Política

Dos anys de caos

El Regne Unit està atrapat en una crisi social, política i econòmica sense precedents des de la sortida de la Unió Europea

La inflació supera l’11% i el sector públic està en vaga i en guerra contra el govern

Han pas­sat ja dos anys des del Bre­xit i el Regne Unit es troba atra­pat en una crisi social, política i econòmica sense pre­ce­dents. Tot i que la sor­tida del país de la UE es va por­tar a terme el 31 de gener del 2020, hi va haver un període de tran­sició durant tot el 2020 i no va ser fins l’1 de gener del 2021 que es va con­su­mar. Aquest serà, per tant, el segon any real del Bre­xit. El 2021 va estar mar­cat perquè el país es va que­dar sense com­bus­ti­ble i sense pro­duc­tes a les estan­te­ries dels super­mer­cats per la falta de mà d’obra. Molts sec­tors que es proveïen de tre­ba­lla­dors de la Unió Euro­pea, com l’hos­ta­le­ria, la cons­trucció i el trans­port, es van que­dar sense emple­ats. El govern va intro­duir, a més, un nou sis­tema d’immi­gració que com­plica la con­trac­tació de tre­ba­lla­dors euro­peus.

Els pro­ble­mes gene­rats pel Bre­xit s’han agreu­jat després per la pandèmia i per la guerra d’Ucraïna, tot i que el govern con­ser­va­dor en cap moment ho ha reco­ne­gut. Els dos prin­ci­pals objec­tius del Bre­xit eren el con­trol de la fron­tera i la millora de la sani­tat pública. Pel que fa al con­trol fron­te­rer, ha entrat més gent al país que quan era a la UE. S’estima que 504.000 per­so­nes més van venir al Regne Unit que les que van sor­tir l’any pas­sat, segons les xifres ofi­ci­als del govern. Es tracta de la xifra migratòria neta més alta mai regis­trada i un aug­ment de 331.000 per­so­nes en com­pa­ració amb l’any ante­rior. A més a més, s’ha dis­pa­rat la immi­gració. El 2022 van entrar 46.000 sen­se­pa­pers, en con­trast amb els 300 que van arri­bar el 2018, abans de la sor­tida de la UE.

Pel que fa al Ser­vei Naci­o­nal de Salut (NHS), els bre­xi­ters van pro­me­tre durant el referèndum que els diners que entre­ga­ven a la UE els des­ti­na­rien a la sani­tat pública, amb car­tells enor­mes als auto­bu­sos de dos pisos. Però, dos anys després, la sani­tat està en crisi, amb llis­tes d’espera rècord i el per­so­nal sani­tari en vaga.

El país està també immers en una crisi econòmica sense pre­ce­dents, amb una inflació per sobre de l’11% (rècord dels últims qua­ranta anys), els preus dels pro­duc­tes bàsics dels super­mer­cats inac­ces­si­bles per a molta gent i el cost del gas i de l’elec­tri­ci­tat que s’ha doblat en els últims mesos i que encara pujarà més. El govern cobreix aquesta puja fins al pròxim mes d’abril. A par­tir de lla­vors l’hau­ran de pagar els ciu­ta­dans. Aquesta pujada del cost de la vida i de l’ener­gia no va en con­sonància amb els sala­ris. El sec­tor públic en massa està en vaga i en guerra con­tra el govern.

Ball de ‘pre­mi­ers’

El Bre­xit ha por­tat el país a la ines­ta­bi­li­tat política. Des del 2016 ja hi ha hagut cinc pri­mers minis­tres. David Came­ron va dimi­tir dues hores després de conèixer-se els resul­tats del referèndum. El va suc­ceir The­resa May, una euro­pe­ista que va inten­tar por­tar a terme un Bre­xit suau res­pec­tant la fron­tera nord-irlan­desa, però el seu par­tit no li ho va per­me­tre i la van ful­mi­nar per alçar Boris John­son, l’artífex de la sor­tida de la UE, que va gua­nyar per majo­ria les elec­ci­ons del 2020 amb la pro­mesa de por­tar a terme el Bre­xit. Els escàndols i les men­ti­des el van fer caure el juliol del 2022. Després van esco­llir Liz Truss, que va durar només qua­ranta dies, i Rishi Sunak, l’actual pri­mer minis­tre, que té man­dat per a només dos anys.

Tots aquests pri­mers minis­tres eren i són con­ser­va­dors. El Bre­xit es va ori­gi­nar dins el Par­tit Con­ser­va­dor per inten­tar fre­nar la pujada dels anti­eu­ro­peis­tes i els antiim­mi­gració del Ukip i, man­te­nint-se dins del par­tit, ha por­tat el caos a l’opo­sició labo­rista i al país. Els labo­ris­tes acu­sen els con­ser­va­dors d’haver segres­tat el país. Dos anys després, el Bre­xit no té res a veure amb el que es van ima­gi­nar el 51% dels britànics que van votar-hi a favor. D’aquests, només un 18% es vol man­te­nir lluny de la UE. La mei­tat de la població vol una relació més pro­pera amb Brus­sel·les i dues ter­ce­res parts estan a favor d’un nou referèndum per tor­nar a entrar a la Unió Euro­pea.

LES XIFRES

47
per cent
és el percentatge de població que vol una relació més propera amb Brussel·les
65
per cent
és el percentatge que està a favor d’un nou referèndum per tornar a entrar a la UE


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.