Quin gran misteri, el de les galeries d’art que mostren a peu de carrer belles obres, però on poca gent gosa entrar, com si un mur invisible les fes impenetrables. “La gent pensa equivocadament que és un món inaccessible, que no és a l’abast de les seves butxaques, i li fa por o vergonya accedir-hi”, es lamenta Guiomar Roglan, fundadora de moool, una galeria d’obres digitals en format NFT que vol “democratitzar” l’art i superar vells prejudicis.

A Roglan, la passió per comprar peces artístiques li ve de la seva mare, que era una entusiasta col·leccionista, i ella ha anat concretant en una admiració particular per la il·lustració digital. Els artistes que treballen amb eines tecnològiques o que les combinen amb les analògiques es trobaven fins ara amb la dificultat de vendre obra original d’una altra manera que no fos a través de còpies impreses en paper numerades i signades. Amb l’aparició de la tecnologia blockchain i dels smart-contracts que certifiquen l’autenticitat de transaccions en l’entorn digital, això ha canviat. Els NFT (non-fungible token o moneda no fungible) és el que ha convertit un arxiu digital que podia ser replicat fins a l’infinit sense poder distingir-ne el primer, en una cosa singular i original, que, al cap i a la fi, és el que distingeix el món de l’art: un quadre de Tàpies pot ser copiat, però mai n’hi haurà un altre d’igual. Els smart contracts blinden l’autenticitat de l’obra. Ara bé, els NFT han inaugurat un mercat nou que d’entrada no s’ha centrat en obres de grans artistes, sinó més aviat tot el contrari: creadors de mems i gifs que han conreat una certa popularitat o directament bromistes estan venent els seus arxius, i això no han ajudat a prestigiar el negoci. De tot això es vol allunyar moool, que es defineix com una galeria convencional però en línia i per a art digital, amb un catàleg tancat d’artistes reconeguts. Va engegar motors el desembre passat, amb set artistes que aniran ampliant amb la idea que a finals del 2023 en siguin una vintena. Es poden adquirir obres d’il·lustradors com Javier Mariscal, Jorge Arévalo o Jordi Català (creador del TOI), de dissenyadors com Federico Babina i Abe the Ape, dels fotògrafs Anna Davis i Daniel Rueda i de l’arquitecte i pintor Jaime Monge.Una altra pota del negoci és el laboratori creatiu, que convertirà en propostes artístiques l’obra de cantants i esportistes. S’estrena amb Latidos, a partir dels batecs del cor d’Alejandro Sanz durant un concert: “Del cardiograma de l’artista i d’un minutat rigorós del concert, se n’han fet quinze obres d’art digital.” Les obres es poden adquirir a preus assequibles: 300 euros les de Javier Mariscal; 200, les de Jorge Arévalo, o 150, les de Federico Babina, i a partir de 400, les d’Alejandro Sanz. A diferència d’altres plataformes, les obres no es compren amb criptomonedes: “Ens hem volgut desmarcar del món cripto, que s’ha prostituït molt”, diu. Un avantatge del format NFT és que l’enviament no encareix l’obra i la fa accessible a tot el món.Pròximament, moool obrirà, una ronda de finançament de 500.000 euros..