Política

MARTA MADRENAS MIR

CAP DE LLISTA DE JUNTS AL CONGRÉS PER LES COMARQUES GIRONINES

“No ens espanta si governa el PSOE o el PP; tots són el llop”

La candidata de Junts denuncia l’“abandonament” d’inversions de l’Estat a Catalunya i, especialment, a les comarques gironines, i reivindica especialment l’estació del TAV a l’aeroport per revitalitzar el complex

Admet que falten confiances entre l’independentisme polític, però reivindica posar el comptador a zero un cop passades eleccions

Deutes pendents.
Marta Madrenas (Girona, 1967) va entrar a l’Ajuntament per mitjà de Carles Puigdemont, el 2011, i posteriorment va ser alcaldessa des del 2016 fins al mes passat. A l’alcaldia, va teixir aliances amb l’independentisme, amb el suport als represaliats al carrer, i amb altres sectors socials i econòmics, a més de començar a aprendre a bregar amb l’administració estatal, un altre plus per anar a Madrid.
Hi ha molts casos d’incompliment de compromisos, però més, ja directament, d’abandonament

Al seu calendari, fins al 17 de juny figurava ser alcaldessa de Girona, i entre els plans de futur, postular-se per defensar les comarques gironines al Congrés, després del seu pas pel Parlament en el mandat actual. Però, ja en funcions, l’endemà dels comicis locals, l’anunci precipitat d’eleccions generals avançades no li ha donat treva.

D’alcaldessa encara en funcions, a Girona, a precandidata, cap de llista i ara ja en campanya, al Congrés i en ple estiu. Frenètic?
Sí, Sánchez les ha convocat a l’estiu, quan la gent pensa més en vacances, i potser cercant més l’abstenció. Però si això és el que vol, potser que actuem al contrari i anem a votar en massa. Està sent una campanya molt calorosa, però també perquè teníem demandes i reivindicacions calentes de moltes entitats, per la dedicació municipal i les campanyes municipals recents. I perquè notem l’escalf de la gent.
En la convocatòria precipitada de Sánchez, extrema dreta a banda, pot haver pesat també que l’independentisme va acusar desmotivació en les municipals?
Ha pogut triar la data que pensa que millor, o menys malament, li pot anar. El relat de dretes i esquerres li pot funcionar a Espanya, tot i la seva feblesa. Però crec que a Catalunya no li hauria de funcionar. Aquí penso que la dicotomia és Catalunya-Espanya. El PSOE i el PP ens han tractat igual de malament. Ens volen aniquilar com a nació, començant per la llengua. Els que manen, als tribunals, i els altres, marginant revistes que jo encara guardo i que ens van permetre aprendre als que encara vam haver de patir el franquisme.
L’independentisme reaccionarà?
Hauríem de tenir clar que l’adversari són els partits estatals, dretes o esquerres són molt iguals. L’exministre Borrell prometent fa 28 anys que el desdoblament de l’N-II s’acabaria aquella legislatura. I el PP amb la mateixa deixadesa, ja a banda dels drets humans o nacionals, en inversions. Cap diputat del PSC ni del PP ha aixecat el braç per oposar-se a pressupostos que no preveien inversions a comarques gironines.
Sembla clar que els partits estatals són els adversaris. I amb els catalans, amb ERC no s’estan atacant en excés però tampoc s’albira gaire unitat estratègica.
Des de Junts hem acreditat amb fets que no investirem cap president espanyol si no s’aborda seriosament el dret a l’autodeterminació de Catalunya o l’amnistia. No ens espanta si governa un o l’altre; tots són el llop, tant el PSOE com el PP, per a Catalunya. És imprescindible que l’independentisme tingui tanta força a les Corts estatals com sigui possible. Els nostres blocs són Espanya i Catalunya. I tant amb ERC com amb la CUP, un cop mesurades forces, des del minut u, volem tornar a treballar, com sempre, en la unitat estratègica. De forma sincera, però el que no s’hi val és haver fet durant quatre anys el contrari, i haver-nos sentit exclosos d’aquella suposada taula de diàleg.
Pel que fa a infraestructures, ja fa més de deu anys que es va inaugurar el TAV, la darrera gran obra. En els darrers anys, tot just algunes millores a l’N-II, però amb el desdoblament descartat.
És prioritari avançar en el desdoblament de l’N-II, perquè ja veiem els problemes a l’AP-7. I també calen millores urgents a l’eix Pirinenc, des de Portbou fins al Ripollès, com a mínim en els punts negres. Una dècada després del TAV, a Girona ciutat, després d’anys insistint perquè s’acabés el parc Central, encara tenim tota la remodelació de la plaça Espanya pendent. O el retard de l’estació del TAV a l’aeroport. Hi ha molts casos d’incompliment de compromisos, però més, ja directament, d’abandonament. I això limita el creixement econòmic de moltes empreses.
Creuen que l’estació del TAV a l’aeroport podria beneficiar també les poblacions de la Costa Brava Sud i Centre?
Possiblement es podrà articular una oferta de transport públic, però la prioritat ha de ser dinamitzar l’aeroport com a complement del del Prat. Fa sis anys que disposem d’un estudi que deixava clares les accions per recuperar ja no només els cinc milions de passatgers a l’aeroport de Girona, sinó arribar fins a set milions anuals. Però Aena ha decidit seguir concentrant el baix cost a Barcelona, polítiques per abandonar territoris i infraestructures útils, justament el contrari del que haurien de fer els bons legisladors. Per això necessitem, més enllà de les competències, un estat propi que no ens jugui en contra.
Vostè, que s’ha estat set anys barallant-se amb la Sareb o pidolant-li habitatges buits com a alcaldessa, veu creïble que ara caiguin centenars de pisos a preus socials?
L’anunci de Sánchez sobre la Sareb és d’un cinisme immens. A Irlanda també van rescatar bancs, però es van quedar els immobles i han apostat pels lloguers assequibles. Aquí el govern espanyol va deixar perdre 36.000 milions, posteriorment molts més. I dono fe que no tenien ni idea dels habitatges que tenien; mentre una part del parc s’ha devaluat, amb vandalisme o ocupacions, una altra part se l’han quedat fons voltor. Ja només queda la morralla: immobles que no vol ningú, en llocs amb poca demanda, i pendents d’inversions milionàries per rehabilitar-los.
A Girona capital també hi ha el front pendent de l’arxiu provincial. I aquí el candidat del PSC l’assenyala per no haver-li interessat desencallar la qüestió?
No és cert. Estem parlant d’un arxiu que és competència seva, i en un edifici que sembla que no reuneix les condicions arquitectòniques ni de conservació. Quan el senyor Joaquim Nadal ja era conseller, fa molts anys, es va arribar a un primer acord per fer una permuta, i eren els temps del tripartit i Zapatero. Quan nosaltres vam arribar al govern local, i vam veure que hi havia un acord, els juristes van dir que era il·legal. Ho hem mirat de refer i vam trobar una nova fórmula. I el govern espanyol podria haver-lo fet ja, o adquirir un altre solar i tirar endavant
També hi ha el problema de la manca de personal estatal. Què creuen que s’hi podria fer?
Hi ha dèficits de funcionaris i recursos en molts àmbits. Per exemple, en el cos de l’administració de justícia, esgotats per l’increment de feina. Això s’acaba traslladant al ciutadà, i el jutjat de violència masclista de Girona no pot fer vistes ràpides fins al novembre del 2024. Des de Junts, no podrem posar-hi solució, només proposar-ne. Però si el nivell de vida, o llogar un pis, aquí és més car, que creïn complements salarials. I que no hagin de sortir de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.