Passen les jornades i els pitjors pronòstics es fan realitat. Grups humanitaris a Derna advertien, els darrers dies, que les xifres de víctimes mortals podrien doblar-se o quadruplicar-se. L’alcalde de la malaurada ciutat del nord-est de Líbia, Abdulmenam al-Ghaithi, calcula que la xifra final podria superar les 20.000 persones.

La terrible situació sobre el terreny, que dificulta la mobilitat de personal humanitari i la comunicació amb l’exterior, no impedeix que el testimonis d’alguns supervivents arribin a la resta del món. “No hi ha hagut sort”, deia Usama al-Husadi, de 52 anys, en declaracions al canal de televisió per satèl·lit Al Jazeera. Al-Husadi busca la seva dona i els seus cinc fills des de diumenge passat a la nit, quan el malson va començar. “He caminat pertot arreu”, diu, i assegura que cinquanta persones de la seva família són mortes o estan desaparegudes. En total, les autoritats polítiques i humanitàries estimen que les persones desaparegudes serien més de deu mil.

Diversos països de l’entorn mediterrani, incloent-hi l’Estat espanyol, així com la Unió Europea i l’ONU han enviat ajuda humanitària a Líbia. De manera excepcional, també hi ha hagut cooperació entre els governs que rivalitzen al país i que fracturen la geografia política de Líbia. De fet, tot i la pluja de proporcions bíbliques que va caure sobre Derna, molts observadors apunten a la realitat d’un estat fallit i permanentment en conflicte com un element que ha magnificat la catàstrofe.

L’hidròleg Abdelwaneed A.R. Ashoor va publicar, fa deu mesos, una investigació. Ara, el contingut de l’estudi ha adquirit una dimensió especial. Els mitjans d’arreu del món en parlen, i segurament les autoritats de la zona també.

Aleshores, aparentment, ningú no hi va fer prou atenció. En l’estudi, Ashoor alertava de la profunditat del uadi del Derna, la vall on es troba la ciutat ara arrasada. Assegurava que el municipi estava en perill de ser afectat per inundacions i que calia prendre “mesures urgents per tenir cura del manteniment de les preses” ubicades als afores de la ciutat. El resultat en cas d’inundació, anticipava Ashoor, “seria desastrós per als residents de Derna”.

Hi ha altres factors humans que haurien pogut minimitzar els efectes de la catàstrofe. L’Organització Mundial Meteorològica (OMM) creu que s’hauria pogut evitar l’enorme pèrdua de vides humanes si Líbia, que viu submergida en el caos des que l’OTAN impulsés l’expulsió de Muammar al-Gaddafi, tingués una agència meteorològica en funcionament.

“Si això fos així, podrien haver emès advertències –indica des de Ginebra (Suïssa) Petteri Taalashe, secretari general de l’OMM–. Les autoritats pertinents haurien pogut dur a terme l’evacuació de la població.”

Quan hi ha grans pèrdues de vides, ja sigui per desastres naturals o per conflictes, sovint la presència de morts provoca malfiances per les possibles malalties infecciones que puguin encomanar. Això, admet l’Organització Mundial de la Salut (OMS), té especial sentit quan hi ha inundacions, en què els cadàvers tenen contacte amb l’aigua. “Els cossos morts a prop de subministraments d’aigua poden filtrar excrements i contaminar les fonts d’aigua”, adverteix el grup.

Ara, aquests temors s’escampen pel nord-est de Líbia. L’avaria del sistema de subministrament d’aigua, les dificultats de sanejament i les morts de persones i d’animals suposen una crisi humanitària de primer ordre en què el còlera pot aparèixer. Tot i que fonts sanitàries afirmen que un brot d’aquestes característiques és evitable, Haití estableix un precedent negatiu, on van morir milers de persones a causa d’un brot sorgit l’any del terratrèmol.