Com més va, més necessitat social hi ha de donar resolució a casos de persones traspassades sense deixar testament -un 40% cada any a l’Estat- o que ha restat ab intestato, és a dir que no s’ha fet efectiu -entre un 10 i un 15%.

Un problema “més freqüent en països llatins, en què culturalment s’associa el testament a pensar que ens resta poca vida”, com diu Marco Lamberti, director executiu de Coutot-Roehrig, la companyia de referència en genealogia successòria a Europa. El genealogista successori és un especialista que ha de pouar en el passat del finat o tenir traça espigolant arxius o en el maneig de bases de dades, i contra el temps: “En funció de la data de la defunció, hi ha uns límits de prescripció de l’herència, de vint anys en cas de béns immobles, i de tres en el cas dels mobles, com diners o accions d’una empresa.” Hi ha genealogies que es resolen en pocs mesos, i d’altres que poden requerir saltar d’un continent a altre i allargar-se un any o dos. Com es plany Lamberti, els temps actuals no són els millors per a aquesta tasca d’indagació. Malgrat que és cert que les xarxes digitals permeten localitzacions que abans requerien molt treball de camp, hi ha altres entrebancs: “Nosaltres anem del present al passat per tornar al present, i en aquesta investigació en els anys cinquanta i seixanta es podia fer una recerca més detallada, ara topem amb moltes restriccions per tot el que té a veure amb la protecció de dades. Avui el Registre Civil restringeix molt l’accés a dades en situacions de fills naturals, canvi de gènere o adopcions, entre d’altres.”

Advocats, notaris, administradors de finques, comunitats de veïns, administradors de patrimonis, consolats, etc. poden instar a cercar un hereu que, un cop trobat, molt sovint se’n malfia: “En un 30-40% dels casos mostren rebuig en un primer moment, i per això és important saber guanyar-se la seva confiança, sense pressions, convidant-los a trucar a la policia, que certificarà que es tracta d’un genealogista que acredita un interès legítim.” Val a dir que la policia només coopera si hi ha un mandat de recerca de, per exemple, familiars que volen resoldre l’herència d’una vegada. El prestigi professional d’una firma que es dedica a la genealogia successòria es calibra pel seu nivell d’exigència: “Una empresa seriosa no es queda només amb el primer hereu que localitza, ha de tractar d’arribar fins a l’últim, portar davant notari, amb els certificats escaients, totes les línies successòries.” Cultivar reputació en un sector que pateix d’intrusisme: “Sí, hi ha una certa picaresca per part d’aquests que es presenten com a cercahereus i que no són capaços de fer recerques realment conclusives, que no aparegui a darrera hora un hereu o que garanteixin la veracitat de les credencials.”