Equips de rescat vinguts des d’arreu del món treballen al límit de les seves capacitats escurant les darreres hores del que els experts consideren possible. Més de 48 hores després del terratrèmol, milers de supervivents continuaven desemparats i desatesos mentre el recompte de víctimes mortals convertia el terratrèmol de dilluns, d’una intensitat de 7,8 graus, en la pitjor catàstrofe del planeta ocorreguda des del 2011, quan un tsunami al Japó va matar 20.000 persones.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, es va desplaçar a Kahramanmaras, la ciutat de l’epicentre del cataclisme, i va recórrer el municipi, on ara es propaguen les tendes de campanya on els supervivents s’amaguen del clima advers i glaçat. Amb el desastre davant dels seus ulls, Erdogan va informar que la xifra de víctimes mortals al país superava les 8.500, i va admetre que la resposta governamental per pal·liar els efectes de la catàstrofe havia fet tard i curt.

Erdogan, que en les eleccions presidencials del maig s’hi juga la supervivència política, va garantir que “ningú” seria “abandonat als carrers”. Moltes persones a la franja sud de Turquia continuaven passant les hores al ras patint fred i fam, sovint palplantades davant dels edificis on tenen éssers estimats enterrats, esperant que algú els ajudi. Per ara, les autoritats turques diuen haver mobilitzat 60.000 professionals, que han extret més de 8.000 persones de sota la runa. El nombre total de víctimes mortals entre Turquia i Síria supera ja els 12.000.

“Els equips de rescat van fer molt tard”, lamenta en Selo en declaracions a El Punt Avui. Aquest jove turc, natural de la ciutat d’Alexandria, un municipi al sud-est de Turquia entre la frontera amb Síria i el Mediterrani, té un amic sota la runa que encara no ha estat rescatat. “La gent mira de dormir als cotxes, esperant que algú els ajudi a rescatar les seves mares, les seves germanes, els seus amics…”, explica el turc. Diu que el govern mira de recol·locar els supervivents en hotels que acullen de franc les persones que ho necessiten, però hi afegeix que la destrossa de carreteres i aeroports de la zona dificulta la resposta humanitària.

Equips de rescat provinents d’una trentena de països es posaven ahir a treballar conjuntament amb els equips locals, però continuava sent insuficient per atendre els milers d’edificis ensorrats a les dues bandes de la frontera turcosiriana. La finestra d’oportunitat per trobar cossos amb vida s’esgota: “Les primeres 72 hores són crítiques, perquè l’estat de les persones atrapades i ferides es deteriora de pressa i pot esdevenir fatal si no són rescatades i ateses mèdicament”, explicava a la premsa Steven Godby, expert en riscos naturals a la Universitat de Nottingham Trent, a Anglaterra.

Pel que fa a Síria, l’ONU va anunciar ahir que estava “estudiant totes les possibilitats” per fer arribar suport humanitari al nord-oest del país, única part no controlada pel règim. El comunicat semblava una resposta a la protesta pública que hores abans havia fet Raed al-Saleh, cap dels Cascos Blancs sirians: “Entre la catàstrofe, els esforços de rescat durant més de quaranta hores i els milers de víctimes atrapades sota la runa, no hi ha hagut cap tipus de comunicació des de l’ONU per valorar la situació i determinar les necessitats dels equips de rescat. Les institucions de l’ONU haurien de ser imparcials”, deia en un missatge al secretari general, António Guterres.