La IA en la presa de decisions: una solució o un risc?

Un informe recent ela­bo­rat per Ora­cle revela que el 84% dels líders empre­sa­ri­als a Espa­nya ha patit estrès en la presa de deci­si­ons i en lamenta alguna del dar­rer any. A més, posa de mani­fest que el 70% es blo­queja a l’hora de deci­dir degut al gran volum de dades dis­po­ni­bles i la seva manca de con­fiança en elles. En aquest con­text, el 45% dels res­pon­sa­bles empre­sa­ri­als espa­nyols pre­fe­ri­ria que la Intel·ligència Arti­fi­cial (IA) prengués les deci­si­ons per ells.

Déu n’hi do!!! La IA ens pro­posa un futur ben borrós. D’una banda, pot ser una eina útil per als líders empre­sa­ri­als, en la mesura que el 99% dels empre­sa­ris desitja recol­zar-se en les dades per deci­dir millor, reduir ris­cos i deci­dir més ràpid. La IA per­met pro­ces­sar grans volums d’infor­mació a un ritme ver­ti­ginós i més efi­ci­ent que els humans, amb objec­ti­vi­tat i pre­cisió.

En la meva opinió, cer­ta­ment això podria ser ben bé així en el que ano­me­nem res­pon­sa­bi­li­tats de gestió, on resulta clau dis­po­sar de la màxima infor­mació pos­si­ble, de qua­li­tat i ben inter­pre­tada.

Així i tot, la dependència de la IA també com­porta ris­cos. En pri­mer lloc, la IA no és infal·lible i pot come­tre errors. Si es con­fia la decisió cega­ment a la IA, es corre el risc de pren­dre deci­si­ons equi­vo­ca­des basa­des en dades incor­rec­tes o malin­ter­pre­ta­des.

En segon lloc, la IA podria per­pe­tuar els biai­xos i els pre­ju­di­cis dels humans que l’han pro­gra­mada. La IA neces­sita ser entre­nada, ense­nyada i pro­gra­mada. Si les dades uti­lit­za­des per entre­nar-la són esbi­ai­xa­des o reflec­tei­xen pre­ju­di­cis, la IA podria no ja per­pe­tuar-les, sinó ampli­fi­car-les.

Final­ment, la dependència de la IA podria ero­si­o­nar la con­fiança i la capa­ci­tat dels res­pon­sa­bles empre­sa­ri­als per pren­dre deci­si­ons opor­tu­nes i assu­mir ris­cos cal­cu­lats. És a dir, podria reduir la capa­ci­tat dels líders per deci­dir per ells matei­xos i con­fiar en el seu propi judici i experiència. I si a un líder li escap­cem el cri­teri propi, tenim algú ocu­pant una posició de res­pon­sa­bi­li­tat que no li cor­res­pon.

Dit això, massa sovint uti­lit­zem de forma inter­can­vi­a­ble lide­rar i ges­ti­o­nar, quan si bé son com­ple­men­ta­ris, con­tem­plen acci­ons ben dife­rents. Lide­rar va de diri­gir per­so­nes cap a un objec­tiu col·lec­tiu, que les emo­ci­oni i el sen­tin propi i que, per tant, sigui capaç de con­duir volun­tats.

Tot i que la IA pot aju­dar als exe­cu­tius a pren­dre deci­si­ons infor­ma­des, la IA encara no pot subs­ti­tuir aquesta dimensió humana de les orga­nit­za­ci­ons. Els líders empre­sa­ri­als han de pren­dre deci­si­ons en àrees que no són fàcils de quan­ti­fi­car o mesu­rar objec­ti­va­ment. Per exem­ple, han de lide­rar i moti­var a l’equip, esta­blir la visió i l’estratègia de l’empresa, pren­dre deci­si­ons ètiques i res­pon­sa­bles en situ­a­ci­ons difícils, ges­ti­o­nar el risc i la incer­tesa en un entorn empre­sa­rial can­vi­ant, etc.

A més, els líders han de ser cons­ci­ents de l’impacte de les seves deci­si­ons a les parts interes­sa­des, com els emple­ats, els cli­ents, els acci­o­nis­tes i la comu­ni­tat en gene­ral. La IA pot pro­por­ci­o­nar infor­mació i dades per aju­dar a pren­dre deci­si­ons, però no pot reem­plaçar com­ple­ta­ment l’experiència, el judici i la intuïció humana que són neces­sa­ris per lide­rar una empresa de manera efec­tiva.

Amb tot ple­gat, és una evidència que les deci­si­ons dels exe­cu­tius s’enri­qui­ran, cada vegada més, amb l’ajuda de la IA, per això és impor­tant queUn negoci que no és fum se cen­trin a les àrees on aquesta pot tenir un impacte més gran, com ara la pla­ni­fi­cació (la IA pot pre­dir tendències i patrons de com­por­ta­ment amb molta pre­cisió), la per­so­na­lit­zació (el cli­ent mana i gràcies a la IA podem millo­rar-li l’experiència, satis­facció i retenció) o la inno­vació (la IA pot aju­dar els exe­cu­tius a iden­ti­fi­car noves opor­tu­ni­tats i solu­ci­ons inno­va­do­res de forma que podria no haver estat pos­si­ble altra­ment).

Men­tre que la gestió mira al futur través del pas­sat, espai on la Intel·ligència Arti­fi­cial serà la gran domi­na­dora de les dades, el lide­ratge mira al futur a través del futur. La gestió con­tem­pla un únic futur, el lide­ratge con­tem­pla múlti­ples futurs incerts.

A fi de comp­tes, el lide­ratge és un procés com­plex que reque­reix un equi­li­bri d’apti­tuds i ’acti­tuds, a cavall de les dades objec­ti­ves i la intuïció i l’experiència humana. En aquest con­text, la IA pot ser una eina útil de gestió, però s’ha d’uti­lit­zar amb pre­caució. Sense dei­xar de banda les per­so­nes, els líders empre­sa­ri­als han de ser cons­ci­ents dels ris­cos i les limi­ta­ci­ons de la IA i uti­lit­zar-la com una eina com­ple­mentària en lloc d’una solució única.