Fa un any que va començar la invasió de Rússia a Ucraïna, una guerra que ens semblava impossible, després havia de ser curta i ja ha passat un any. Per a Rússia encara és una operació militar especial, que per a Putin havia de ser ràpida, com havia fet anys enrere en altres parts d’influència russa. Aquest cop, però, no li va sortir com havia previst, per la reacció contundent de les autoritats i el poble ucraïnès i, sobretot, pel suport de la Unió Europea i els Estats Units a Ucraïna, amb aportacions econòmiques i militars, i sancions a Rússia. Hem vist aquest any autèntiques barbaritats al camp de batalla i també agressions a la ciutadania, amb milers de morts d’ambdues parts i amb milions de desplaçats dins Ucraïna i en diferents països de la UE. Tot plegat un drama per a la societat ucraïnesa i també, en menor mesura, amb conseqüències econòmiques i socials per a Rússia i la Unió Europea i amb repercussions geopolítiques a la resta del món, que avui encara no visualitzem com poden afectar l’ordre mundial.

Segur que a tothom el cor li demana que el millor que hauria de passar és aturar aquesta guerra i cercar la pau, però al cap, segons els interessos, ideologia i sentit de pertinença, els governants i també part de la ciutadania ho veuen diferent, ho veuen des del seu punt de vista, des de la seva suposada raó i aquí rau la dificultat d’entendre l’altre, d’entendre la història, per poder trobar punts d’acord i finalment la pau. Cadascú, cada bàndol, necessita un relat per poder mostrar als seus seguidors i en aquests moments els relats acceptables estan molt lluny. De fet, sabem que les guerres s’acaben de dues maneres. Una és amb un guanyador i un perdedor, situació que ara per ara és impensable. I l’altra és negociant, utilitzant la diplomàcia i el diàleg, que ara per ara tampoc es veu viable a curt o mitjà termini, malgrat els dotze punts de la proposta xinesa.

Des de la visió occidental i també des del respecte a la legalitat internacional, un escenari de pau hauria de garantir la fi de les hostilitats militars, cercar un espai de pau i garantir la sobirania territorial d’Ucraïna. Segur que des de Rússia no ho veuen així, però s’ha de perseverar en el propòsit de la pau, de la diplomàcia i del diàleg i, en aquest cas, també amb la participació dels estats importants del planeta com la Xina i l’Índia, que avui, tot i que manifesten que volen la pau, es mostren equidistants, i òbviament també amb la participació de l’ONU, la qual, un cop més, demostra les seves limitacions a l’hora de poder incidir en els conflictes. Veurem com va evolucionant tot, però no es pot suportar, des del punt de vista humanitari i de respecte als drets humans, ni des del vessant econòmic, social i polític, que aquesta guerra s’allargui, perquè tenim al davant el risc que el conflicte passi a ser enfrontament internacional i, malgrat que sembli impossible, amb la possibilitat d’ús d’armament nuclear.

Aturem la guerra, evitem la confrontació internacional i nuclear, i gestionem la pau. Pot semblar ingenu o utòpic, però, com deia Mandela, les coses impossibles ho són fins que s’intenta canviar-les i es van convertint en realitat.