L’auca més antiga de què tenim informació és: Arts i oficis. Any 1578. Editada a València per Miquel Borràs. Se’n conserva un exemplar d’una edició del 1670, que podem trobar digitalitzat i reproduït –per dues biblioteques- a la xarxa d’internet. Alguns carrers i algunes places de les ciutats dels Països Catalans tenen nom d’ofici, que pot ésser molt anterior al 1578. Amb els cognoms passa el mateix. Però no hi ha una coincidència total. Hi ha gent que es diu Boter (com l’economista Ferran Boter presentat per Pere Puig al Diccionari d’economistes catalans) i hi ha un carrer Boters a Barcelona, Lleida, Cerdanyola, Vilafranca i Torredembarra. En canvi, oficis com per exemple escudeller i flassader, que han donat nom a un carrer, no han originat, sembla, un cognom.

Fa una pila d’anys, Manuel Ibáñez Escofet va dedicar una columna al cognom Ferrer, car, amb totes les seves variants (Farré, Ferré), era, deia, un dels cognoms més difosos. Possiblement no era així, i ja ho era -tal com ha descobert l’Institut d’Estadística de Catalunya- el cognom Garcia. Que és el d’un dels millors poetes de la literatura catalana: Vicens Garcia, Rector de Vallfogona, del segle XVII (que té la seva obra a Internet Archive).

En tot cas, molts oficis catalans –tant si es mantenen com si han quasi desaparegut- són a l’origen de molts cognoms. En alguns casos, veure-ho és molt fàcil: els Fuster (o Fusté), Oller (o Ollers, Ollé, Ullé), Pagès, Teixidor, Mercader, Carreter, Barber, Hortalà i Sabater no presenten gaires dubtes. Però hi ha casos no tan fàcils. Per exemple, Jover (o Jové) era el constructor dels jous que enllaçaven els animals de tir als carros i a les carrosses. Un altre exemple: Baster (o Basté) és qui elabora arreus de cuir per als animals de càrrega. Un altre exemple, seguint amb els famosos: el cognom Piqué és la contracció del nom d’un ofici: picapedrer. Un altre cas: Banqué (és a dir: ‘banquer’, no ‘treballador de banca’) és el cognom de Jordi Banqué, un home de l’aparell de l’estat de la RDA, que ha presentat la revista Sàpiens. Un banquer comunista, doncs. Si passem d’un ofici concret a un tipus de feina en un espai, descobrim que el cognom Fàbregas (el cognom –casualment, és clar- del conseller d’Economia del 1936, i de moltes altres persones) és equivalent a: Fàbriques. O que el cognom Fargas (de, per exemple, l’economista Ramon Trias Fargas, o dels arquitectes Tous & Fargas) és el nom d’un model d’empresa metal·lúrgica de llarga trajectòria i d’amplíssima difusió. Les fargues catalanes van arribar fins a Califòrnia, al segle XVIII, i fins a l’Índia i Austràlia, al segle XIX.

Els cognoms originats en oficis del sector agroalimentari són o bé quasi genèrics: Pagès, Llaurador, Pastor, Granger, o bé poden referir-se a oficis molt concrets. Així, tenim: Vaquer, Cabré, Colomer, Bové (Bover). I el cognom Carnicer. Pel que fa a la trilogia de l’alimentació mediterrània, tenim: 1) del blat, els cognoms Forner, Flequer i Bladé (venedor de blat); 2) de l’oli d’oliva, els cognoms Oliver, Oliveres, Oliva o Trull (que és un espai), i 3) del raïm i el vi, els cognoms Vinyes, Taverner i Vinater. Els cognoms d’oficis de producció de robes es basen en les diferents fases del procés productiu. Hi ha veïns nostres que es diuen: Cotoner, Llanas (Llanes), Teixidor, Tintoré, Cussidó (cosidor), Sintes (Cintes) i Sastre.

Les feines del mar (el gran mitjà històric de transport i comunicació) han originat cognoms tan difosos com per exemple Mariné i Timoner, i d’altres menys estesos: Calafat i Galiot. Per al transport per terra, hi ha gent amb cognoms com ara Carreter i Traginer.