Òmnium demana a la CE que inclogui el ‘Catalangate’ a l’informe sobre l’Estat de Dret a la UE

Òmnium ha dema­nat a la Comissió Euro­pea (CE) que faci un toc d’atenció a l’Estat espa­nyol pel Cata­lan­gate.

Brus­sel·les pre­senta demà el seu informe sobre l’Estat de Dret del 2023, que ana­litza diver­sos aspec­tes vin­cu­lats a la salut democràtica dels Estats mem­bres de la Unió Euro­pea (UE). En la seva edició ante­rior el docu­ment incloïa una petició per aug­men­tar el con­trol de l’ús del pro­gra­mari espia Pega­sus, però no feia cap referència explícita a l’espi­o­natge a una sei­xan­tena de polítics inde­pen­den­tis­tes cata­lans.

És en aquest con­text que Òmnium Cul­tu­ral ha dema­nat a la CE que retre­gui a l’Estat espa­nyol la “inacció” de la seva justícia a l’hora d’inves­ti­gar l’espi­o­natge electrònic a l’inde­pen­den­tisme català.

En aquest sen­tit, l’enti­tat com­para el dife­rent tracte per part de la justícia espa­nyola que han rebut els inde­pen­den­tis­tes res­pecte dels mem­bres del govern espa­nyol que també han estat sot­me­sos a espi­o­natge electrònic. “En el cas de les vícti­mes cata­la­nes, cap jutge ha adop­tat mesu­res, per ara. Per tant, és clar que hi ha una diferència impor­tant entre la tutela judi­cial que s’està donant a les vícti­mes espa­nyo­les pro­te­gi­des per l’Audiència Naci­o­nal i aque­lles vícti­mes cata­la­nes que han denun­ciat els fets als jut­jats de Bar­ce­lona”, diu el docu­ment en referència.

Òmnium també alerta la CE sobre les “infil­tra­ci­ons poli­ci­als” a les orga­nit­za­ci­ons juve­nils de l’inde­pen­den­tisme i com el govern espa­nyol jus­ti­fica aquest tipus d’actu­a­ci­ons en el marc de la seva estratègia anti­ter­ro­rista. Segons l’enti­tat, l’Estat uti­litza La figura del “ter­ro­risme” per pro­ces­sar il·legal­ment i crear un efecte dis­su­a­siu entre la dis­sidència política”.

Des del 2020 la Comissió ela­bora un informe sobre l’evo­lució de l’Estat de dret als estats mem­bre que aborda qua­tre aspec­tes: el sis­tema judi­cial, la lluita con­tra la cor­rupció, el plu­ra­lisme als mit­jans i altres afers ins­ti­tu­ci­o­nals vin­cu­lats a la salut democràtica. Durant el procés d’ela­bo­ració del docu­ment els governs, les ins­ti­tu­ci­ons, però també la soci­e­tat civil poden apor­tar la seva opinió sobre l’Estat de dret als seus països. Les denúncies de l’inde­pen­den­tisme pel cas de l’1-O i altres deri­va­des no s’han citat a cap dels infor­mes sobre l’Estat de dret a Espa­nya, per bé que després dels indults la CE va expres­sar la seva satis­facció per aquest pas.

En altres edi­ci­ons Brus­sel·les ha cri­dat l’atenció a Madrid pel blo­queig a la reno­vació del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), una qüestió encara oberta. També ha dema­nat a Espa­nya que reforci l’auto­no­mia de la fis­ca­lia i millori l’accés a la infor­mació revi­sant de la llei de secrets ofi­ci­als.