Opinió

La intel·ligència artificial i la inversió

En la gestió de carteres, el potencial de la IA a curt termini podria ser extraordinari, però la millora en els rendiments de les carteres gestionades sota paràmetres IA no serà tan òbvia quan la IA estigui generalitzada

Potser és massa aviat per avaluar si la intel·ligència artificial (IA) transformarà a mitjà termini la indústria de la inversió o si, al contrari, ja anem tard. Com remarca un dels més prolífics autors i bloguers sobre IA, Eliezer Yudkowsky, “el perill més gran de la IA és que la gent cregui massa aviat que entén en què consisteix”.

En tot cas, es parla tant dels riscos i les meravelles de la IA que comença a ser hora que elucubrem sobre com podria (i com no podria) incidir en les principals tasques vinculades a la inversió: l’anàlisi financera, la gestió de carteres i l’assessorament i planificació financera personal, i sobre els efectes que podria tenir en els inversors.

Entenguem abans de tot que podem fer referència fins ara (i probablement durant força temps) només a la intel·ligència artificial “tradicional” o “limitada” (IA) materialitzada, per exemple, en els bots com el ChatGPT d’OpenAI, en contraposició a l’encara hipotètica intel·ligència artificial general (IAG) o forta (IAF), aquella que emularia la comprensió i aprenentatge de l’ésser humà, encara a les beceroles, si bé en fase de recerca intensiva.

Tornant als efectes en les principals tasques financeres; primer, en l’anàlisi d’inversions o l’anàlisi financera traslladada a empreses, vehicles d’inversió o carteres, és molt possible que puguem assistir a un aprofundiment i sofisticació de les aplicacions actuals que, a través del tractament massiu de dades, afavoreixin la feina dels analistes amb una potent interacció de dades i escenaris. Certament el “toc humà” d’un bon analista seguirà sent imprescindible, però el suport a l’anàlisi que oferirà serà molt important, així com la facilitat que permetrà per accedir a l’anàlisi a assessors i inversors.

En segon lloc, la gestió de carteres. Certament, també en aquest àmbit el potencial de la IA a curt termini podria ser extraordinari, però la millora en els rendiments de les carteres gestionades sota paràmetres d’IA no serà tan òbvia quan la IA estigui generalitzada. La gestió activa de carteres amb el suport d’IA pot tenir avantatges competitius inicials, però podrien esdevenir irrellevants quan una majoria de gestors comparteixin una metodologia equivalent. També en aquest àmbit, avui dia no podem preveure quan la IA podria començar a substituir emocions, biaixos personals positius (esperem que sí que ajudi a superar els conductuals o negatius), i la previsió, encara que sigui només preventiva, dels anomenats “cignes negres” o esdeveniments inesperats i avui imprevisibles. La necessitat de la intuïció personal en l’operativa de gestió encara requerirà l’ús del factor humà sota la IA. Potser en aquest comentari sobre la gestió de carteres toca esmentar que la consideració de la intel·ligència artificial com la gran tecnologia disruptiva en aquests moments està empentant cap amunt les cotitzacions borsàries d’un gran nombre d’empreses tecnològiques madures i d’altres més recents, tan sols per l’expectativa del negoci esperat en la IA.

Finalment, en l’àmbit de l’assessorament i la planificació financera –d’entre les tres, l’activitat més vinculada a conèixer les característiques personals, objectives i subjectives de cada inversor– serà on probablement la IA pot quedar més lluny de poder oferir solucions “autònomes o automàtiques” enteses sense la participació humana del professional. Sens dubte, la IA generativa o els bots podran ser revolucionaris en facilitar el tracte amb els clients, donant-los informació, explicacions i, en general, arribant per a molts clients a un servei en què el professional per si mateix ara no pot arribar pels seus limitats recursos i temps. O fins i tot determinant en el suport al professional en la selecció de productes o actius dins la seva labor d’assessorament, en què la IA pot jugar un paper molt útil La capacitat, d’entre l’univers d’alternatives, per seleccionar un producte o combinació de productes d’inversió per a un inversor personalitzat (aquest sí, definit pel mateix assessor humà) serà una contribució formidable per al professional financer i millorarà l’assessorament als inversors i la planificació de les seves finances personals. En canvi, en el coneixement profund de l’inversor i de les seves preferències, la IA té i tindrà limitacions i riscos equivalents als que es detecten en medicina o en conducció autònoma. En definitiva, la IA es presenta com un extraordinari suport a l’assessorament financer personalitzat sense poder substituir-lo. Això sí, en espera de la IAG o la IAF.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.