En el ric ecosistema de les nostres start-ups, com bé demostra el reguitzell d’empreses que enguany han merescut ser destacades per la nostra publicació, són diverses les vies per on menar a l’hora de finançar-se per garantir així la continuïtat en el temps del projecte empresarial.

Són estratègies diferents, que en els darrers mesos han hagut de comptar necessàriament amb el factor determinant d’un encariment del diner, però també pel deler de gaudir de més llibertat de moviments. Hem vist com en alguns casos l’emprenedor ha optat, en les primeres fases de desenvolupament del projecte, per recórrer als recursos propis de l’empresa, abans d’arribar a la industrialització i la comercialització, tot bandejant l’opció del finançament bancari i del capital risc. En altres casos, era ben clara la idea de començar a facturar des d’un bon principi per així no haver d’encadenar una ronda darrere una altra. Una via més original per obtenir liquiditat, sense haver de carregar amb el cost financer que hauria imposat un banc, ha estat la d’emetre bons convertibles que es poden bescanviar per accions futures de l’empresa. També és cert que en sectors determinats és perceptible que els ritmes que segueixen els fons d’inversió tenen uns tempos ben diferents al que pugui marcar mercat financer, i estar més pendent de quant de temps de temps necessitarà l’start-up per desenvolupar el seu producte.

Amb tot, en el cas de sectors que inevitablement són intensius en capital, hom ha observat com la successió de rondes de finançament, amb imports elevats, també s’han esdevingut per garantir que l’experiència empresarial pogués arribar a bon port.

Pel que fa al finançament públic, més o menys present en l’enlairament d’empreses amb un elevat component d’R+D, val a dir que els diners procedents d’Europa, els tan anomenats NextGeneration que han de servir per fer un salt tecnològic cap a la digitalització i la sostenibilitat, han llevat grans expectatives, però també els temors que es reparteixin de forma indiscriminada, sense una anàlisi ben ponderada de la transcendència del projecte subvencionat. En tot, cas, com testimonien diverses start-ups, l’obtenció de capital mai no és senzilla, i sempre acaba sent fruit de duríssimes negociacions amb els inversors potencials.