“Som un equip. No faré el discurs sola”

L’any pas­sat va ser el d’esti­mem-nos i aquest any és el de cul­ti­var. No ho dic només per Alcarràs; també per tan­tes altres pel·lícules que tenim. Volem rei­vin­di­car que si cul­ti­vem, si tenim cura, si rete­nim el talent, si lide­rem pro­jec­tes, si tenim un cinema divers de pres­su­post i de gèneres, podem arri­bar on vul­guem. Fins i tot a gua­nyar fes­ti­vals com ara el de Berlín o el de Canes. Tenim un gran poten­cial que, si el cul­ti­vem i el cui­dem, ens pot donar mol­tes ale­gries. I aquest any ja ha començat a donar-nos-en.

Crec que sí. Fa un any i mig que hi som i el balanç que faig és força posi­tiu. A banda del depar­ta­ment con­tra els abu­sos, que penso que és una eina molt impor­tant i necessària, també hem acon­se­guit aixe­car la residència de guions, que ja està en marxa i d’on sor­ti­ran nou pro­jec­tes magnífics. I, jun­ta­ment amb altres asso­ci­a­ci­ons, com ara la de pro­duc­tors, Proa, i les ins­ti­tu­ci­ons, que també ens han donat un cop de mà, de mica en mica, estem enfor­tint aquest múscul. Això no vol dir que esti­gui tot fet, ni molt menys. Ens queda moltíssima feina per davant i hem de seguir tre­ba­llant i picant molta pedra, però penso que anem en bon camí.

En prin­cipi, no tinc intenció de fer mai sola el dis­curs de la pre­si­denta. L’any pas­sat, vam ser tres mem­bres de la junta; aquest any, segu­ra­ment serem dos i, un altre any, pot­ser qua­tre. Penso que el que fem és una feina d’equip. Estic molt orgu­llosa de ser la pre­si­denta de l’Acadèmia, però, evi­dent­ment, sense el meu equip, sense la meva junta, no podria fer abso­lu­ta­ment res. I crec que està molt bé que això es demos­tri pujant a l’esce­nari més d’una sola per­sona. I no som només la junta; som tots els de l’Acadèmia. Rebem bones idees dels nos­tres mem­bres per­ma­nent­ment. Pujar a l’esce­nari de manera col·legi­ada és una manera de demos­trar que no és la feina d’una sola per­sona, sinó de molta gent.

Ja fa molts anys que penso que s’hi hau­rien d’haver afe­git. Soc direc­tora i el que tro­bava més a fal­tar era la de direcció nove­lla, perquè alguns anys havia vist coses que em sem­bla­ven injus­tes, gent que no era pre­mi­ada i s’ho merei­xia perquè feia molts anys que estava en la pro­fessió. A par­tir d’aquí, també estàvem molt a favor d’afe­gir-hi un premi d’inter­pre­tació; són la gran majo­ria en les pel·lícules. Volíem expe­ri­men­tar amb això de no fer dis­tinció de gènere, però no volíem dei­xar de fer-ho en les cate­go­ries que tenim ara, i vam deci­dir afe­gir-hi inter­pre­tació reve­lació i bar­re­jar-hi actors i actrius, a veure com fun­ci­ona. Després, va aparèixer el de guió adap­tat, que també era molt neces­sari. Els guio­nis­tes són els més impor­tants de la nos­tra feina; no en tinc cap dubte. Sense ells no faríem res. I donar-los més visi­bi­li­tat sem­pre és bo.

Les per­so­nes que pugin a l’esce­nari dona­ran més pre­mis, sense tants can­vis, i també espe­rem que la gent no faci dis­cur­sos llarguíssims. M’encan­ta­ria que la gala fos més curta, però em temo que, com sem­pre, serà llarga. Com totes. La gent està molt con­tenta, ha gua­nyat un premi, i tam­poc li pots dir que faci un dis­curs molt curt.

Crec que ja hem arri­bat als 550; hem pujat molt. Estic molt con­tenta, perquè hem recu­pe­rat mol­tes per­so­nes del sec­tor. Hem de créixer encara més, crec. És una de les coses que vull acon­se­guir amb l’Acadèmia: créixer en acadèmics i com a enti­tat. Aquest any, hi hem incor­po­rat gent nova, com ara la Residència de Guions; hem de fer créixer més l’Acadèmia i els Gaudí. També volem poten­ciar el tema de l’edu­cació, com ara por­tar el cinema a les aules. Aquests seran els rep­tes que vull ata­car més els tres anys que em que­den.