­ci­o­nat, sens dubte, amb la seva col·labo­ració amb António Men­des, fotògraf ama­teur que va fer de direc­tor de foto­gra­fia en totes les seves pel·lícules fins a Aniki-Bóbó (1942). Va ser una etapa deci­siva en la seva car­rera com a cine­asta. En diàleg tant amb el pic­to­ri­a­lisme com amb el cons­truc­ti­visme i els expe­ri­ments de la Bau­haus, les seves foto­gra­fies es tro­ben a mig camí entre l’explo­ració dels valors clàssics de la com­po­sició i l’espe­rit modern que ins­pira les seves pri­me­res obres.

L’expo­sició està coproduïda per la Casa do Cinema Manoel de Oli­veira-Fundação de Ser­ral­ves i la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya, amb la col·labo­ració de l’Ins­ti­tut Camões. S’acom­pa­nya d’un cicle de pro­jec­ci­ons a la Fil­mo­teca que s’allar­garà fins al 29 de desem­bre i inclourà 24 films rodats entre el 1931 (el curt­me­tratge docu­men­tal Douro, faina flu­vial) i el 2012 (Gebo et l’ombre). També s’hi podran veure Fran­cisca (1981), Os cani­bais (1988), O con­vento (1995), Porto da minha infância (2001), Sin­gu­la­ri­da­des de uma rapa­riga loura (2009), O estranho caso de Angélica (2010)...

A més, s’han pro­gra­mat diver­sos actes. Es farà una visita comen­tada i la pre­sen­tació d’una pro­jecció a càrrec de Glòria Sal­vadó (2 de desem­bre) i del cine­asta por­tuguès Pedro Costa (19 de gener). També hi haurà una con­ferència de Marta Dahó, amb el títol L’elogi de la llum. Apro­xi­mació al con­text fotogràfic euro­peu dels anys vint i trenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.