El govern espanyol amenaça en tombar part de la llei de sequera aprovada al Parlament el 4 de maig per ERC, Junts, el PSC, Cs i PP si l’executiu català no hi fa reformes. La Moncloa va iniciar la setmana passada un procés de conciliació amb la Generalitat per acordar reformes en dos articles que avalen la contractació d’emergència en casos no permesos per la Unió Europea (UE). El govern espanyol vol negociar amb el català per evitar anar al TC, però tot i així assegura que el recurs no implicaria la suspensió de tota la llei.

Segons el govern espanyol, la llei permet utilitzar la contractació d’emergència sense que es compleixin alguns dels requisits que estableix la Unió Europea i sense necessitat de justificació en molts casos. Així, fonts de la Moncloa consideren que la llei preveu que qualsevol actuació orientada a pal·liar la sequera exigeix una intervenció immediata per part de l’administració pública que fa impossible la contractació ordinària o d’urgència. No obstant, la tramitació d’emergència ha de ser un procediment totalment excepcional que s’ha de limitar a l’estrictament imprescindible per solucionar una situació extraordinària i que cal justificar en cada cas.

Les fonts del govern espanyol, segons informa l’ACN, recorden que durant aquesta legislatura s’han iniciat 22 procediments de conciliació i s’ha arribat a 16 acords totals i quatre parcials, cosa que ha evitat 20 recursos d’inconstitucionalitat.

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha assegurat a TV3 aquest matí que si no s’arriba a un acord d’interpretació i s’atura al TC “se suspèn tota la llei” i “ tot el que el Parlament ha aprovat per poder ser més ràpids, més eficaços i eficients per gestionar les obres” que calen per atacar la sequera a molts municipis de Catalunya. Mascort ha recordat que el decret llei inicial no hi havia inicialment la contractació d’emergència i que va ser el PSC “qui va voler que en la llei que va presentar Junts hi constés explícitament”. El conseller ha explicat que el procediment obert obliga, mitjançant una comissió bilateral, “arribem a un acord de com interpretar aquesta llei”. Per a Mascort és “inaudit” que una llei que “diu el mateix que el decret llei de l’Estat del 2022 o que “han aprovat les comunitats d’Andalusia i Galícia es posi en qüestió a Catalunya”. I ha reblat que “la única conclusió és que estan en contra dels ciutadans de Catalunya”.

La predecessora de Mascort al càrrec i ara número dos d’ERC a les eleccions del 23-J, Teresa Jordà, ha qualificat d’“aberració extrema” la maniobra de l’executiu espanyol i ha assegurat que el govern català “tirarà endavant” la llei. També ha tingut paraules pels socialistes dels que espera que “no se situï a l’altre cantó de la taula: Vull entendre que el PSC és el PSC. No em passa pel cap q no pugui ser així”, ha reblat la candidata en una roda de premsa a l’ACN.