L’exprimer ministre italià Giuseppe Conte s’ha enfrontat avui a qui va ser el seu vicepresident, el líder de la ultradretana Lliga Matteo Salvini, per l’estricta política migratòria que van impulsar des del 2018, durant el judici pel bloqueig del vaixell de l’ONG Open Arms amb 147 persones a bord.

El Tribunal de Palerm (al sud d’Itàlia) jutja Salvini per impedir l’agost del 2019 com a ministre de l’Interior el desembarcament dels rescatats a la Mediterrània per Open Arms, en el marc de la seva fèrria política de “ports tancats”.

Conte, aleshores al capdavant de la coalició entre el Moviment 5 Estrelles i la Lliga, ha testificat avui a l’audiència per renegar d’aquella política que, ha assegurat, va ser “proposada per Salvini”, malgrat ser signada pel seu govern.

En la seva declaració, Conte ha contradit el seu exministre a l’assenyalar que no havia “sentit mai parlar de terroristes a bord de l’Open Arms”, com aquest argüia per bloquejar l’atracament d’aquest vaixell amb migrants.

“En un moment determinat va sorgir un tema crític en aquest assumpte i vaig entendre que s’estava mantenint al mar persones fràgils”, ha admès.

La situació es va desbloquejar gràcies a la intervenció del Tribunal Administratiu del Laci, que va permetre el desembarcament a l’illa de Lampedusa (al sud d’Itàlia) per la situació a bord després de vint dies de bloqueig.

Conte ha assegurat que aquesta política formava part de l’estratègia de “propaganda” de Salvini que volia presentar-lo a ell com a “dèbil” i a si mateix com a “rigorós” i, de fet, aquell mateix mes el polític ultradretà va trencar la coalició de Govern en un intent —en va— d’avançar eleccions.

A l’audiència d’avui també ha testificat el llavors vicepresident i ministre de Desenvolupament Econòmic, Luigi Di Maio, que ha confirmat que aquella política migratòria tenia per objectiu “obtenir consens” electoral.

Di Maio ha defensat que moltes vegades no estaven al corrent de les decisions de Salvini.

“La majoria de vegades ens assabentàvem de la negativa de donar port pels mitjans. No hi va haver mai reunions del Consell de Ministres, ni informals ni formals, sobre la qüestió del permís d’entrar a port a naus amb migrants”, ha assenyalat.

Una tesi secundada per la successora de Salvini al capdavant d’Interior, Luciana Lamorgese, que ha defensat que “sempre” va prioritzar “el salvament de les persones”.

Salvini està acusat del delicte de segrest de persones per aquella política que impedia l’entrada en aigües italianes i als seus ports als vaixells de les ONG, a les quals acusava de fomentar la immigració des del nord d’Àfrica i de col·laborar amb els traficants d’éssers humans.

La seva defensa ha denunciat que hi havia fotos i vídeos fets per un submarí de la Marina italiana sobre l’activitat del vaixell d’Open Arms i que això no ha estat inclòs al sumari del procés.

Mentrestant Open Arms demana que s’inclogui al sumari la seva denúncia contra la tripulació del submarí ‘Venuti’ per la falta de salvament i negativa a prestar ajuda.

“Les ONG del mar han estat investigades, difamades, obstaculitzades, bloquejades durant set anys, però fins ara l’únic sospitós és l’exministre de l’Interior Matteo Salvini. La veritat és només una: salvem vides”, ha dit el fundador de l’Open Arms, Òscar Camps, en arribar a Palerm per participar en el judici.

El polític ultradretà sempre ha sostingut que aquella política de ‘ports tancats’ havia estat consensuada per la coalició i, avui, el seu equip de comunicació ha denunciat que amb aquest judici “corre el risc” de ser condemnat a 15 anys de presó.

Quatre anys després, des de l’octubre passat, Salvini ha tornat al govern, aquesta vegada presidit per la nova líder de l’ultradreta italiana, Giorgia Meloni.

En un primer moment el líder de la Lliga va intentar aconseguir Interior però, a causa sobretot d’aquest procés, es va haver de conformar amb la vicepresidència i la cartera d’Infraestructures, amb competències en ports.

No obstant això, a Interior hi va col·locar qui va ser el seu cap de gabinet aquells anys, Matteo Piantedosi, que ha canviat la política de ‘ports tancats’ per la de ‘ports llunyans’, ja que assigna a aquestes naus punts llunyans de desembarcament per impedir la seva tasca.