El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat aquest dilluns al vespre que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, s’ha compromès a “garantir la ratificació” de l’adhesió de Suècia a l’OTAN, tal com consta també en una declaració conjunta d’Ankara i Estocolm. Segons Stoltenberg, el líder turc ha assegurat que aixecarà el seu veto “al més aviat possible” després de diverses reunions a contrarellotge per poder anunciar un acord abans que comenci la cimera de l’OTAN a Vílnius el dimarts. L’anunci, explica l’ACN, es produeix després d’un gest de la Unió Europea per reprendre les converses sobre l’accessió de Turquia al club comunitari, tal com havia exigit Erdogan aquest dilluns mateix.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, informa l’ACN, ha demanat a la Comissió Europea i a l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, un informe sobre com “avançar” en les converses d’accessió amb Turquia arran de la petició d’Erdogan, que ho ha vinculat al seu vistiplau a l’entrada de Suècia a l’OTAN.

En un intent de desencallar l’adhesió dels suecs a l’aliança militar, Michel s’ha reunit amb Erdogan aquesta tarda per abordar la “millora de les relacions entre la UE i Turquia”, segons ha explicat el belga en un missatge a les xarxes socials recollit per l’ACN.

Després Erdogan s’ha tornat a reunir amb el primer ministre suec, Ulf Kristersson, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i han pactat una declaració conjunta. En aquesta, Turquia es compromet a transmetre el Protocol d’Adhesió per a Suècia a l’assemblea nacional i a “garantir la seva ratificació”.

Per la seva banda, el govern suec ha garantit que eliminarà els “obstacles” en el comerç d’armament amb Turquia. A més, han tancat un “nou pacte bilateral de seguretat que es reunirà anualment” per cooperar en la “lluita contra el terrorisme”, informa l’ACN. Suècia, explica l’agència, també reitera que no donarà suport a grups milicians kurds a Síria ni “a l’organització anomenada FETÖ a Turquia”, que fa referència a un moviment religiós.

Són noves concessions de Suècia a Turquia per poder entrar a l’OTAN. Ankara fa un any que havia exigit canvis al país escandinau en política antiterrorista acusant-lo de donar aixopluc a dissidents turcs i kurds. Per superar aquestes reticències, Suècia va modificar la seva constitució per endurir les lleis antiterroristes –especialment contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)–, però Erdogan continuava sense cedir i en l’últim moment abans de la cimera a Vílnius ha afegit noves condicions.

Excepte Turquia i Hongria, la resta d’aliats ja han ratificat el seu vistiplau a l’entrada de Suècia. Budapest està pendent d’Ankara, així que l’ampliació depèn d’Erdogan que, malgrat haver-se compromès a fer el pas l’any passat a la cimera de l’OTAN de Madrid, ha continuat posant traves. La darrera ha arribat aquest mateix dilluns quan Erdogan ha reclamat reactivar les converses sobre la integració a la UE. “Gairebé tots els països membres de l’OTAN són membres de la Unió Europea”, ha dit Erdogan, que ha fet una crida als “països que han mantingut Turquia esperant a la porta de la UE durant més de 50 anys” perquè li obrin ara el camí al club europeu.

Turquia va obtenir l’estatus de candidat el 1999 i va començar les negociacions d’accessió el 2005, però Brussel·les les va paralitzar el 2018 en detectar un “retrocés” democràtic al país. Tanmateix, aquesta mateixa tarda Michel ha promès demanar un informe sobre les converses d’adhesió en un gest de voluntat per reactivar les negociacions.