Mazón és investit president valencià i ja anuncia una croada anticatalanista
La llei de senyes d’identitat anunciada pel cap de govern posa com una prioritat el retorn al blaverisme que ataca la llengua i ho combina amb baixada d’impostos
El popular Carlos Mazón ja és president de la Generalitat Valenciana, gràcies al suport del PP i de l’extrema dreta de Vox, que és dins del govern. Ha estat investit després de proferir un discurs que posa una prioritat clara sobre la taula: la voluntat d’atiar el conflicte amb la bandera de l’anticatalanisme i la de fer una croada contra la llengua i cultura pròpia del País Valencià sota l’excusa de “no és català, és valencià”, com han assenyalat les seves paraules. Ho ha focalitzat amb la llibertat educativa, deixant fora el mínim de 25% de català i l’impuls de la llengua en les aules amb assessors, també als ajuts a les entitats per la llengua perquè diu que “volen imposar els Països Catalans” i només regarà els secessionistes lingüístics. Però també un element clau: la nova llei de senyes d’identitat que vol aprovar. “El govern del canvi eliminarà tot el suport a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans. S’ha acabat”, ha dit, perquè “som espanyols i valencians”.
Ha defensat que “la nostra reial senyera no s’inclina mai” i ha reivindicat una “valenciania oberta” perquè “la Comunitat Valenciana, lluny d’aquells que volen convertir-la en filial d’algú, és una regió històrica d’Espanya”. Tot plegat, amb l’objectiu confés de seguir “ofrenant noves glòries a Espanya”, com diu el seu himne regional.
Aquesta llei de senyes d’identitat, tal com ha expressat, té un to molt bel·ligerant contra la llengua, que vol fragmentar, i contra els anomenats Països Catalans. De fet, el seu programa electoral detalla acuradament aquesta proposta, que pot iniciar una batalla judicial i administrativa contra el que anomena “catalanisme”, que pot arribar a cacera de bruixes.
Les claus de la llei
La llei de senyes d’identitat és una proposta vella que pretén reanimar un conflicte amb el boc expiatori de Catalunya. El diputat popular Jorge Bellver la va impulsar el 2015 i se la van carregar mesos després el govern del Botànic, fins i tot amb el vistiplau de Ciutadans. És una llei més aviat retòrica, però té diversos punts que poden provocar situacions conflictives i, a més, el PP aquest cop “amplia” el text.
Contempla crear “grups especialitzats per a garantir la neutralitat a les aules, la defensa de les nostres senyes d’identitat, resultats pedagògics i d’Inclusió educativa”, un punt ja controvertit. Però també preveu coerció: “L’omissió i incompliment de les obligacions establertes en la nova llei [...] suposarà infracció del Codi de Bon Govern valencià, amb les sancions i responsabilitats polítiques o administratives que s’incloguin”. L’objectiu és defensar “els símbols, bandera, denominació, tradicions i senyes d’identitat pròpies de la Comunitat Valenciana, i d’Espanya” amb l’excusa del “valencianisme”.
També pretén controlar “totes les institucions públiques de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana”, que estaran “obligades a defensar l’autonomia, identitat i senyals del poble valencià, enfront de les usurpacions, agressions, menysteniments, ingerències [...]procedents de qualsevol ens públic o privat” i sempre fa referència al catalanisme perquè concreta que ho hauran de fer fins i tot “davant els tribunals, inclòs el Constitucional” per vulneració de drets fonamentals o conflictes de competència, per “intromissió” o “pretensió d’annexió o federació prohibida per la Constitució”, en referència als Països Catalans.
Alhora, la llengua catalana, seguint la llei que volen impulsar, no és la que es parla a València: “Defensarem el valencià enfront dels qui, dins i fora de la Comunitat, pretenguin, com a objectiu declarat, imposar la unitat, submissió i supeditació externa de la llengua valenciana al català”. Concreta, a més, “l’obligació de les institucions públiques d’exigir el cessament de la intromissió o lesió i de recórrer davant els tribunals les lesions i ingerències”.
Altres reivindicacions
En el discurs, Mazón ha dit que rebaixarà impostos com el tram autonòmic de l’IRPF “per a tots sense excepcions i prioritàriament a les rendes mitjanes i baixes”, que com a primera mesura eliminarà l’impost de successions i donacions. També ha defensat la barra lliure turística, dient que derogarà la taxa al sector, a qui ha ofert el suport “ara i sempre” i ha reivindicat el “sol i platja, el turisme interior esportiu i cultural”. També ha demanat un nou sistema finançament i ha parlat de la violència masclista, “lacra que ens fa una pitjor societat”, però ha dit que és una qüestió que “transcendeix el llenguatge” i que cal “repudiar tota violència, intrafamiliar, masclista, racista”. Igualtat tindrà rang de vicepresidència en el govern.