L’euríbor hipo­te­cari a dotze mesos, que és la referència d’ús majo­ri­tari a les hipo­te­ques espa­nyo­les de tipus vari­a­ble, ha pujat en onze mesos del -0,50 al 2,85%. Això sig­ni­fica que les quo­tes hipo­tecàries, en funció del mes en què hagin estat reno­va­des, han pujat fins a un 40%, amb pre­visió de con­ti­nuar pujant, encara que més mode­ra­da­ment, al llarg del 2023.

La pujada de les quo­tes hipo­tecàries gene­rarà impor­tants difi­cul­tats en mol­tes famílies espa­nyo­les –segons el govern, prop d’1,5 mili­ons–, ja que els traurà una quan­ti­tat impor­tant de la renda dis­po­ni­ble o els por­tarà a no poder afron­tar el paga­ment dels com­pro­mi­sos ban­ca­ris men­su­als, amb el per­ju­dici en l’incre­ment de la taxa de moratòria i pèrdua de solvència de les enti­tats finan­ce­res. Aquest pro­blema es podria haver resolt de manera indi­vi­du­a­lit­zada, nego­ci­ada entre cada família i l’enti­tat finan­cera, però el govern espa­nyol, amb una acti­tud inter­ven­ci­o­nista no exempta de bona volun­tat i pot­ser amb visió d’elec­ci­ons gene­rals, ha deci­dit actuar de manera nor­ma­tiva, pro­po­sant/impo­sant a la banca mesu­res basa­des en el nou Codi de Bones Pràcti­ques Bancàries d’accep­tació dis­cre­ci­o­nal, però de com­pli­ment obli­ga­tori si la banca s’hi acull, con­si­de­rant que no fer-ho li podria supo­sar un ele­vat cost repu­ta­ci­o­nal. Con­vin­dria recor­dar que una norma de bon fun­ci­o­na­ment en eco­no­mia és que els con­trac­tes se sig­nen per com­plir-se, i que la majo­ria de pres­ta­ta­ris hipo­te­cats en els dar­rers sis anys van rebre interes­sants ofer­tes per hipo­te­car-se a tipus fix, que van rebut­jar en con­si­de­rar que eren més cares que les hipo­te­ques a tipus vari­a­ble, que anòmala­ment pre­nien com a referència una taxa d’interès de tipus nega­tiu. En ana­lit­zar els avan­tat­ges de les aju­des a pos­si­bles dam­ni­fi­cats hipo­te­ca­ris, la prin­ci­pal és la pos­si­bi­li­tat d’esta­blir una moratòria de fins a cinc anys en l’amor­tit­zació de capi­tal i el paga­ment tran­si­tori d’un tipus d’interès infe­rior a l’ori­gi­nal­ment pac­tat, si bé l’hipo­te­cat ha de valo­rar que en fina­lit­zar la hipo­teca la xifra de paga­ment d’interes­sos totals serà subs­tan­ci­al­ment supe­rior. En veure mis­sat­ges a la premsa o la tele­visió, en què s’indica que es pas­sarà de pagar quo­tes de 546 euros a 225 euros, recordo Mark Twain i la seva frase “hi ha men­ti­des, men­ti­des maleïdes i estadísti­ques”, encara que això d’estadísti­ques es podria subs­ti­tuir per dis­cur­sos de Mou­rinho o per la manera de pre­sen­tar dades numèriques.