Societat

Marxar de casa cap als 30

Només un 20,3% dels joves es poden emancipar, deu punts menys que el 2012

La precarietat laboral dificulta l’accés a l’habitatge

El jovent reclama més polítiques i recursos

Gairebé el 40% conviu en parella per afrontar les despeses

La pos­si­bi­li­tat de mar­xar de casa dels pares depèn sobre­tot de tenir una feina esta­ble que per­meti pagar un habi­tatge. I això, ara per ara, per al jovent és com un somni. La taxa d’eman­ci­pació juve­nil a Cata­lu­nya ha cai­gut en l’última dècada fins a deu punts: s’ha pas­sat d’un 30% de joves que es podien inde­pen­dit­zar el 2012 a les xifres del dar­rer tri­mes­tre del 2022, en què només el 20,3% dels joves d’entre 16 i 29 deci­dei­xen mar­xar de casa dels pares.

Segons les dades que recull l’Obser­va­tori Català de la Joven­tut, ela­bo­rat a par­tir de l’enquesta de població activa gene­rada per l’Ides­cat, la taxa d’eman­ci­pació havia bai­xat amb força des de l’inici de la crisi econòmica del 2008 i s’havia man­tin­gut per sobre del 20% fins al 2020, quan va tor­nar a dis­mi­nuir fins a arri­bar al mínim històric del 15,5% el ter­cer tri­mes­tre del 2021.

L’evo­lució cons­tata que els joves no poden eman­ci­par-se quan volen i dila­ten en el temps aquesta decisió depe­nent dels estu­dis, la feina i les difi­cul­tats amb què es tro­ben per acce­dir al mer­cat lliure de l’habi­tatge. “El drama és que per a molts joves no hi ha cap més alter­na­tiva que que­dar-se a casa”, defensa Irene Galí, autora de l’Informe sobre l’eman­ci­pació a Cata­lu­nya i la Unió Euro­pea, ela­bo­rat per CCOO, en què s’ana­litza una rea­li­tat que situa l’Estat espa­nyol entre els onze països euro­peus on els joves s’eman­ci­pen més tard, a par­tir dels 30 anys. Segons les dades de l’Ofi­cina Estadística de la Unió Euro­pea, Euros­tat, l’edat mit­jana d’eman­ci­pació entre el jovent euro­peu el 2021 era de 26,5 anys, amb diferències nota­bles entre els estats mem­bres, entre els quals des­ta­quen els suecs, que dei­xen el nucli fami­liar als 19 anys, i els por­tu­gue­sos, que ho endar­re­rei­xen fins als 33,6, la xifra més ele­vada.

Fills sobre­pro­te­gits

Galí con­si­dera “molt injust” el dis­curs que es refe­reix als joves com uns “man­tin­guts que no volen sacri­fi­car res i sense cul­tura de l’esforç”. Asse­nyala que “molts ni ho escu­llen”, perquè s’ha nor­ma­lit­zat una “estratègia fami­liar” per pro­te­gir els fills el temps que cal­gui fins que tin­guin uns mínims garan­tits per fer la seva vida i evi­tar així un “des­cens social o abo­car-los a la pobresa”. En aquest sen­tit, l’autora de l’informe asse­nyala que s’hau­rien de tenir indi­ca­dors de qua­li­tat sobre el 80% dels joves que no s’eman­ci­pen per saber real­ment si no han mar­xat o han hagut de retor­nar perquè “s’han vist frus­trats en el camí”.

L’estudi com­para com aques­tes dinàmiques de sobre­pro­tecció no es donen en aquells països euro­peus amb una car­tera de drets per faci­li­tar als joves l’eman­ci­pació. “On no hi ha aju­des públi­ques, els joves estan expo­sats al mer­cat de tre­ball”, lamenta Garí, amb una pre­ca­rit­zació labo­ral i sala­rial entre els més joves i una taxa d’atur juve­nil de les més altes d’Europa.

Com­par­tir per pagar

Segons les dar­re­res dades, gai­rebé la mei­tat (45,3%) de la població de 25 a 29 anys està eman­ci­pada i gai­rebé el 40% escull con­viure en pare­lla, en vista de la neces­si­tat de dis­po­sar de més d’un sou per pagar les des­pe­ses de l’habi­tatge. “No és el mateix pro­jecte de vida com­par­tir pis als 20 anys que als 30”, des­taca la tècnica de CCOO, refe­rint-se a un procés que s’allarga “més del que volen” i que obliga a poster­gar pro­jec­tes de vida com la mater­ni­tat. “No es plan­te­gen ser mares si no es poden man­te­nir elles”, con­clou Galí, que cri­tica la poca inversió de les admi­nis­tra­ci­ons per ampliar un parc d’habi­tatge pro­te­git que està “para­lit­zat” des de fa anys. Segons una enquesta del 2017, només un 4% dels joves eman­ci­pats hi tenien accés, quan les xifres en països com Dina­marca s’enfi­len fins a un 21%; a Àustria, un 24%, i als Països Bai­xos, un 30%.

El Con­sell Naci­o­nal de la Joven­tut de Cata­lu­nya (CNJC), que aplega un cen­te­nar d’enti­tats juve­nils, amb més de 200.000 joves asso­ci­ats, llançava a mit­jan 2022 un crit d’alerta a la classe política per actuar con­tra “l’emergència juve­nil” i per recla­mar més recur­sos.

El con­se­ller de Drets Soci­als, Car­les Cam­pu­zano, s’hi com­pro­me­tia fa uns dies en la comissió de Joven­tut per fer una “des­pesa efi­ci­ent” des d’eta­pes més pri­me­ren­ques com ara l’ado­lescència i la infància. Unes actu­a­ci­ons que s’han de con­cre­tar en el nou Pla Naci­o­nal de Joven­tut 2030 i que ha d’incloure meca­nis­mes d’ava­lu­ació més efi­ci­ents per ana­lit­zar l’acció de govern. A través dels con­trac­tes pro­grama amb els ens locals (ajun­ta­ments i con­sells comar­cals), s’adju­di­ca­ran més de 12 mili­ons d’euros fins a l’any 2025. Les ofi­ci­nes joves des d’on s’ofe­reix infor­mació i asses­so­ra­ment s’han des­ple­gat a tot el ter­ri­tori, un cop oberta la del Segrià. L’any pas­sat, un total de 316.052 joves van fer prop de 400.000 con­sul­tes rela­ci­o­na­des amb l’oferta for­ma­tiva (25%), amb ocu­pació (22%), i amb salut i esports (15%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.