Tinc la sort de treballar en una organització que acaba de complir seixanta-cinc anys. Més ben dit, tinc la sort de no treballar-hi, perquè, sincerament, fer el que faig és un plaer, no una feina carregosa.

L’altre dia vam enregistrar un pòdcast amb motiu de l’efemèride i em van preguntar quina era la clau de tot plegat i vaig contestar que la bona gent. Sens dubte, una organització, es dediqui al que es dediqui, funciona millor si hi ha bona gent. Vegem-ho.

La bona gent sap dialogar més. Perquè sap que els altres no són contrincants ni enemics sinó persones amb qui cal entendre’s i col·laborar. Dissortadament vivim en un món on això es dona poc. Massa gent juga a la confrontació cega per tal d’aconseguir els seus objectius costi el que costi, peti qui peti. Ho veiem en la política, en les altes finances i en àmbits diversos. Potser aquestes persones o grups aconsegueixen el que volen a curt termini. Però la vida és una cursa de fons i moltes vegades guanyar batalles aïllades no garanteix el triomf final, que no és altra cosa que la tranquil·litat d’esperit i la consciència d’haver fet les coses de bona fe.

La bona gent acostuma a ser més creativa i innovadora perquè sap que una idea bona és el resultat de la integració de punts de vista discrepants. Però per fer això cal escoltar-se, respectar-se i, com diuen a Stanford, construir a partir de les idees de tothom. La bona gent comparteix les idees, aparca el seu ego en benefici del projecte comú i comprèn perfectament que el concepte de guanyar-guanyar no és una quimera sinó quelcom que cal anar construint, dia a dia.

La bona gent no acostuma a tenir enveja. L’enveja és una de les emocions més destructives que existeix. Les persones envejoses, mala gent, viuen amargades perquè constantment estan pendents dels altres. El professor de Harvard Dan Gilbert defineix la felicitat com un estat en què predominen les emociones positives sobre les negatives. Les persones felices, per tant, s’alegren dels èxits dels seus companys i els feliciten de manera sincera i honesta. Saben que els èxits dels altres també són els seus èxits.

No vull pintar-ho tot de color de rosa. El dia a dia de qualsevol institució és una mescla de coses bones i dolentes. No existeix, per sort, la perfecció. Però és cert que algunes organitzacions aconsegueixen destacar en bona gent, i això sovint es deu a l’influx dels fundadors o dels líders. La història d’una empresa està formada per llums i ombres, però si les primeres predominen sobre les segones, el resultat és clar: continuïtat, renovació, innovació i felicitat.

Cap de les persones que avui dia som a Eada viurem el cent trenta aniversari. Però estic segur que es podrà celebrar si hi continua havent bona gent.