Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Comença a operar el centre per a preparar els judicis pels crims russos a Ucraïna

El Centre Internacional per a la Persecució del Crim d’Agressió contra Ucraïna és una plataforma de coordinació que no tindrà la jurisdicció d’emetre ordres d’arrest ni a investigar per si mateix

El Centre Internacional per a la Persecució del Crim d’Agressió contra Ucraïna (ICPA) ha començat aquest dilluns a operar en la seu d’Eurojust, a la Haia, amb el paper de facilitar el procés de construcció i preparació de casos judicials per a processar la invasió de Rússia al territori ucraïnès.

La guerra a Ucraïna és “la més documentada de la història i, per primera vegada, s’estan duent a terme recerques actives” sobre el crim d’agressió amb el conflicte armat encara en curs, sent aquest un tipus de crim que “rares vegades ha estat perseguit i per al qual no existeix una pràctica estàndard”, recorda Eurojust.

La Cort Penal Internacional (CPI) té jurisdicció per a perseguir el crim d’agressió, però només podria fer-lo si tots dos països afectats han ratificat l’Estatut de Roma, el tractat fundacional del tribunal, i ni Rússia ni Ucraïna ho han fet, la qual cosa ha complicat la situació i ha posat sobre la taula la possibilitat de crear un nou tribunal especial.

“Aquest dia és una prova que l’establiment d’un tribunal especial per al crim d’agressió és ara inevitable. S’establirà. Perquè comencem el nostre treball avui”, ha advertit el fiscal general d’Ucraïna, Andriy Kostin, durant el llançament de l’ICPA.

Amb l’ICPA, els fiscals independents de diferents països podran treballar junts en el mateix lloc cada dia, “intercanviar proves de manera ràpida i eficient i acordar una estratègia comuna de recerca i persecució” i el seu treball “prepararà i contribuirà de manera efectiva per a qualsevol judici futur al crim d’agressió, independentment de la jurisdicció davant la qual es presentin”, assenyala Eurojust.

És una plataforma de coordinació que no tindrà la jurisdicció d’emetre ordres d’arrest ni a investigar per si mateix com a centre, ha reiterat Hamran. Ucraïna, Lituània, Polònia, Estònia, Letònia, Eslovàquia i Romania, els set socis de l’equip conjunt de recerca (JIT) que ja opera des d’Eurojust, han participat en la posada en marxa de l’ICPA.

També es facilitarà la participació d’altres països i organitzacions en l’ICPA, com la Missió Consultiva de la UE a Ucraïna, i aquells que posseeixin informació o proves rellevants per a la recerca de l’agressió poden sol·licitar la seva participació.

Aprofitant el llançament oficial, Eurojust també va signar un acord de contribució, amb una quantitat inicial de 8,3 milions d’euros, amb el Servei d’Instruments de Política Exterior de la Comissió Europea, que finança l’ICPA íntegrament.

Ucraïna ha identificat a 347 sospitosos de crims de guerra i 600 d’agressió.

La CPI va emetre al març dos ordres de detenció, una contra el president rus Vladímir Putin, i l’altra contra María Lvova-Belova, comissionada presidencial russa per als Drets del Nen, per la presumpta deportació il·legal de nens i el seu trasllat de zones ocupades d’Ucraïna a Rússia, la qual cosa es tradueix en un crim de guerra.

Rússia declara en crida i cerca al fiscal de CPI que va emetre ordre d’arrest contra Putin

El Ministeri d’Interior de Rússia ha declarat aquest dilluns en crida i cerca al fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI), Karim Ahmad Khan, que va dictar una ordre d’arrest contra el president rus, Vladímir Putin, segons el portal independent Mediazona.

El mitjà va publicar una captura de pantalla del sistema de cerca del Ministeri d’Interior rus en el qual figura la foto i altres dades personals del fiscal.

Anteriorment, el president del Comitè de Recerca de Rússia, Alexandr Bastrikin, havia anunciat que també serien declarats en crida i cerca els altres jutges del CPI vinculats a l’ordre d’arrest: Tomoko Akane, Rosario Salvatore Aitala i el costa-riqueny Sergio Gerardo Ugalde Godínez.

La CPI va emetre el 17 de març una ordre d’arrest contra Putin com a “presumpte responsable” de la deportació il·legal de nens i el seu trasllat de zones ocupades a Ucraïna cap a Rússia, la qual cosa suposa un crim de guerra.

També va emetre una altra ordre d’arrest contra la política russa Maria Lvova-Belova, comissionada presidencial per als Drets del Nen a Rússia, amb la mateixa acusació.

El Comitè d’Instrucció de Rússia (CIR) va respondre a aquesta ordre d’arrest i va incoar un cas penal contra el fiscal i els jutges de la CPI, en assenyalar que la persecució penal del president rus “té un deliberat caràcter il·legal, ja que no hi ha motius per a imputar una responsabilitat criminal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.