Vaig començar a cantar al voltant dels 15 anys i poc després ja ho feia amb bandes locals de la meva ciutat natal, Worcester. Després, quan em vaig traslladar a Yorkshire, hi vaig trobar músics més seriosos i va ser llavors quan vaig decidir que volia dedicar-me a la música, tot i que llavors tenia una altra feina estable i poder dedicar-me només a la música em semblava més aviat un somni. Vaig aconseguir un contracte de gravació amb una petita discogràfica i això em va donar l’oportunitat de poder gravar en un estudi adequat. Vaig enviar una cinta a les oficines d’EMI a Londres, en resposta a un anunci que havia sortit a la revista musical Melody Maker, i això em va portar a fer una audició a Alemanya, on em van oferir la feina com a cantant del grup [de rock progressiu] Triumvirat. D’aquella etapa, només em sap greu que mai no vam poder tocar en directe, però el grup va tenir molt d’èxit a Europa i Amèrica.

No, mai no vaig vendre la meva ànima al rock, perquè m’encantava cantar i sempre recordava que tot era temporal, tant un gran èxit com un fracàs decebedor! Després d’acabar el meu període amb Triumvirat, vaig començar a escriure la meva pròpia música i, juntament amb Pete Jackson, vam construir un petit estudi de gravació per desenvolupar les nostres idees. Vam compondre prou cançons per a un àlbum i vam enviar les maquetes a unes quantes discogràfiques, i ràpidament ens van oferir un contracte.

Mike Oldfield estava de gira quan va escoltar Triumvirat a la ràdio. Va preguntar pel cantant i, quan va saber el meu nom, es va posar en contacte amb mi per fer una audició al seu estudi. Vaig volar a Londres i en Mike em va rebre a l’aeroport. Vam anar amb el seu Porsche a un pub prop de casa seva, on tots dos vam beure unes quantes pintes de Guinness! A l’audició ho vaig fer tant bé com vaig poder i ell en va quedar molt satisfet .

Va ser uns dies després que em va trucar per oferir-me la gira de Crises però malauradament jo ja havia reservat un estudi per gravar el meu primer disc en solitari. A Mike no li va agradar la meva resposta i em va oferir més diners, però la meva decisió no tenia res a veure amb els diners. Em van dir molt clarament que negar-se a cantar amb Mike significava que no hi hauria una segona oportunitat, però jo havia pres la meva decisió. Òbviament, va tornar a oferir-m’ho una altra vegada i per a mi va ser una gran satisfacció.

Vaig fer un parell de concerts amb Tubular Tribute abans de la Covid i m’havien parlat d’Opus One, però l’únic que sabia aleshores era que eren músics molt respectats, que eren capaços d’interpretar la música de Mike Oldfield d’una manera molt especial.

Crec que Mike havia preferit les cantants femenines en els seus primers anys i suposo que era simplement perquè estava escrivint cançons que funcionaven millor amb veus femenines. Sé que li agradava compondre per a mi perquè m’ho va dir. Li agradava el so de la meva veu i també que pogués cantar suau o fort les seves paraules. Només més tard em vaig adonar realment de l’honor que comportava haver estat escollit per ell. Mike em va dir que jo era la primera persona que el va rebutjar, però que va ser després que ens haguéssim fet bons amics.

Sí, només les cançons que vam gravar junts, tot i que a la gira de Discovery també vaig cantar Shadow on the Wall i In High Places, que també em van agradar molt.

Desafortunadament, Mike no manté el contacte amb gaire gent, i és una llàstima, però ho respecto.

Tinc prou material per a un tercer disc, però la indústria discogràfica ha canviat tant que no estic gens convençut que actualment hi hagi un mercat per a la meva música. Encara m’agraden els àlbums complets i encara que puc entendre per què l’streaming és fàcil i popular, però si es tracta de publicar cançons per al streaming, la idea no m’entusiasma com a compositor. La gent s’està perdent la meravellosa experiència d’escoltar potser una hora de música seguida, que et porta de viatge, però suposo que estic passat de moda !! [riu].