Política

MAITE AYMERICH BOLTÀ

CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS (JUNTS PER SANT VICENÇ)

“Els anuncis d’habitatge del govern no et donen la clau per entrar a casa”

“Quan passejo pels carrers, em trobo molta gent que em demana ajuda perquè l’Ajuntament no l’escolta”

“Hem votat a favor de moltes iniciatives del partit socialista, però en propostes de propaganda sense pressupost no ens hi han trobat mai”

La gestió amb el teixit associatiu es fa a cop de talonari en comptes d’empoderar la gent
Històricament hem estat un municipi que ha estat dels últims a aconseguir moltes coses

Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació i psicopedagoga amb experiència en l’àmbit social, Maite Aymerich va ocupar l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts entre el 2015 i el 2019, just després de l’etapa Junqueras. Ara confia a recuperar un càrrec que va perdre per 66 vots al capdavant d’una formació que combina polítics d’ERC amb veïns i veïnes engrescats pel projecte que no militen enlloc.

Quins retrets faria al darrer mandat de l’equip de govern?
Allò que es pot palpar al carrer: una fallada en la gestió municipal, és a dir, es gestiona el dia a dia sense tenir les idees clares sobre cap a on s’ha d’anar.
L’alcalde es defineix com un ferm defensor del diàleg i els pactes. Ho ha demostrat els darrers quatre anys?
No, i n’és un exemple el fet que quan vaig ser alcaldessa vam mantenir un espai de diàleg amb els caps dels diferents grups i ens hi vèiem amb regularitat, però des del maig no m’he reunit amb l’alcalde: ens hi havíem de reunir al juny i ho va suspendre, va passar el mateix al juliol. No hem pogut parlar seriosament dels pressupostos que encara no tenim, ni d’altres temes rellevants per al futur.
Com ara quins?
Sant Vicenç dels Horts ha estat històricament un municipi que era dels últims a tenir moltes coses: a tenir institut o una biblioteca de la xarxa pública... Per exemple, no té una residència per a la gent gran i és una reivindicació històrica. En el nostre mandat vam signar un protocol per tirar-la endavant, com a Molins de Rei, on ja estan treballant en aquest projecte. Per poder tenir concert de places, has de tenir les places físicament i, un cop està construïda la residència, un nombre determinat de les places es concerta amb la Generalitat. Vam signar un protocol previ per tal que el 80% de places fossin concertades i també n’hi hauria de dia, però fa falta tenir una residència. Mentre no es fa, altres municipis van desenvolupant aquests serveis com ara Molins de Rei. Tornem a anar tard.
I en matèria d’habitatge?
Bé, si algú volgués venir a Sant Vicenç a buscar un pis de lloguer, tindria autèntiques dificultats per aconseguir-ho. Potser en trobaria un o dos, i a preus desorbitats. És molt important fer una aposta per l’habitatge públic de lloguer, perquè històricament algunes promocions han passat a mans privades. També serà rellevant disposar de places d’etapa infantil de 0-3 anys; ara hi ha la carcassa del que serà una escola bressol, que neix petita perquè no amplia les places que hi havia, i unes 30 famílies han quedat sense plaça pública. Sant Vicenç té dos carrers principals i fa molts anys que no han canviat de fesomia, i cal millorar l’oferta d’aparcament.
L’equip de govern assegura que no s’han fet habitatges de protecció oficial des de fa 15 anys i ara en preveu oferir un centenar.
Aquests cent habitatges són fum. Requereixen un procés de modificació del pla general metropolità. És una zona anomenada Front Fluvial Sud i aquí hem pensat fer-hi equipaments i una gran rotonda urbana que elimini alguns dels semàfors que hi ha en tota la trama de la BV-2002, on sempre hi ha col·lapse. Nosaltres vam garantir habitatge d’emergència social i vam dissenyar habitatge en tota la trama urbana i a tots els barris. Una de les coses que vam estudiar és un projecte del 2005 que venia del mandat socialista per actualitzar-lo, uns 20 o 30 pisos per a joves a la pujada de la Font de Sant Josep i una promoció d’habitatge públic en una parcel·la del Llegat dels Pobres; això no s’ha fet. Una altra pastilla molt important és Can Bofarull, tocant al barri de Can Ros; allà vam demanar projectes a l’àrea metropolitana per estudiar una modificació del pla general metropolità per connectar aquesta zona –uns 400 habitatges, una part dels quals, públics–, lligada a la riera de Cervelló, a una àrea més degradada vinculada als horts que hi ha al voltant de la llera i poder fer-hi una entrada des de Pallejà. D’habitatge, se’n pot fer, però els anuncis no et donen la clau per entrar a casa.
Ha acusat el govern de pràctiques clientelars. En què es basa per afirmar-ho?
Sí, en aquest mandat s’ha produït una fuga important de treballadors i treballadores municipals i ho han fet descontents. En contrapartida, es fan procediments de màxima urgència per incorporar persones que de seguida són funcionaris, mentre que d’altres que fa molts anys que treballen a l’Ajuntament no ho són; és molta casualitat que superin procediments selectius persones properes al partit, o fins i tot familiars, i per això diem que és un govern clientelar. D’altra banda, la gestió amb les entitats i el teixit associatiu es fa a cop de talonari en comptes d’empoderar la gent.
Què poden oferir als vicentins per recuperar la seva confiança i recuperar l’alcaldia?
La nostra millor carta de presentació és el que ja hem fet. Tenim un projecte, escoltem els veïns i veïnes –que ens aporten moltes idees–, volem que el municipi sigui el primer en algunes coses; per exemple, s’ha inaugurat a la festa major l’espai Josep Lladonosa, el llegat d’aquest gran xef i cuiner, i serem els primers en cuina catalana... Però queda un camí llarg i, més que anuncis de coses, fem que les coses passin.
En què consisteix el projecte de Junts per Sant Vicenç?
En serveis per a la ciutadania, com ara un parc d’habitatge públic de lloguer, residència per a la gent gran, que la gent tingui feina..., i per això cal atraure empreses i reindustrialitzar el municipi: tenim uns 200.000 metres quadrats on es poden implantar empreses, això vol dir tenir riquesa i llocs de treball. Ens convé molt intervenir en l’espai públic, és a dir, seguretat i neteja, i que l’entorn del municipi sigui amable, que els vicentins estiguin orgullosos de viure-hi. Hi ha una enquesta de la Diputació que diu que un 60% del vicentins i vicentines consideren que la població no ha millorat en aquest mandat i més de la meitat optarien per marxar-ne. La resta de municipis del voltant ha anat creixent a un ritme que no hem tingut i volem ser un municipi de primera on ningú sigui de segona.
L’alcalde afirmava que, mentre ell es preocupava dels problemes reals, vostè passejava la vara en actes independentistes...
És una ocurrència que ja va usar en el mandat anterior per radicalitzar posicions o parlar de confrontacions inexistents, i nosaltres ens vam preocupar molt dels vicentins i vicentines, sense renunciar als nostres ideals. L’alcalde ha passejat altres coses; jo tinc el municipi al cor i al cap, i n’és una prova el fet que quan passejo pels carrers molta gent em demana ajuda perquè el govern no l’escolta.
Què ha passejat l’alcalde?
Els objectius de desenvolupament sostenible. S’omple la boca de sostenibilitat i crisi climàtica, però pren decisions contradictòries com ara posar una pista de gel, que no és gens sostenible. És important escoltar la gent i no dedicar tant temps a fer publicitat. Un altre exemple seria la mobilitat: s’han fet obres al carrer Barcelona i al carrer Comerç, carrers paral·lels. Vaig dir a l’alcalde que no les fes totes dues alhora i el resultat és que ara tenim els carrers tallats i cues quilomètriques per sortir del municipi.
Que el govern hagi pactat temes amb moltes forces diverses ha restat força fiscalitzadora a l’oposició?
Nosaltres hem estat contundents quan ens ha semblat i fiscalitzadors quan ha tocat, tot i que el pacte amb Cs no ens va semblar natural, i ens sembla bé fer acords puntuals si convé. En tot allò que sigui a favor de Sant Vicenç, hi serem; no hem estat una oposició de posar pals a les rodes com li agrada dir a l’alcalde. Hem donat suport a moltes iniciatives de l’equip de govern. Per poder assolir aquesta millora i transformació, calen grans aliances dels diversos partits. Ara bé, en propostes de propaganda sense pressupost per tirar-les endavant, aquí, no ens hi han trobat mai.
Vist el resultat tan ajustat del 2019, estarien oberts a pactes previs o aquest és un escenari postelectoral?
El millor escenari és que amb el nostre projecte aconseguim la confiança de moltes persones; potser ara hi ha un cert desencís entre la pandèmia i el desgovern actual... El tema pactes és molt aventurat. Pensem que per construir un Sant Vicenç cal el compromís amb les forces progressistes, lideratge, complicitats i fer partícips els ciutadans de la governança.
Què va fallar en els quatre anys com a alcaldessa?
Vam cometre errors, potser no ens vam explicar prou bé des de l’inici. Hem de buscar aliances amb altres administracions per tenir aportacions econòmiques, escoltar els tècnics, escoltar més en general.
El fet que Junqueras governés quatre anys pot servir com a estímul o pot ser una ombra allargassada que faci pressió?
Quan vaig assumir l’alcaldia, vaig sentir vertigen perquè el llistó estava molt alt. No soc Junqueras, però hi ha uns valors seus que hem aplicat, com ara l’honestedat i ser a prop de la gent. Ell sempre deia que hi ha uns pilars fonamentals com l’acció social, feina i educació, captar empreses que vinguin al municipi... Ell va ser un exemple, és una persona molt propera amb capacitat per escoltar, i si l’agenda li ho permet ens ajudarà. No hi ha cap ombra; l’equip de Junts és divers i fort.
La paraula ‘Junts’ inclosa en el nom del partit pot despistar algun votant?
Nosaltres estem molt assentats al municipi, intentarem explicar-nos bé i el que volem és treballar junts per tirar endavant la idea que tenim: un Sant Vicenç dels Horts de primera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.