L’orgull català contra l’autoodi

L’espec­ta­cle lamen­ta­ble en ter­mes lingüístics del debat elec­to­ral bar­ce­loní el van pro­ta­go­nit­zar tres polítics amb noms i cognoms del país, Grau, Parera i Sirera, que han optat per rene­gar del català i pas­sar-se a la llen­gua del poder esta­tal. Amb can­vis de llen­gua cons­tants, dei­xant el català en una posició feblíssima, demos­tren un auto­odi difícil d’expli­car més enllà d’un amor mesell per la Meseta. Ara bé, asse­nya­lar-los com a ene­mics és molt fàcil perquè són de par­tits anti­ca­ta­la­nis­tes. Però també hem de veure aquesta sub­missió en per­so­nat­ges com Gerard Piqué i la can­tant Bad Gyal, que s’obli­den de la llen­gua quan ja els fa nosa i els diners van davant de tot. Per sal­var el català cal recu­pe­rar l’orgull i man­te­nir la llen­gua arreu, sense can­viar. Perquè és la nos­tra.