El Riksdag (Parlament suec) ha aprovat aquest dimecres per 269 vots a favor i 37 en contra l’ingrés d’aquest país nòrdic en l’OTAN, una històrica decisió que posa fi a dos segles de no alineació militar.

L’esperada decisió ha comptat amb el suport de sis dels vuit grups amb representació parlamentària i només han votat en contra el Partit del Medi ambient i el Partit d’Esquerra Socialista.

L’ingrés en l’OTAN de Suècia, juntament amb el de Finlàndia, està motivat per la intervenció militar russa a Ucraïna i va ser aprovat en la cimera de l’Aliança de juny de 2022 a Madrid, després que Turquia aixequés a última hora el seu veto a canvi d’unes certes condicions, plasmades en un acord.

Vint-i-vuit dels trenta països membres han ratificat posteriorment aquest acord, mancant encara que ho facin Turquia i Hongria.

Però mentre Ankara i Budapest han donat recentment llum verda a l’ingrés de Finlàndia, mancant només la votació en les respectives cambres, no han fet el mateix amb Suècia, especialment Turquia, que manté el veto a Estocolm.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va assegurar divendres passat que continuarien les negociacions amb Suècia i li va retreure que no extradeixi a persones que Ankara considera vinculades a organitzacions terroristes, especialment de l’àmbit kurd.

Les converses entre els tres països havien estat interrompudes més d’un mes prèviament per Ankara després que un grup prokurd fes una execució simbòlica d’Erdogan a Estocolm i de la crema de l’Alcorà per un ultradretà davant de la seva ambaixada en la capital sueca.

El govern suec confia que l’ingrés en l’OTAN es formalitzi en la cimera de l’Aliança de juliol en Vilnius, encara que l’oposició socialdemòcrata, que va iniciar el procés d’adhesió en 2022 i avui ha votat a favor, es va mostrar escèptica i va instar l’Executiu a no donar res per segur.

Durant un debat previ de més de sis hores celebrat aquest dimecres, els dos partits que van votar en contra de la moció van retreure que no s’hagi celebrat un referèndum sobre aquest tema, una possibilitat que l’anterior govern socialdemòcrata va rebutjar fa mesos.