Educació

Pla i decret per protegir el català i blindar jurídicament els centres

El decret de règim lingüístic pendent de la llei del 2009 estarà a informació pública fins el 15 de setembre

La consellera Simó explica que responsabilitza al departament dels projectes lingüístics

El català es manté com a llengua vehicular

Quedava pendent per desenvolupar de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009 i l’anterior conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, davant l’ofensiva judicial del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) perquè complissin la sentència sobre el 25% de castellà a les escoles, ja havia anunciat l’any passat que iniciava l’obertura del període de consulta prèvia a la ciutadania i a la comunitat educativa per elaborar el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu que avui ha presentat la seva successora al càrrec, Anna Simó. El decret, que des d’avui i fins el 15 de setembre se sotmet a informació pública per recollir aportacions, regula com s’han de fer i avaluar els projectes lingüístics dels centres, dels que n’assumeix tota la responsabilitat al departament d’Educació i, per tant, protegix els centres de qualsevol responsabilitat jurídica.

Aquest decret és el tercer intent de blindar el català de les ingerències externes després d’aprovar-se la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials el juny de l’any passat com també es va aprovar el decret que descarta l’aplicació de percentatges en l’ensenyament i que ja incidia en el fet que el responsable legal dels projectes lingüístics era el departament .

Entre altres qüestions, el nou decret remarca que aquests plans no es poden canviar amb el curs iniciat, estableix el caràcter vehicular del català i l’aranès; garanteix que tot l’alumnat assoleix la competència en tres llengües; assegura l’acollida personalitzada i en català de l’alumnat nouvingut; remarca el caràcter compensatori de les desigualtats d’origen que tenen els aprenentatges lingüístics i subratlla l’adequació del model d’immersió lingüística, a més d’establir com a requeriment del nivell de C2 de català per accedir a la funció pública docent a partir del curs 2025-2026.

Amb el TSJC obligant a impartir una assignatura troncal en castellà la setmana passada a tres escoles en compliment de la sentència del 25%, que se sumen a la desena on es mantenen mesures cautelars judicials, el departament accelera les mesures per protegir i reforçar el català, i la consellera Simó ha admès que el decret hauria d’haver existit “des de fa anys”. La tramitació d’aquest nou decret es pot allargar i acabar aprovant-se. després de presentar-se al Consell Escolar, cap al mes d’abril.

Durant la roda de premsa, Simó ha denunciat “l’amenaça” que viu el català per part de governs de dreta o extrema dreta en altres regions de l’Estat, així com la “intromissió” dels alts tribunals en relació a l’escola catalana. “Veiem indispensable rearticular la defensa d’un model d’escola catalana que compartim una àmplia majoria”, ha justificat.

Pla de foment

Per això el departament ha elaborat el Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028, amb deu mesures entre els que s’inclou millorar la competència lingüística en català del professorat mitjançant cursos, amb 5.000 places el curs 2023-2024 i 5.500 el curs 2024-2025. També s’introduiran nous continguts i habilitats en gestió i tractament de la diversitat lingüística al màster de professorat de secundària juntament amb el Departament de Recerca i Universitats.

Altres mesures previstes són incrementar els recursos d’acollida de l’alumnat nouvingut a partir de 2024, incentivar la formació lingüística de les famílies i crear una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català, impulsada pel Departament d’Educació i 3Cat (CCMA).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.