Per con­fec­ci­o­nar el mapa de rutes, freqüències, hora­ris i dies de vol de cada tem­po­rada Vue­ling té en compte la infor­mació que li sub­mi­nis­tra el seu depar­ta­ment d’anàlisi de dades, que desen­vo­lupa algo­rit­mes amb els pot anti­ci­par tendències. Saber on ani­ran els viat­gers aquest estiu o l’hivern que ve és clau per con­for­mar l’oferta de vols de la manera més encer­tada pos­si­ble i no equi­vo­car-se o per­dre opor­tu­ni­tats.

Però quan la volun­tat de pre­dicció va més enllà d’un semes­tre o dos, el volum de dades que cal tenir en compte és tan gran i els fac­tors d’anàlisis, tan com­ple­xos que els algo­rit­mes i la potència de càlcul dis­po­ni­bles posen de mani­fest seve­res limi­ta­ci­ons. En la pràctica és un camí poc tran­si­tat. Almenys fins ara.

Es poden fer les coses d’una altra manera per pre­dir el mitjà i llarg ter­mini de manera més ràpida? Els res­pon­sa­bles d’inno­vació de l’aerolínia van rebre aquest des­a­fi­a­ment i ràpida­ment van pen­sar en la com­pu­tació quàntica: “Un expert del Light­house Dis­rup­tive Inno­va­tion Group de Bos­ton havia publi­cat unes inves­ti­ga­ci­ons sobre l’ús d’algo­rit­mes en com­pu­ta­do­res quànti­ques, ens vam posar en con­tacte amb ell i vam mun­tar un grup de tre­ball,” explica Javier Álva­rez, direc­tor d’IT de Vue­ling.

La com­pu­tació quàntica s’ha posat de moda a par­tir del moment en què els inves­ti­ga­dors han dema­nat a la tec­no­lo­gia res­pos­tes a pro­ble­mes cada cop més com­ple­xos que fins i tot fan anar al límit els superor­di­na­dors. Els sis­te­mes quàntics pro­po­sen mane­res dife­rents d’enfo­car els pro­ble­mes i són efi­ci­ents allà on els sis­te­mes clàssics fallen. “De moment, hem fet una prova de con­cepte: hem acon­se­guit exe­cu­tar algo­rit­mes que donen con­clu­si­ons, que el depar­ta­ment de dades con­si­dera vàlides”, explica satis­fet Álva­rez. Això vol dir que es pot pre­dir d’una manera ràpida i eficaç quin serà el com­por­ta­ment dels viat­gers amb divuit mesos d’ante­lació. Cal pen­sar que les com­pa­nyies aèries neces­si­ten cal­cu­lar molt bé les seves neces­si­tats d’aero­naus, perquè el lliu­ra­ment per part dels fabri­cants no és imme­diat sinó que pot tri­gar diver­sos anys.

A par­tir, d’ara el repte és “indus­tri­a­lit­zar” el pro­ce­di­ment, és a dir, defi­nir un marc fun­ci­o­nal de tre­ball que per­meti el seu ús de manera recur­rent per part del depar­ta­ment d’anàlisi de dades, que al final és qui té la missió de gene­rar el conei­xe­ment per con­fi­gu­rar la xarxa de Vue­ling.

“Volem ser cada cop més data­dri­ving”, afirma el direc­tor d’IT. En altres parau­les, Vue­ling vol que totes els seus pro­ce­di­ments i les seves deci­si­ons esti­guin basats en dades, a fi i efecte de reduir el marge d’error i aug­men­tar l’eficàcia.

En aquest sen­tit, també estan expe­ri­men­tant amb l’altra gran tec­no­lo­gia del moment: la intel·ligència arti­fi­cial, en aquest cas, per millo­rar la comu­ni­cació amb el cli­ent i la seva experiència. La intenció és adap­tar l’estil de res­posta a cada usu­ari.

La inno­vació és una de les tres potes del depar­ta­ment d’IT de la com­pa­nyia, la segona és el desen­vo­lu­pa­ment, molt més enfo­cat a la millora con­ti­nua i a afe­gir valor al ser­vei al cli­ent. En aquest àmbit, s’han defi­nit 36 pro­duc­tes de negoci i cadas­cun té assig­nat un equip. Una d’aques­tes uni­tats de negoci és la que rep el nom de fric­ti­on­less (‘sense fre­ga­ment’), que està ori­en­tat a reforçar l’experiència del cli­ent des que té la reserva del bit­llet fins que agafa el vol i s’enlaira. A Vue­ling són cons­ci­ents que és un procés molt estres­sant per a l’usu­ari, i la intenció és acon­se­guir que sigui el més sen­zill i plàcid pos­si­ble (lle­giu peça amb foto).

Javier Álva­rez explica que els equips de desen­vo­lu­pa­ment apli­quen la meto­do­lo­gia Sprint de gestió i pla­ni­fi­cació de pro­jec­tes. Con­sis­teix a tre­ba­llar en una res­posta a una neces­si­tat con­creta durant quinze dies. Al final del període s’ofe­reix una pos­si­ble solució, es prova i, si cal, es can­via. Aquest pro­ce­di­ment per­met anar intro­duint peti­tes millo­res de manera cons­tant i pro­gres­siva: “Això pro­por­ci­ona molta potència a una empresa com la nos­tra, que es mou en un eco­sis­tema que can­via amb molta rapi­desa”, afirma. L’Sprint va fer justícia al seu nom durant la pandèmia, perquè l’esce­nari es va alte­rar d’una manera radi­cal i calia adap­tar-se cons­tant­ment a un con­text d’incer­tesa.

Unes 500 per­so­nes tre­ba­llen en inno­vació i desen­vo­lu­pa­ment -380 a la seu de la com­pa­nyia a Vila­de­cans i la resta a les dependències que l’aerolínia té a Sara­gossa- en un con­text d’alta demanda de pro­fes­si­o­nals i ele­vada rotació. Per gene­rar talent, el 2018 va néixer la Vue­ling Uni­ver­sity, que és el ter­cer pilar d’IT. Unes 250 per­so­nes han pas­sat per les entre qua­tre i sis con­vo­catòries anu­als; el 64% han apro­vat i en molts casos s’han incor­po­rat a IT. Un terç de la plan­ti­lla ha pas­sat per la Vue­ling Uni­ver­sity.