La primavera ja va anunciar amb força la sequera que s’hauria de suportar a l’estiu. Després d’uns mesos àrids, van arribar les pluges, tard i arrasadores en determinats indrets, tant per aigua com per pedra. “Aquesta primavera i estiu han estat de patiment i angoixa per al sector agroalimentari. Semblava la tempesta perfecta, amb una sequera històrica que ha afectat el 90% del territori agrari del país, el canal d’Urgell tancat al reg per primera vegada en els seus 160 anys d’història, escassa aigua a les capçaleres dels rius i embassaments buits”, explica Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Però la situació, que ell qualifica com a “dura”, encara no ha acabat. La falta d’aigua, qüestió recorrent des de fa uns anys –a finals del juny passat es va constituir la Taula Nacional de l’Aigua, on una trentena d’entitats i associacions intenten abordar la gestió present i futura d’aquest bé cada vegada més escàs–, “ha afectat sobretot el cereal i la fruita de secà, amb la pèrdua del 100% de les collites”, diu Sarroca. També han patit considerablement els cultius i els cereals de reg, els cultius llenyosos de fruita, l’olivera de secà i l’arròs.