La majoria parlamentària independentista es va recuperar ahir per un dia per pressionar Pedro Sánchez amb l’amnistia i el referèndum. ERC i Junts van poder aprovar una resolució que condiciona la reelecció del president espanyol en funcions al compromís amb el referèndum que li demanava des de la cambra el president Pere Aragonès. Ho van poder fer per l’abstenció de la CUP en un acord que colla un PSOE que la vigília a la nit feia públic un comunicat conjunt amb el PSC en què advertien que no aniran més enllà de la Constitució. Encara més clar va ser ahir de bon matí en una entrevista a RAC1 el líder del PSC, Salvador Illa, que es va mostrar disposat a tornar anar a eleccions generals si la condició de la investidura és el referèndum. La diputada de la CUP Dolors Sabater va respondre a Illa que no és el referèndum el que trenca la convivència sinó “negar l’anhel” de decidir a la majoria de catalans que són favorables a la consulta en les enquestes.

Més enllà de les preses de partit públiques, caldrà veure quin marge d’acord hi ha, tenint en compte que l’aposta d’ERC i Junts, com ja va avançar el president Aragonès, només exigeix a Sánchez el compromís de negociar durant la pròxima legislatura espanyola “les condicions” d’aquest plebiscit. “Negociar, negociar per poder fer efectives les condicions”, emfasitzava ahir la portaveu parlamentària republicana Marta Vilalta. Brandant l’amenaça de la repetició electoral, En Comú Podem es va afegir al PSC en l’advertència a ERC i Junts de no plantar-se en el “referèndum sí o sí”. “No podem donar una segona oportunitat a qui vol incendiar Catalunya” avisava el portaveu del grup, David Cid, en referència al PP i Vox.

Pel que fa a l’amnistia, la confluència d’En Comú Podem ampliava la majoria parlamentària en favor de l’amnistia de tots els encausats pel 9-N, l’1-O i les protestes contra la sentència del Suprem. Amb el vot també contrari del PSC, la resolució en favor de la llei de comptador a zero pactada per ERC, Junts i la CUP rebia el suport d’En Comú Podem.

Per altra banda, tot el catalanisme parlamentari, des del PSC fins a la CUP, aprovava junt una resolució que considera “imprescindible” que el català es converteixi en llengua oficial de la UE el 24 d’octubre –només l’espanyolisme de Vox, PP i Ciutadans s’hi va oposar–. Però aquesta unanimitat del catalanisme era també per un dia i pensant en la investidura.