Prudència i seny són dos conceptes que es poden aplicar a gairebé a tot en aquesta vida. D’una banda, la primera dona la capacitat de pensar sobre possibles riscos davant de qualsevol situació i adequar la resposta per evitar perjudicis innecessaris. De l’altra, el seny aporta la justa percepció, la ponderació en les actuacions. En l’àmbit de la seguretat informàtica, prudència i seny, precedits d’una gran dosi de recel, incrementen la seguretat, aquella que depèn de l’usuari. Ara bé, ningú neix ensenyat i, per tant, les empreses han d’incorporar la cultura de la seguretat a les seves estratègies de negoci, i ho han de fer de manera didàctica i seriosa perquè el que està en joc és vital per a l’empresari i per als empleats. El mur de contenció contra la ciberdelinqüència s’ha d’aixecar entre tots, cadascú posant tot allò necessari perquè no s’esquerdi. Per això, tant important com l’actitud recelosa i desconfiada de l’usuari final envers allò que ve de fora de l’àmbit laboral, també ho és mantenir un sistema de seguretat actualitzat permanentment. L’empresa no ha d’escatimar esforços, s’ha de deixar ajudar pels experts i hi ha de dedicar les dotacions econòmiques necessàries perquè el present i el futur del negoci és allò que hi ha en joc.

Les tecnologies disruptives que estan despuntant introduiran ben aviat nous elements que complicaran la seguretat informàtica. La ciberdelinqüència s’ha anat fent forta i encara ho serà més –diuen els experts– amb la incorporació de la intel·ligència artificial en els seus processos per arrabassar dades, el petroli de l’era digital. Deixant de banda els pispes de poca volada, que tanmateix també poden provocar fogots, els grups de ciberdelinqüents han calcat el funcionament de les empreses, les seves estratègies i objectius. Són un negoci i l’intenten fer rutllar de la millor manera possible, cometent cada cop fraus més lucratius. Estan estructurats, estableixen aliances per actuar amb més contundència, s’especialitzen en branques de programes maliciosos, saben –perquè són experts com pocs– amagar la traçabilitat de les seves accions i venen els seus serveis de pirateig al món sencer i al millor postor. Són poderosos, tant que ni els governs se’n lliuren.

La petitesa de l’usuari davant d’aquests grups professionalitzats de ciberdelinqüents provoca por i la por ha de dur al recel, a la prudència i al seny. Una cosa tan senzilla com aquesta és tan important en la baula com el millor dels sistemes de seguretat.