Nit del 12 d’agost del 2017.

La nit es preveu ideal per poder contemplar les llàgrimes de Sant Llorenç. I el baixant de l’embarcador de Susqueda, a pocs metres de l’aigua de l’embassament, es presenta com el lloc idoni per veure la pluja d’estels per a en Martí i la seva xicota. Serà una nit per recordar. I no pas només per la bellesa del fenomen.

—Què és aquest escàndol? —pregunta la noia.

Els primers que venen a destorbar la tranquil·litat de la parella són un grup de joves d’aire hippy que circulen, molt contents i amb la música ben alta i a tot drap, amb una furgoneta atrotinada.

Però els hippies de la furgoneta no els inquieten gaire. A l’altre costat de l’embassament, per allà on hi ha una antiga pedrera, se sent música. En Martí interpreta que és d’una festa rave. Se n’hi solen fer. Potser els nois de la furgoneta que han passat tan animats en venen.

Una estona més tard arriba un cotxe misteriós que s’atura molt a prop d’on ells estan apostats mirant el cel. Senten clarament com s’obren portes, baixa gent, es tanquen portes i el cotxe torna a arriar. Això ja no els agrada tant.

On són els que n’han baixat?

Torna la quietud i la parella es torna a relaxar.

—Clanc-clanc, clanc-clanc, clanc-clanc…

Són les tres de la matinada i comença a sentir-se un soroll com de metall que pica sobre metall. Com un mall copejant l’enclusa.

—Què carai és això? I d’on ve? —En Martí no acaba d’identificar el soroll.

Podria ser un ariet t per bombar aigua?

No li agrada gens. La fressa se li fica a les orelles i li comença a fer basarda.

Diu a la xicota que si van a una posició més elevada, la pluja d’estels es veurà millor. No li diu que comença a tenir por. Decideixen pujar fins al cim de Sant Benet. I passen la resta de la nit tranquils. Quan tornen a baixar al costat del pantà són les set del matí. La fressa esgarrifosa del metall picant contra metall continua.

En Martí la guardarà molt temps en la memòria, com un mal presagi. Avui ell no ho sap però falten cinc dies per a una massacre. Des de fa uns dies, començant per Vic, no gaire lluny de Susqueda, i acabant per Vinaròs, una colla de nois originaris de l’Atles però criats a Ripoll van acumulant material –peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) i acetona– per fabricar explosius amb la intenció, en principi, de fer volar la Sagrada Família. Quatre dies més tard, els explotarà la casa on remenaven el material, a Alcanar, i canviaran els plans terroristes. En lloc d’explosions, tiraran pels atropellaments massius i provocaran una massacre a la Rambla de Barcelona i al passeig de Cambrils. El cop més fort del gihadisme a Catalunya.