Èxit espa­cial de l’Índia, que ahir va fer història en con­ver­tir-se en el pri­mer país que acon­se­gueix fer ater­rar una missió espa­cial, amb la sonda Chan­drayaan-3, al pol sud de la Lluna després d’una com­plexa mani­o­bra de des­cens sobre la superfície a la cara més meri­di­o­nal del satèl·lit, fins ara inex­plo­rada.

La Chan­drayaan-3 va neces­si­tar 40 dies per al seu recor­re­gut des que el 14 de juliol pas­sat es va enlai­rar de la Terra amb el que és el coet més gran i pesant del país asiàtic. L’ater­ratge va com­por­tar una com­plexa mani­o­bra de 20 minuts, bate­jats com a “20 minuts de ter­ror”, que van ser deter­mi­nants. Es tracta de la mani­o­bra més difícil i la que va fer fra­cas­sar l’ante­rior missió, fa qua­tre anys, que va ser­vir per incor­po­rar can­vis en el coet. De fet, va ser pre­ci­sa­ment el moment de l’ater­ratge el que va pro­vo­car diu­menge el fracàs de la missió russa, que va veure com la nau Lluna-25 s’esta­ve­llava con­tra la superfície lunar.

Amb l’èxit del Chan­drayaan-3, l’Índia es con­ver­teix en el quart país que aterra a la Lluna (després dels Estats Units, Rússia i la Xina) i el pri­mer que ho fa sobre la part més meri­di­o­nal, una part on els experts sos­pi­ten que pot haver-hi reser­ves d’aigua en forma de gel, prin­ci­pal­ment en cràters que no reben mai la llum del Sol. Aquesta és pre­ci­sa­ment una de les prin­ci­pals metes de la missió, que també pre­veu fer expe­ri­ments científics sobre el ter­reny i ana­lit­zar la superfície del satèl·lit durant els 14 dies ter­res­tres que la missió estarà en fun­ci­o­na­ment. Poca estona després d’arri­bar al pol sud, l’agència espa­cial índia ISRO va difon­dre les pri­me­res imat­ges de la superfície lunar envi­a­des per la Chan­drayaan-3.

Amb l’arri­bada de la sonda índia, a més, s’obre una nova etapa d’explo­ració de la Lluna, mar­cada per l’interès crei­xent de dife­rents països per repren­dre noves mis­si­ons tri­pu­la­des o, fins i tot, esta­blir-hi bases. Entre els països interes­sats, hi ha els Estats Units, Rússia i la Xina.

La històrica fita va gene­rar ahir diver­ses reac­ci­ons, entre altres la del pre­si­dent rus, Vladímir Putin, i la de l’agència espa­cial russa, Rocos­mos, que després de per­dre la seva nau diu­menge en l’allu­na­ment, ahir va asse­gu­rar que “les inves­ti­ga­ci­ons de la Lluna són impor­tants per a tota la huma­ni­tat” perquè el satèl·lit “es pot con­ver­tir en una pla­ta­forma per a la con­questa de l’espai llunyà”.

Des d’Europa, la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, va qua­li­fi­car l’efemèride de “fet històric i un moment d’orgull per al poble indi”. “Aquest èxit indi bene­fi­ciarà inves­ti­ga­dors de tot el món”, va afe­gir.