Fa un any, quan faltava poc per complir-se cinc anys del doble crim de Susqueda, els familiars de les víctimes van ser informats pels responsables de la investigació que el cas estava a punt de tancar-se i que només faltava incorporar al sumari un “informe d’intel·ligència policial definitiu” i fer, abans d’acabar el 2022, aquelles proves de so que haurien de fixar que l’escenari del crim és la Rierica, les ruïnes d’una masia on acostumava a pescar Jordi Magentí, únic encartat, i l’home que la fiscalia sempre ha dit que portarà a judici, tot i que està en llibertat des del 2018 per ordre de l’Audiència, que no va veure indicis prou sòlids.

Avui, quan es compleixen sis anys del doble crim, aquelles proves de so, per establir d’on venien els trets que van sentir set persones, que es van adjudicar per 47.473,14 euros a una empresa externa, ja es van fer materialment els dies 4 i 5 d’octubre. Però els resultats encara no s’han aportat i, paradoxalment, la jutgessa actual ha ordenat que s’avisi la defensa de Magentí perquè hi pugui assistir quan es facin, tal com havia reclamat. El cas ha canviat vuit cops de jutge i la instructora actual, que va arribar al gener, no tenia constància que ja estan fetes. Els resultats no són al jutjat i tampoc aquell anunciat informe final. I encara falta incorporar-hi també les noves anàlisis que la policia científica està fent ara al cotxe, l’Opel Zafira de les víctimes, que va ser extret del fons del pantà, i altres resultats d’inspeccions oculars, que ara el jutjat ha reclamat als investigadors. I queden també pendents els resultats de diligències encarregades des de fa anys, com ara les dades dels tots els telèfons mòbils que es van activar a les antenes que donen cobertura a la zona del pantà en les dates properes al crim. I hi ha informes que s’han entregats incomplets. És el cas de l’informe sobre l’anàlisi de la pedra que era dins de la motxilla que llastava el cos del noi, que, segons les conclusions de l’expert en pedra seca Joan Roura Umbert, és de les mateixes característiques que les pedres que hi ha a les ruïnes de la Rierica. Però l’encàrrec de la diligència incloïa també comprovar si la pedra podia provenir d’altres zones del pantà, com ara el baixant de la Font del Borni, i aquesta fase no s’ha completat amb l’excusa que no s’havia pogut anar a fer les comprovacions in situ per culpa dels efectes del temporal Glòria. Un argument que ara no és vàlid perquè el pantà està sota mínims: la riera de Rupit s’ha assecat al pas de la Rierica, i ja apareixen les ruïnes de cases a la platgeta on van enfonsar el Zafira i a l’embarcador. A part, entre el cinquè aniversari i el sisè han aparegut indicis nous (un inflador de peu i peces del caiac trobats a la zona de la Font del Borni) que obliguen a fer més anàlisis, i que poden fer variar el plantejament de quines van ser les circumstàncies del crim. Avui fa sis anys que les càmeres de La Caixa de la Cellera van captar la darrera imatge d’en Marc i la Paula vius i encara no s’ha pogut certificar quin és l’escenari del crim, no s’ha trobat l’arma homicida, ni els mòbils ni els drons de la parella. I no se sap per què els van matar.