El vell i democràtic boca-orella torna

Després de mol­tes dècades de cine­mes amb estre­nes exclu­si­ves, sobre­tot al cen­tre de les grans ciu­tats, Hollywood va des­co­brir el negoci dels llançaments simul­ta­nis mas­sius. El padrí, va ser, el 1972, un dels èxits que van ini­ciar aquest camí que ha anat a més amb el pas dels anys. Seguint la lògica de la glo­ba­lit­zació, Ava­tar: El sen­tit de l’aigua s’ha estre­nat amb milers de còpies arreu del món. Amb nota­bles excep­ci­ons (noms ruti­lants i noves tem­po­ra­des de les sèries d’èxit), les pla­ta­for­mes de stre­a­ming han repre­sen­tat un retorn al boca-ore­lla. Molts grans èxits de l’època dau­rada de les sèries han arren­cat dis­cre­ta­ment i han aca­bat arri­bant a mili­ons d’espec­ta­dors. Els nord-ame­ri­cans ano­me­na­ven sle­e­pers els petits films que a poc a poc aca­ba­ven tri­om­fant, perquè agra­da­ven. Ara que tots som pres­crip­tors i tenim a l’abast, a més, l’alta­veu de les xar­xes soci­als, el pri­mi­tiu i democràtic boca-ore­lla torna amb força.