Conflicte bèl·lic a l’Est d’Europa
Cimera a Londres per preparar la reconstrucció d’Ucraïna
El Regne Unit anuncia un fons per garantir préstecs del Banc Mundial a Kíiv i anima el sector privat a aprofitar les “oportunitats d’inversió”
La UE amplia en 3.500 milions el fons amb que finança armes per a Ucraïna
El govern del Regne Unit ha anunciat aquest dimecres un fons de 3.000 milions de dòlars (uns 2.750 milions d’euros) per garantir préstecs del Banc Mundial adreçats a la reconstrucció d’Ucraïna.
L’executiu de Rishi Sunak ho ha dit en el marc de la segona Conferència sobre la Recuperació d’Ucraïna (URC 2023) que se celebra aquest dimecres a Londres amb la participació telemàtica del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. A la se URC 2023 hi assisteixen un miler de delegats, entre polítics, empresaris i representants de la societat civil de més d’una 60 de països.
El president del Banc Mundial, Ajay Banga, ha celebrat que “les generoses garanties del govern del Regne Unit al Banc Mundial ajudaran el poble ucraïnès en un moment crític”. Segons ell, amb aquest suport el Banc podrà realitzar la seva missió d’“ajudar els ucraïnesos a imaginar una vida passada la guerra”.
Sunak també ha presentat a l’inici de la trobada un paquet d’ajuda bilateral a Kíiv de 240 milions de lliures (uns 280 milions d’euros) que se suma a una dotació addicional de 250 milions de lliures (uns 290 milions d’euros) per a la inversió britànica a Ucraïna. Segons un comunicat del govern britànic, aquesta fons donaran suport a “serveis públics vitals, com el cost del funcionament de les escoles i hospitals”.
Amb aquesta aportació, l’assistència no militar de Londres a Kíiv ja s’eleva a més de 4.700 milions de lliures (uns 5.500 milions d’euros) d’assistència bilateral.
El primer ministre britànic ha animat el sector privat a aprofitar les oportunitats d’inversió que existeixen a Ucraïna “fins i tot ara” malgrat el conflicte. Sunak ha assenyalat que “abans d’aquesta terrible guerra Ucraïna s’estava convertint en una gran economia” i era el “graner d’Europa” i “líder en energia”. I segons ell, “aquestes oportunitats continuen avui”.
El polític britànic ha confirmat que unes 400 empreses de 38 països, amb una facturació combinada d’uns 1,46 bilions d’euros, s’han compromès a implicar-se en la reconstrucció de postguerra en un pacte d’empreses per Ucraïna. Les companyies que ho desitgin podran inscriure’s a l’anomenat Ukraine Business Compact amb el compromís de “buscar oportunitats” d’inversió a país “quan sigui el moment”.
Un futur a la UE
En la seva intervenció a la conferència, Von der Leyen ha reiterat l’anunci fet ahir a Brussel·les sobre un ajut de 50.000 milions d’euros a Ucraïna per al període entre 2024 i 2027, 33.000 dels quals en forma de préstecs i 17.000 en subvencions.
La presidenta de la CE ha assegurat que no té “cap dubte que Ucraïna serà part de la nostra unió”. “Ens reunim aquí per dir als ucraïnesos que el seu somni també és el nostre. Els ucraïnesos ens diuen que quan imaginen el seu futur veuen la bandera d’Europa onejant sobre les seves ciutats”, ha dit.
Més ajut militar europeu
Els anuncis de la cimera a Londres han coincidit amb l’aprovació per part del Consell de la Unió Europea (UE), els vint-i-set països membres, d’ampliar en 3.500 milions d’euros el Fons Europeu per la Pau (FEP), l’instrument amb el qual els vint-i-set financen la compra de material militar per a Ucraïna.
“Aquesta decisió reafirma el compromís de la UE de donar suport als seus socis en l’àmbit de la seguretat i la defensa”, ha destacat la presidència sueca del Consell Europeu al missatge on ha anunciat l’ampliació del fons.
#COREPERII Today, the EU Ambassadors approved an additional €3,5 billion (2018 prices) to the European Peace Facility. This decision reaffirms the EU’s commitment to supporting its partners in the field of security and defence.
— Sweden in EU (@SwedeninEU) June 21, 2023
Creat al març 2021 –abans de la invasió russa d’Ucraïna– per millorar la capacitat europea per prevenir conflictes i reforçar la seguretat internacional, aquest mecanisme ha destinat 3.600 euros a ajudar Kíiv, però els recursos no es dediquen en exclusiva a aquest conflicte. De la nova dotació aprovada, uns 1.000 milions d’euros es destinaran a Ucraïna i la resta, un 2.500 milions, a altres països.
El fons es va dotar inicialment amb 5.700 milions (a preus de 2018) i posteriorment es van afegir 2.000 milions més. L’alt representant de la UE per als Afers Exteriors, Josep Borrell, va proposar el passat 23 de maig ampliar el fons en 3.500 milions més.
