El nombre de fàrmacs amb problemes de subministrament no ha parat de créixer des de l’esclat de la crisi de la covid. Es calcula que ara els medicaments afectats són uns 3.000 quan fa tres anys n’eren 1.500, és a dir, el doble. I el pitjor és que no hi ha previsió de quan es resoldrà la qüestió ni si serà a curt, mitjà o llarg termini.

Es considera que hi ha un problema de subministrament quan les farmàcies disposen d’un nombre d’unitats d’un medicament inferior a les necessitats de consum, amb independència del format o la presentació en què aquest es comercialitza, ja siguin comprimits, càpsules, envasos amb diferents nombres d’unitats o de dosis, etc.

Segons el darrer informe de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), l’organisme regulador, en el segon semestre del 2022, prop del 4% de les 32.686 presentacions de medicaments de tot l’Estat tenia problemes de subministrament, un 40% més respecte de l’any anterior. La incidència no és prou important per fer saltar les alarmes, o bé perquè en la gran majoria dels casos es pot trobar un substitut, o bé perquè la situació està en vies de solució. En canvi, allò que té preocupats els experts de tot el món –ja que el desabastiment té un abast global– és la tendència creixent i prolongada en el temps, que requereix múltiples i complexes mesures de correcció. A més, es tracta d’un producte molt sensible perquè afecta la salut dels ciutadans i també perquè falten medicaments de tots els grups, i alguns de força comuns, sobretot fàrmacs per al tractament de problemes respiratoris, que afecten el sistema cardiovascular i també el sistema nerviós. També és notòria la falta de tractaments per combatre la diabetis.

Les dificultats de subministrament dels fàrmacs tenen múltiples factors. N’hi ha de tipus estructural, però d’altres són purament accidentals. En el top del primer grup hi ha influït el factor de la deslocalització de la producció de fàrmacs. En l’última dècada, s’ha produït una forta concentració de laboratoris farmacèutics, que per guanyar rendibilitat -com d’altra banda han fet la majoria d’activitats industrials- han traslladat la producció a països amb costos més baixos com la Xina i l’Índia.

Ara com ara,al voltant del 80% dels medicaments o dels principis actius, es manufacturen al sud-est asiàtic. I el que és més greu, n’hi ha que es produeixen només en una única fàbrica, encarregada de proveir tot el món, la qual cosa representa una gran fragilitat i un taló d’Aquil·les del sector al món. Ja se sap els riscos que es corren quan es posen tots els ous al mateix cistell.

“Els problemes d’abastiment fins a l’esclat de la covid-19 ja existien, però eren més puntuals i s’anaven compensant”, explica Antoni Torres, farmacèutic i president de la FEFAC (Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya), una plataforma que agrupa les patronals empresarials de les quatre demarcacions. Ara bé, amb l’esclat de la pandèmia, es van tancar les fronteres, i el sistema de distribució basat en el subministrament immediat sense estoc del just in time va quedar en entredit. Aleshores, els problemes de desabastiment de les medicines es van disparar i ja no han deixat de créixer, tot i tornar a haver-hi lliure circulació.

“A partir del moment en què vam passar a considerar el medicament com un bé de consum més, la seva producció va entrar en la consideració de deslocalitzable, fins al punt que ha acabat provocant un problema generalitzat”, sentencia Torres.

A més de la covid, s’hi han anat afegint altres factors condicionants, com que la Xina i l’Índia han experimentat millores en el seu nivell de vida, fet que ha provocat un augment progressiu de les respectives demandes internes de medicaments, de manera que gran part de la producció s’acaba quedant allà on es produeix.

Així mateix, amb un major desenvolupament de les dues fàbriques del món, els costos de producció ja no són tan baixos, de manera que per mantenir la rendibilitat els laboratoris farmacèutics s’han desplaçat a tercers països del sud-est asiàtic i del continent africà. “En conseqüència, les dinàmiques de distribució han guanyat encara més complexitat”, explica Manel Peiró, director del Màster Executiu en Direcció d’Organitzacions Sanitàries de l’escola de negocis Esade.

El cas és que en els darrers anys, s’han seguit sumant nous problemes globals de desabastiment de certs productes i de matèries primeres imprescindibles per produir fàrmacs. Així va succeir amb la davallada de producció d’ ampolles de vidre l’hivern passat, que no només va generar un coll d’ampolla al sector vitivinícola, sinó també per als proveïdors d’envasos de vidre per a xarops, per exemple. “Hem arribat fins avui amb una cadena de subministrament que arrossega molts problemes”, explica Cristian Castillo, professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC i expert en logística, que alerta que ens trobem enmig del que es coneix com una situació d’efecte dominó: “Les irregularitats en els lliuraments generen un increment substancial de la demanda.” Pel temor que no arribin les comandes, se sobredimensionen les futures peticions, i els centres productius no tenen capacitat per proveir tots els encàrrecs, la qual cosa provoca que el problema encara s’engrandeixi més. “Estabilitzar la cadena costa cada cop més i més”, conclou Castillo.

Segons les darreres dades disponibles de l’Agència del Medicament, en el segon semestre del 2022, el 31% dels problemes de subministrament es van donar perquè els laboratoris no tenien capacitat de producció, i un 20,4% per l’augment de la demanda.

De fet, després de dos anys de fer servir mascaretes als espais públics tancats s’havia aconseguit que els pics de malalties infeccioses estiguessin sota mínims, però en el moment en què es va anar retirant l’obligatorietat de fer-les servir, les infeccions s’han disparat i, conseqüentment, hi ha hagut alguns grups de medicaments per tractar infeccions de l’aparell respiratori que han vist multiplicada la demanda i se n’han agreujat els problemes de subministrament.

Jordi Casas, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) explica: “S’ha patit un repunt de moltes infeccions, en un moment de poca capacitat de maniobra dels laboratoris, que han vist com es desquadraven les quotes que tenen assignades als diferents mercats en funció de les necessitats històriques.”

I en aquestes quotes, sovint, ha influït també el preu que cada estat paga pels medicaments. El cas és que a Europa el sector farmacèutic està subjecte a dues normatives, la de llibertat de moviments en mercaderies, que fa prevaldre la competència en benefici del consumidor, i la de seguretat i control dels medicaments. Des del punt de vista de salut, Europa pretén que la medicació estigui controlada des de la farmàcia perquè els ciutadans europeus tractin les patologies de la millor manera possible i, a més, de manera equitativa, però com que cada país pot marcar el preu dels fàrmacs sota el criteri de la normativa de llibertat de moviment de mercaderies, el mateix fàrmac, del mateix laboratori, té diferents rendibilitats, segons el país on l’exporti.

“A l’Estat espanyol, els preus estan regulats, i des de l’any 2005 han tingut una tendència a la baixa”, explica Torres. A casa nostra, el sistema sanitari públic finança els medicaments dispensats amb recepta oficial amb un preu màxim establert per a cada conjunt de medicaments, fixat per ordre ministerial. Actualment, hi ha més de 4.000 medicaments sotmesos al sistema de preus de referència, i és l’Agència Espanyola de Medicaments i de Productes Sanitaris la que marca els preus.

Es calcula que els medicaments autoritzats són un 16% més barats aquí que a la resta d’Europa, de manera que davant una sobrecomanda, “els qui paguen els preus més baixos es queden a la cua a l’hora de subministrar-los”, relata el professor de la UOC.

Reig Jofre, una companyia farmacèutica catalana que ha mantingut la seva producció entre les plantes de Sant Joan Despí i Toledo, dedica aquesta última a la manufactura d’antibiòtics. Ignasi Biosca, director general de la firma, explicava que es tracta de medicaments que necessiten una producció segregada, que el cost ha anat pujant progressivament però que, en canvi, els preus de referència no han parat de baixar des de fa quinze anys. “Hi ha antibiòtics que es venen a 1,53 euros quan a nosaltres, en un moment d’inflació com l’actual, ens costa més produir-los. Així que la rendibilitat acaba sent molt baixa i sovint insostenible”, explica Biosca. Ara com ara, Reig Jofre ven a l’Estat espanyol el 35% de la seva producció d’antibiòtics, la resta l’exporta.

A més, tot i que la indústria farmacèutica acompleixi les quotes per pura necessitat de país, poden intervenir altres actors dins del procés de distribució que prioritzin els mercats on més es paga. “En el 99% dels casos, els laboratoris proveeixen les farmàcies a través de les distribuïdores, que són les que mouen els medicaments. És un tema de capil·laritat logística, perquè els laboratoris no tenen capacitat per assumir aquesta distribució diària. Aquests actors també busquen la seva rendibilitat”, diu Antoni Torres. Només a Catalunya hi ha registrades 3.227 farmàcies, a les quals es pot arribar a fer al voltant de quatre repartiments diaris.

Hi ha una altra particularitat estatal que posa més traves al problema. Tal com està la normativa actualment, a la farmàcia comunitària només se li permet dispensar el medicament prescrit pel metge, és a dir: principi actiu, dosi, forma farmacèutica i quantitat de l’envàs. I la capacitat de substitució per un altre fàrmac és limitada; se’n poden donar d’equivalents, és a dir, de laboratoris diferents, però no amb formes diferents, per exemple, una amoxicil·lina de 500 amb pols en lloc d’una de comprimits.

Aquest hivern, per primera vegada, l’agència del medicament, davant un problema greu de desabastiment d’amoxicil·lina pediàtrica va acceptar -un mes i mig després que es demanés– la substitució de la farmàcia en la forma, i el Servei Català de Salut s’ha obert a fer més substitucions com la de l’ibuprofèn de 20 comprimits i 600 mil·ligrams, que està desbastit, i al qual no se l’espera, per un de 60 comprimits. Aquesta mesura és un dels repetits reclams dels professionals farmacèutics, que demanen a l’organisme competent que la mesura puntual d’aquest hivern es pugui fer extensible a la resta de fàrmacs amb problemes de proveïment. “Els farmacèutics tenim la competència professional per poder fer les substitucions, no deixa de ser un tràmit administratiu. De fet, el farmacèutic d’hospital decideix de quina manera administra el que el metge ha prescrit, però a les oficines de farmàcia no se’ns permet”, lamenta el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.