Els governs de Corea del Sud i Japó s’han posat d’acord finalment en un pla de compensació als coreans que van ser fets esclaus i obligats a treballs forçosos pel govern imperialista japonès durant l’ocupació del país des del 1910 fins al 1945. Es tracta d’un pla presentat avui pel govern de Seül per tal que 15 sud-coreans siguin indemnitzats per haver estat obligats a treballar sense remuneració en les empreses japoneses Nippon Steel i la divisió d’indústria pesada de Mitsubishi durant la Segona Guerra Mundial, segons informa EFE.

L’acord hauria de posar fi a un període de males relacions comercials i polítiques entre els dos països després que el Tribunal Suprem coreà va reconèixer el 2018 a aquestes 15 persones el dret a ser indemnitzades per les dues firmes japoneses i va obrir la porta a l’expropiació d’actius de les subsidiàries sud-coreanes de Nippon Steel i Mitsubishi davant la negativa d’ambdues firmes de complir amb les sentències al país veí. Tòquio va imposar com a represàlia controls a les exportacions sud-coreanes de tres matèries claus per a la fabricació de xips i pantalles, dos productes principals per a l’exportació de Seül. A més, Japó va retirar Corea del Sud de la llista de socis comercials preferents. S’ha tractat del pitjor moment en les relacions de dècades entre els dos països però, avui mateix, el govern de Seül també ha anunciat que retirava la seva protesta davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) arran del boicot japonès i que es reprendran les consultes bilaterals aviat per tal que la normalitat comercial retorni a les duanes comunes.

De manera esperada, el primer ministre japonès, Fumio Kishida, s’ha felicitat pel pla sud-coreà que considera que “contribuirà a restaurar els llaços saludables entre Tòquio i Seül”.

El pla, però, ha desagradat a algunes de les víctimes, descontentes pel fet que no cobraran les indemnitzacions directament de les empreses per les quals van haver de treballar forçosament. Quan el 1965 ambdós països van signar l’establiment de relacions bilaterals, el govern japonès va indemnitzar Corea del Sud amb ajuts valorats en 300 milions de dòlars per a la compensació als treballadors forçats. Documents de l’època han demostrat que Japó va voler indemnitzar directament les víctimes però que l’aleshores general colpista sud-coreà, Park Chung-hee, va exigir gestionar-les des del govern. Els diners van servir finalment per finançar Posco, fabricant d’acer i avui una de les grans empreses del país, així com per construir la principal autopista de Corea del Sud. Per aquest motiu, el govern japonès ha sostingut sempre que les indemnitzacions pels treballs forçats van quedar resoltes en aquell acord.

El que fa ara el pla és recollir donacions “voluntàries” d’empreses com Posco. En tot cas, el govern de Tòquio ha assegurat avui que permetrà que firmes japoneses facin donacions a aquest fons sud-coreà. Des del govern de Seül es parla de la creació d’un fons conjunt de beques per a estudiants al que podrien aportar diners les empreses nipones a través de la patronal empresarial Keidanren.

L’acord entre ambdós governs arriba en un moment d’apropament obligat, també en l’esfera militar, tenint en compte l’amenaça que suposen les proves repetides amb llançament de míssils per part de la dictadura de Corea del Nord.