Sílvia Munt estrena al Festival de cinema de Màlaga Las buenas compañías, la història d’un grup de dones d‘Errenteria dels anys 70, que es van dedicar a lluitar pels drets de la dona, fent-les creuar la frontera amb França per donar-los un avortament digne. La pel·lícula, que s’estrenarà als cinemes el 5 de maig, mostra els perfils de tres dones amb “una sèrie de contradiccions i de capes” que van apareixent al llarg de la pel·lícula. De fet, la directora ha explicat que s’ha volgut allunyar de personatges idealitzats i irreals perquè si “no són contradictoris i no tenen capes ni sediments, són falsos”.

“Som el que hem sigut en el passat, i sigui per acció o reacció les dones hem aconseguit moltes coses que venien reivindicant-se des que va explotar entre el 76 i el 77 aquest país”, ha explicat Munt. La pel·lícula transcorre durant l’estiu de 1976. La Bea (Alicia Falcó), una de les protagonistes s, té 16 anys i se suma als aires de canvi que recorren el país col·laborant amb un grup de dones que lluiten per donar visibilitat a la causa feminista i aconseguir l’aprovació del dret a l’avortament. Al llarg d’aquests mesos, la Bea establirà una amistat molt especial amb Miren (Elena Tarrats), una noia una mica més gran que ella i de bona família.

Las buenas compañías ha estat coescrita entre Munt i Jorge Gil Munarriz, i està protagonitzada per Elena Tarrats, Alicia Falcó i Itziar Ituño. Munt recorda quan Gil li va dir que havia fet un curt amb unes dones que avui encara formen part de grups feministes i que ajuden a les dones. Elles, a l’any 77, tenien uns 20 anys i ajudaven a les dones a passar la frontera cap a França per poder avortar i “no morir d’una infecció a qualsevol racó”.

La directora en aquella època, que transcorre el film, tenia 17 anys i la meitat de les coses que li passen a la protagonista, indica, li van passar a ella. La protagonista, la Bea, assenyala Munt, fa un viatge del que torna molt tocada i crescuda. Passa un d’aquells estius on un passa a l’adultesa i la vida li explota a la cara, diu. A ‘Las buenas compañías’, la directora i actriu retrata una època en la qual “hi havia una falta total de mínims pel que fa el respecte a la dona amb una impunitat total davant l’actitud violenta d’un acusador o violador i amb famílies on la dona patia”.