La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha advertit aquest dijous en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos sobre la inflació, que continua estant “massa alta” tot i el descens experimentat en els últims mesos, que pràcticament permet descartar una recessió.

Lagarde ha lamentat que molts periodistes “destaquen massa en els seus titulars que la inflació ha baixat”, malgrat que aquesta està encara en nivells molt alts, per la qual cosa l’organisme que presideix “manté el seu mandat de situar-la al 2%”.

A Europa, objecte del debat en el qual han participat també el comissari europeu de Comerç, Valdis Dombrovskis, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, Lagarde ha assenyalat que l’activitat “està caient respecte de 2022”, però és millor del que s’esperava.

Es pot ser més optimistes, ha dit, encara que al BCE “el preocupa la inflació i també el mercat laboral”, que, no obstant això, està en un dels moments més “dinàmics” dels últims temps amb taxes de desocupació molt raonables.

Per a Dombrovskis, la manera d’impulsar el creixement a Europa és posar en marxa polítiques fiscals fortes i reduir el dèficit. En un moment en el qual “l’estrella” són els plans de reactivació econòmica, cal tenir en compte que “un 70% de les mesures s’aproven sense saber exactament com és el seu destí”.

El comissari de Comerç ha indicat que “se subsidien els preus de l’energia” i s’han aconseguit bons resultats, al mateix temps que s’han accelerat les inversions per a la transició verda, però cal pensar en el futur immediat.

Europa ha pogut fer això perquè “tènia els seus dipòsits plens de gas, rus entre altres, cosa que no podrà ser el pròxim hivern”, i per això caldrà buscar altres proveïdors.

El primer ministre holandès, per part seva, ha posat el focus en les ajudes a les rendes més baixes, que no es poden mantenir a llarg termini perquè els fons subvencionaran “l’energia de les famílies més desfavorides” i es deixa d’invertir en educació o innovació.

Així mateix, ha qüestionat també el pagament de pensions “en països com França o Itàlia”, que de la mateixa manera impedeixen que uns certs recursos es destinin a partides més rendibles a llarg termini.