Mor Constantí II de Grècia, germà de la reina emèrita Sofia

Cons­tantí II, germà menor de la reina Sofia i últim rei de Grècia, ha mort aquest dimarts als 82 anys en una clínica pri­vada d’Ate­nes, gai­rebé una dècada després de tor­nar al seu país natal després de 46 anys a l’exili. L’exrei de Grècia Cons­tantí II, germà de la reina Sofia, va morir aquest dimarts als 82 anys a l’hos­pi­tal pri­vat Igeia d’Ate­nes, on havia estat hos­pi­ta­lit­zat la set­mana pas­sada.

Al cos­tat de l’exmo­narca hi havia des de fa dies tota la seva família, inclo­ses les seves ger­ma­nes, la reina emèrita Sofia i Irene, que havien acu­dit des de l’Estat espa­nyol per estar al seu cos­tat en els seus últims moments de vida.

Cons­tantí II i la seva dona Anna Maria havien estat expul­sats del país després de la cai­guda de la Junta dels Coro­nels el 1974, que va donar fi a un breu reg­nat de set anys, i tan sols van tor­nar a Grècia el 2013.

Les con­tro­ver­ti­des ini­ci­a­ti­ves que va pren­dre durant el seu reg­nat van con­tri­buir de manera deci­siva a la gene­ració d’un rebuig ciu­tadà que va con­duir a la pro­cla­mació de la república uns mesos després de la cai­guda de la dic­ta­dura dels coro­nels.

El 1974 es va cele­brar un referèndum en què el 69,2 % de la població va optar per la república.

Quan als 24 anys Cons­tantí va suc­ceir el seu pare, el març del 1964, ja era molt popu­lar. Als Jocs Olímpics de Roma del 1960 va gua­nyar en la com­pe­tició de vela —classe Drac— la pri­mera meda­lla d’or per a Grècia des del 1912.

Sis mesos després de la seva coro­nació, el setem­bre del 1964, cen­te­nars de milers de grecs van arri­bar a Ate­nes de tots els racons del país per assis­tir al casa­ment amb la prin­cesa Anna Maria, de 18 anys, ger­mana menor de la reina Mar­ga­rida II de Dina­marca.

Poc després, a l’estiu del 1965, milers de ciu­ta­dans van sor­tir als car­rers a tot el país, aquesta vegada en con­tra de la monar­quia, en pro­testa per la des­ti­tució del pri­mer minis­tre cen­trista, Yeoryios Papan­dreu.

Un any abans, Papan­dreu havia acon­se­guit una acla­pa­ra­dora victòria a les elec­ci­ons gene­rals amb la pro­mesa de posar fi a les vio­la­ci­ons de drets humans i trans­for­mar Grècia —quinze anys després del final de la guerra civil— en una democràcia moderna.

La ines­ta­bi­li­tat política va durar gai­rebé dos anys i va cul­mi­nar amb el cop d’Estat dels Coro­nels, el 21 d’abril del 1967.

La res­posta inco­he­rent de Cons­tantí cap als col­pis­tes va accen­tuar l’enuig de la població.

Pri­mer va reconèixer el govern dels col­pis­tes per, vuit mesos després, inten­tar ender­ro­car-los amb poca pre­pa­ració i, des d’ales­ho­res fins a la cai­guda de la dic­ta­dura, abs­te­nir-se de tota crítica cap a ells.

Després del fracàs del seu intent d’aca­bar amb la Junta, es va ins­tal·lar amb Anna Maria i els seus dos fills grans a Roma.

Més tard, la família reial es va ins­tal·lar a Lon­dres, on van néixer els seus tres fills menors.

Cons­tantí mai va reconèixer el resul­tat del referèndum que va pro­cla­mar la Ter­cera República Hel·lènica el 1974, con­dició que li havia impo­sat l’Estat grec per per­me­tre-lo tor­nar al seu país natal.

A més, el 1994 el govern soci­a­lista d’Andreas Papan­dreu va reti­rar la naci­o­na­li­tat grega a la família reial i li va expro­piar els béns.

El 2002 el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans va con­dem­nar l’Estat grec a indem­nit­zar-lo amb 12 mili­ons d’euros pels béns con­fis­cats.

Fins el 2010, el rei des­tro­nat visi­tava Grècia de forma esporàdica, sem­pre com a con­vi­dat en iots pri­vats d’arma­dors grecs, sense aparèixer en públic.

L’agost del 2010 el seu ter­cer fill, Nico­lau, mal­grat haver nas­cut a l’exili va deci­dir casar-se a l’illa de Spet­ses, en una cerimònia a què van acu­dir repre­sen­tants de totes les cases reials d’Europa.

Després del seu matri­moni, Nico­lau es va ins­tal·lar amb la seva dona Tati­ana a Ate­nes.

El 2014, Cons­tantí va ven­dre casa seva a Lon­dres per 11 mili­ons d’euros i es va ins­tal·lar a Porto Jeli, cone­gut lloc d’esti­ueig de molts arma­dors grecs, on va viure fins que, a causa de la seva deli­cada con­dició de salut, va optar per tras­lla­dar-se a Ate­nes per estar més a prop dels hos­pi­tals.

La tor­nada a Grècia, en un moment en què la soci­e­tat vivia els pit­jors moments de la crisi econòmica, va pas­sar gai­rebé des­a­per­ce­buda.