L’espionatge amb Pegasus a Aragonès l’investigarà un jutjat de Barcelona

L’Audiència de Bar­ce­lona ha esti­mat el recurs pre­sen­tat pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, per l’espi­o­natge al mòbil amb el pro­gra­mari Pega­sus i ha acor­dat que sigui un jut­jat ordi­nari, en comp­tes de l’Audiència Naci­o­nal, el que inves­ti­gui el cas. La decisió es pro­du­eix després que el pas­sat 10 de juliol el magis­trat de l’Audiència Naci­o­nal José Luis Calama arxivés pro­vi­si­o­nal­ment la causa oberta per espi­o­natge dels telèfons mòbils del pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, i dels minis­tres de Defensa, Mar­ga­rita Robles, Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, i Agri­cul­tura, Luis Pla­nas, per “l’abso­luta falta de coo­pe­ració jurídica d’Israel”.

En una inter­lo­cutòria, avançada per l’emis­sora Cata­lu­nya Ràdio i a la qual ha tin­gut accés EFE, la secció novena de l’Audiència de Bar­ce­lona con­clou que l’espi­o­natge a Ara­gonès no entra a les com­petències de l’Audiència Naci­o­nal, perquè si bé és una vul­ne­ració de la inti­mi­tat d’una alta ins­ti­tució de l’Estat, l’atac no afecta de manera relle­vant la “forma de govern”.

La que­re­lla va arri­bar a l’Audiència Naci­o­nal després d’inhi­bir-se el titu­lar del jut­jat d’ins­trucció número 29 de Bar­ce­lona, que, d’acord amb el cri­teri de la Fis­ca­lia, va con­si­de­rar aquest tri­bu­nal el com­pe­tent per ser el pre­si­dent català una alta ins­ti­tució de l’Estat.

Els advo­cats del pre­si­dent català van recórrer la reso­lució judi­cial, al·legant que no qual­se­vol atac a alts càrrecs del govern català jus­ti­fi­cava la com­petència de l’Audiència Naci­o­nal mal­grat que el cas pogués afec­tar “la dimensió política” d’Ara­gonès.

La sala sosté que, d’acord amb la que­re­lla, els atacs informàtics s’hau­rien “foca­lit­zat” al mòbil d’Ara­gonès, “en gran mesura, en la seva con­dició de des­ta­cat mem­bre del par­tit ERC i en la seva con­dició pro­fes­si­o­nal com a polític a l’esfera més àmplia dels movi­ments vin­cu­lats a Cata­lu­nya a l’inde­pen­den­tisme”.

En con­seqüència, afe­geix, el “bé jurídic” ata­cat és la inti­mi­tat d’Ara­gonès, “ja sigui en el seu ves­sant pri­vat o estric­ta­ment per­so­nal com, més pro­ba­ble­ment, en el seu ves­sant més públic i polític com a mem­bre des­ta­cat, pre­ci­sa­ment, d’un par­tit polític de tall inde­pen­den­tista, en línia del que hau­ria pas­sat amb els senyors Tor­rent i Mara­gall i altres per­so­nes de la soci­e­tat civil vin­cu­la­des al propòsit polític inde­pen­den­tista”.

“Però no arri­bem a entre­veure, de cap manera, sem­pre amb base als fets des­crits a la que­re­lla, que els atacs informàtics, l’auto­ria dels quals apunta la que­re­llant al CNI, i que hau­rien vul­ne­rat aquesta inti­mi­tat per­so­nal, afec­tin, o puguin fer-ho de manera relle­vant, a la forma de govern en qual­se­vol de les seves accep­ci­ons”, afe­geix la inter­lo­cutòria.

La sala subrat­lla així mateix que l’ano­mena “atenció” que en el cas de la inves­ti­gació seguida per l’espi­o­natge als diri­gents d’ERC Roger Tor­rent -expre­si­dent del Par­la­ment- i Ernest Mara­gall la Fis­ca­lia no hagi dema­nat que es remeti a l’Audiència Naci­o­nal, “emple­ant el mateix cri­teri com­pe­ten­cial sos­tin­gut ara”.