Estic detingut com a urbanista que va dur a terme una activitat purament professional i pública defensant la ciutat durant Gezi. Estem a la presó com a presoners de consciència, com va declarar Amnistia Internacional. L’interessant és que probablement soc el primer i únic urbanista del món detingut per exercir la seva professió.

Després de Gezi van augmentar les demandes de participació dels urbanistes en els processos de presa de decisió sobre la ciutat. Podem dir que és un punt d’inflexió per a Istanbul i per a la planificació en relació amb la participació i amb la reivindicació del dret a la ciutat.

En els projectes de transformació urbana, el govern no acostuma a violar-les, però com que és l’únic responsable que pren decisions i les executa, modifica les lleis en funció del projecte que vol portar a terme.

Istanbul s’ha desenvolupat així a causa de la construcció il·legal, que va consistir en les intervencions al pla establert de forma poc sistemàtica. En resum, va ser la falta de supervisió i les intervencions que van fer cas omís de la disciplina de la planificació que van crear l’actual caos de desenvolupament no planificat, infraestructures i zonificació d’Istanbul. La transformació urbana no ha funcionat com una activitat de renovació i enfortiment, sinó com un projecte per exiliar les classes baixes als afores de la ciutat. Els seus espais vitals s’han convertit en solars urbans i s’hi han realitzat projectes per a les classes altes.

És factible en termes de tecnologia de la construcció, però farà més mal que bé. Es viola el Pla Provincial de Medi Ambient d’Istanbul que prohibeix la construcció a les regions del Nord que són font d’aigua i vida natural. A més, es vol establir un nou assentament amb milions d’habitants al voltant, que provocarà que certs segments afegeixin riquesa a les seves fortunes amb el valor del lloguer mentre que la vida dels istanbuliotes mitjans serà més difícil i insalubre.

Si som capaços de sensibilitzar l’opinió pública amb un suport més ampli, podrem tenir èxit en la lluita contra aquests projectes. No oblidem que actualment estic a la presó com a professional que va defensar l’espai vital públic oposant-me al projecte de centre comercial-hotel que el govern volia construir al parc de Gezi.

Istanbul és una ciutat que espera un terratrèmol, però que no està preparada. El principal problema és el parc d’edificis, perquè és molt fràgil davant dels sismes. Les obres s’han accelerat, però queda molt treball per endavant. Des de l’últim gran terratrèmol el 1999 s’ha perdut molt temps i no podem tolerar-ho. Després d’aquell sisme es va fer el Pla Mestre d’Istanbul per a terratrèmols, però molts dels punts no s’han aplicat. A Istanbul hi ha 1.250.000 edificis i aconseguir que tots siguin resistents als sismes és una feina molt àrdua. S’haurien de renovar o de modernitzar determinant-ne el comportament sísmic. També s’haurien de reforçar les infraestructures dels edificis públics i dels mitjans de transport.