Comptes expansius en retrets
ERC, Junts i la CUP escenifiquen la fi de la majoria del 52% acusant-se de bloquejar-se
El govern els reitera la mà allargada, i Sales la reclama quan negociïn les esmenes a les partides
El pressupost amb el PSC i ECP no s’atura
Amb tot el peix venut des que l’1 de febrer el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el líder de l’oposició, Salvador Illa (PSC), rubricaven el pacte pressupostari conjuntament amb el que havia certificat al desembre amb En Comú Podem (ECP), el ple d’ahir va escenificar una vegada més com d’esquena viuen ERC i Junts, que fins a l’octubre passat formaven coalició de govern, i com de lluny queda la darrera entesa amb la tercera formació independentista, la CUP, que va permetre investir Aragonès amb el 52% dels vots.
Els venuts com els comptes “més expansius”, amb una previsió d’ingressos de 41.025 milions, es van convertir en una expansió d’hores de retrets entre les formacions independentistes que van deixar un camí de seda per al discurs de l’“actitud responsable” i de l’“oposició crítica i alhora constructiva” basada en els “acords”, que el PSC d’Illa ha abraçat conscientment aquesta legislatura amb el suport de les enquestes i que ahir va argumentar la portaveu Alícia Romero.
Just quan es complia l’efemèride dels dos anys dels darrers comicis que van reivindicar per última vegada la majoria independentista, el Parlament tornava a viure una jornada de divisió del moviment durant la discussió de les esmenes de retorn als comptes perquè es pugui debatre de nou a la cambra el 10 de març. Les cinc esmenes de retorn presentades per JxCat, Vox, la CUP, Cs i el PP tant al projecte de llei com a les mesures fiscals i financeres, la coneguda com a llei d’acompanyament, van ser rebutjades pels republicans, els socialistes i els comuns, i els discursos d’ERC, Junts i la CUP es van centrar, sobretot, a posar en relleu que el culpable que no hi hagués acord pressupostari independentista sempre era l’altre.
Per ser justos, ERC s’hi va abonar a la defensiva després que en la primera intervenció la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, apel·lés a la “responsabilitat” dels partits perquè retiressin les esmenes, posés exemples concrets del que significaria “bloquejar” segons quines inversions, recordés a Junts que un 79% de les seves propostes van ser “encaixades” en els comptes, i els oferís “portes obertes” i mà allargada perquè s’afegissin a l’acord.
La rèplica de la portaveu de Junts, Mònica Sales, va anar just en la línia contrària, recriminant-los que no havien tingut voluntat d’acord i que havien preferit fer renúncies i cedir al que demanaven el PSC i comuns “enmig d’un vodevil”, tornar “a l’autonomisme de deu anys enrere”, perquè “no fos cas que fer-ho amb Junts els fes més forts”. Sales va retreure a Mas “contestar amb el silenci” les 50 mesures que els van proposar per després recordar que fins i tot Illa en una sessió de control havia advertit que els republicans “no són de fiar”. En aquest punt, els va retreure no haver complert l’acord d’investidura, ni haver protagonitzat un embat amb l’Estat, ni haver endegat una coordinació estratègica de l’independentisme, ni haver impulsat la unitat d’acció a Madrid, ni haver tingut amnistia ni autodeterminació ni haver aconseguit “res de res” amb la taula de diàleg.
Pacte a la Diputació
La consellera li va replicar que eren els “socis prioritari”, però que “dos no pacte si un no vol” i va lamentar que critiquin un “pacte puntual” amb el PSC quan ells “tenen un acord permanent amb el PSC a la Diputació”. Va ser la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, qui va carregar contra Junts per haver sortit del govern, “haver-se aixecat d’una taula de negociació”, haver anunciat una qüestió de confiança en el debat de política general sense saber-ho abans i ara presentar una esmena “amb excuses per desgastar el president i el govern”. Malgrat el to, la consellera també va reclamar “deixar de banda els retrets”, perquè “en el camí d’una monarquia espanyola a una república catalana ens hem d’entendre”. Va reiterar l’oferiment de mà allargada i Sales, recelosa, va dir que presentaran esmenes a l’articulat i “aquí veurem la voluntat real d’allargar la mà”.
El guió amb la CUP es va repetir. La diputada Eulàlia va retreure a ERC que repetís que la CUP s’ha exclòs de la negociació quan, tot i permetre la investidura d’Aragonès, “han votat en contra” de totes les propostes cupaires. Reguant va qualificar d’“incomprensible” lligar la legislatura “i el futur del país al PSC més gris, més de dretes i més espanyolista que mai”, mentre ironitzava felicitant Salvador Illa per “haver aconseguit introduir totes les merdes de la patronal de Foment del Treball” amb projectes “tòxics” que fomenten “la ludopatia, la destrucció del territori i la biodiversitat, i la contaminació atmosfèrica”. També va atacar els comuns per haver “salvat” els comptes de Barcelona “garantint” els vots als de la Generalitat mentre s’esforçaven per “construir un relat negacionista dels macroprojectes”.
La consellera els havia recordat que no havien volgut tenir cap reunió, assumint “zero responsabilitat” i sense “sortir de la zona de confort”, i els va etzibar que “només amb discursos crítics no es canvien les coses”. Sobre el document annex a l’acord amb el PSC per la ronda Nord/B-40, el Hard Rock i l’aeroport, Mas va justificar que eren carpetes obertes fa molts anys i que “sense apriorismes i amb consens del territori” era millor “garantir que les decisions finals es prenguin a Catalunya i no a 600 quilòmetres de distància”.
L’oposició als macroprojectes també es va manifestar després d’una intervenció de la republicana Marta Vilalta, que va desplegar una pancarta i va convidar a la protesta del 4 de març a la plaça Catalunya.
Socis poc actius
Els socis de pressupost van intervenir poc en el ple i es van reservar per al del dia 10 de març. La socialista Romero va reivindicar les 259 mesures que havien introduït per “resoldre els problemes dels catalans”, perquè no tenen “cap intenció de falcar el govern”. Romero va recordar altres acords assolits amb la llei del català i amb la renovació d’òrgans caducats, i va posar en relleu que és la mateixa política d’acords que apliquen amb Junts a la Diputació i a Sant Cugat amb ERC i la CUP. Als anticapitalistes els va recomanar que “donin menys lliçons als socialistes” quan el 2017 en els comptes hi havia “zero diners per a residències” i “menys de 40 milions” en recursos per a la dependència.
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, també va replicar a la CUP per no haver negociat i els va retreure que s’“equivoquen d’adversari” quan els ataquen, ja que “no hi ha cap euro per als macroprojectes”. Albiach els va demanar que no facin discursos que “després no s’aguanten amb els fets” quan el 2017 van investir Aragonès amb Jordi Puigneró de vicepresident i en l’acord no surt “ni una paraula” del Quart Cinturó, de l’ampliació de l’aeroport ni de “la construcció del casino més gran d’Europa”.
Les esmenes de retorn a la llei de pressupostos i de la llei d’acompanyament van ser rebutjades amb 59 vots a favor, del PSC, ERC i els comuns, i 74 vots en contra.
