Política

La batalla soterrada

Les eleccions també serviran per configurar la composició de la Diputació de Barcelona

La institució, amb un pressupost superior als 1.200 milions d’euros, és objecte de desig de les formacions

El PSC i Junts estarien d’acord a revalidar l’actual pacte al capdavant de l’ens i Esquerra també aspira a comandar-lo

Els 51 diputats es trien d’acord amb els 14 partits judicials de la demarcació de Barcelona

La bata­lla del 28-M no només es lliura als ajun­ta­ments. A par­tir dels resul­tats de les elec­ci­ons d’aquí a dos diu­men­ges, també es pre­fi­gu­rarà la com­po­sició de les qua­tre dipu­ta­ci­ons. Es tracta d’orga­nis­mes supra­mu­ni­ci­pals d’elecció indi­recta, és a dir, que depe­nen dels números de les locals. D’acord amb els resul­tats del dia 28, els par­tits ele­gei­xen quins regi­dors ocu­pa­ran, també, un seient a les dipu­ta­ci­ons. I, de les qua­tre, sens dubte la de Bar­ce­lona és on té lloc, política­ment par­lant, el com­bat més dur. La ins­ti­tució amb seu al número 126 de la ram­bla de Cata­lu­nya, que agrupa sota el seu parai­gua 311 muni­ci­pis de la demar­cació, és objecte de desig de totes les for­ma­ci­ons. Ges­ti­ona més de 1.200 mili­ons d’euros, segons el pres­su­post apro­vat el novem­bre pas­sat, una xifra de rècord que impacta direc­ta­ment en les pobla­ci­ons amb millora i man­te­ni­ment d’infra­es­truc­tu­res, però també amb pro­gra­mes de temàtiques diver­ses com ara medi ambi­ent, cul­tura, turisme i esports. De la teo­ria a la pràctica, par­lem, per exem­ple, de la reha­bi­li­tació d’espais tan emblemàtics com Sant Miquel del Fai, a Sant Feliu de Codi­nes, i de l’Escola Indus­trial, a Bar­ce­lona, però també del suport a fes­ti­vals musi­cals com l’Encanta de Roda de Ter, el Fred de Ter­rassa i el Fes­ti­val de Música Clàssica de Bigues i Riells, i de la tra­ves­sera de la BV-2112 a Sant Pere de Ribes. La llista és extensa.

Al cos­tat del pres­su­post, els asses­sors. I és que aquesta ins­ti­tució de segon grau té prop d’un cen­te­nar d’even­tu­als, tant del govern de la Dipu­tació com dels dife­rents grups que en for­men part. Amb sous que oscil·len entre els 2.768,67 i els 6.519,86 euros, segons consta en el mateix web.

Tot ple­gat fa que el con­trol de la ins­ti­tució, for­mada per 51 dipu­tats, sigui molt lla­mi­ner per als par­tits. I això explica, en bona part, l’acord asso­lit pel PSC (16 dipu­tats) i Junts per Cata­lu­nya (7 dipu­tats) el 5 de juliol del 2019 per gover­nar-la sota el coman­da­ment de l’alcal­dessa soci­a­lista de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Núria Marín. El pacte, en ple procés i amb pre­sos polítics i exi­li­ats, va aixe­car una veri­ta­ble tem­pesta política i mol­tes crítiques entre els inde­pen­den­tis­tes, en espe­cial les d’ERC, que en aquells moments com­par­tia exe­cu­tiu amb JxCat sota la pre­sidència de Quim Torra, que també el va viure amb males­tar. “Aquest és el millor acord que hem pogut acon­se­guir”, argu­men­tava lla­vors el secre­tari d’orga­nit­zació del PDe­CAT, David Bon­vehí. Els repu­bli­cans, de fet, van ser els grans dam­ni­fi­cats per la soci­o­vergència a la Dipu­tació de Bar­ce­lona, ja que, tot i haver empa­tat en nom­bre de dipu­tats amb els soci­a­lis­tes (16), van veure com els seus socis a la Gene­ra­li­tat pre­fe­rien anar de bra­cet amb el PSC. “Estem dece­buts i sor­pre­sos, la con­fiança queda tocada”, aler­tava l’ales­ho­res por­ta­veu repu­blicà, Sergi Sabrià. El fet és que, mal­grat els recels ini­ci­als i les pres­si­ons pun­tu­als perquè es trenqués en moments com l’octu­bre pas­sat –quan Junts va sor­tir del govern català–, l’acord ha estat sòlid i ha fun­ci­o­nat, tal com reco­nei­xia Marín en una entre­vista amb aquest diari. “Mai hem vist entre nosal­tres peri­llar l’acord. Com a mínim, la volun­tat interna dels mem­bres que hem tre­ba­llat aquí a la Dipu­tació ha estat aquesta”, sen­ten­ci­ava, i hi afe­gia: “Si es tornés a pre­sen­tar una situ­ació simi­lar, estaríem dis­po­sats a con­ti­nuar sense cap pro­blema.”

Elecció indi­recta

La pos­si­bi­li­tat de reva­li­dació, en tot cas, la deter­mi­na­ran les urnes. Els 51 repre­sen­tants de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que necessària­ment han de ser alcal­des o regi­dors, s’ele­gei­xen d’acord amb els 14 par­tits judi­ci­als de la demar­cació de manera pro­por­ci­o­nal al nom­bre de resi­dents. El de Bar­ce­lona –agrupa la capi­tal cata­lana, Bada­lona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gra­me­net– és el que n’aporta més, un total de 18, seguit de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat (6), Saba­dell (4), Ter­rassa (4), Gra­no­llers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llo­bre­gat (3), Man­resa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igua­lada (1), Vila­franca del Penedès (1) i Vila­nova i la Geltrú (1). Els resul­tats als muni­ci­pis grans dels par­tits judi­ci­als que apor­ten més dipu­tats seran clau, doncs, perquè al PSC, però sobre­tot a Junts, li sur­tin els números per con­ti­nuar al cap­da­vant de la ins­ti­tució. I més tenint en compte que els son­de­jos, per exem­ple, augu­ren una forta frag­men­tació del vot a la capi­tal cata­lana entre els d’Ada Colau, Jaume Coll­boni, Xavier Trias i Ernest Mara­gall. Des d’Esquerra també aspi­ren, òbvi­a­ment, a por­tar el timó de la ins­ti­tució. I a hores d’ara ja sem­bla evi­dent que, com fa qua­tre anys, els pac­tes tin­dran l’última paraula. La incògnita està ser­vida per a una dipu­tació amb més de 200 anys d’història que, després que el 1977 la pre­sidís Josep Tar­ra­de­llas, i tret del període 2011-2019 –quan va estar encapçalada per CiU–, ha estat sem­pre en mans del PSC, que sovint s’ha eri­git en con­tra­po­der al govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

200
anys d’història
va complir la Diputació de Barcelona el 2022, atès que es va constituir el 15 de maig del 1822.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.