És un repte que entomo amb moltes ganes. Per a mi el món local sempre ha estat un referent i la meva carrera política sempre hi ha estat vinculada, no només com a alcaldessa, també a la Diputació, i des del govern, quan era consellera de la Presidència. Les administracions locals tenim reptes molt importants per aquests anys.

És un moment cabdal perquè tots els reptes que tenim a escala global impliquen de manera directa el món local. És el moment d’abordar-la perquè hem d’acabar de definir bé quines són les nostres competències i dotar-les dels recursos necessaris que ens permetin assumir-les. Són deures pendents d’ençà dels ajuntaments democràtics i va sent hora d’endreçar-los.

És clar. I de fer aflorar aquestes necessitats que no s’han pogut abordar des de les administracions que tenen les competències i que al món local els hem hagut de donar resposta. Ens hem de dotar d’una llei que ho reguli i que faci aflorar aquelles competències que no ens són pròpies i per a les quals no tenim el finançament adequat.

Estem pendents de la proposta de data, però la meva voluntat és que com a entitat que representa tot el municipalisme ens puguem reunir de manera immediata amb el president.

Si hi ha voluntat política, tirarà endavant perquè els ajuntaments de Catalunya, per sort, són de diferents colors polítics però tenim totes les mateixes necessitats. Per això és important que s’impulsi des del món local, des del consens polític.

Sí i no, perquè la majoria d’ajuntaments, diria que tots, patim dels mateixos diagnòstics i mals. Coincidim al 100% en el fet que el finançament del món local és un tema que fa molt temps que no està ben resolt.

Amb preocupació i, per això, vull alçar la veu en pro de resoldre el tema del finançament local. No sempre ha d’acabar tot repercutint en el ciutadà amb els impostos i les taxes. Les pujades dels serveis a les administracions també les pateixen els ciutadans. Des del món local ens hem de poder finançar. Aquests propers quatre anys estaria bé que es pogués resoldre.

Perquè està feta sense tenir en compte la realitat del nostre país i amb una mirada recentralitzadora total. El que hauria de fer Barcelona és exercir de capital de Catalunya, també en l’àmbit del moviment municipalista, i exercir la defensa dels municipis del nostre país per tenir una bona llei de governs locals, un bon finançament local, més que concentrar diferents realitats sense haver-ne ni parlat amb la gent del territori. Ha estat molt agosarat.

N’hi hauria d’haver més. És important que pugui mantenir una reunió amb l’alcalde de Barcelona, és una de les previstes.

Primer, defensar que Miquel Buch és aquí com a secretari general perquè ha estat alcalde, coneix el món local, ha estat president d’aquesta entitat i pot fer una tasca enorme tenint en compte els reptes que tenim. El judici de Miquel Buch i Lluís Escolà no deixa de ser una mostra més de la persecució contra l’independentisme al nostre país. I, per tant, denunciar que estiguin condemnats. Per sort, està recorregut al TSJC i ja veurem, a partir d’aquí, com evoluciona.

Vaig ser una de les veus contràries a la sortida del govern perquè entenc la política com una eina per transformar i fer avançar la societat, i on més camp per recórrer hi ha per poder-ho fer és quan governes les institucions. Però no tot ho pots fer a qualsevol preu. ERC no va mantenir els acords que havien permès la investidura de Pere Aragonès i, fruit d’això, Junts va sortir del govern. Passat un any, continuo pensant que millor estar al govern perquè ara tenim un govern feble, que no pren les decisions que hauria de prendre i que només té el suport de 33 diputats i això té conseqüències en la governabilitat del país. En l’àmbit de Junts, et permet posar perspectiva i poder plantejar una alternativa lliurement, sense les mans lligades. És també una oportunitat.

L’amnistia hauria de ser un punt de partida per tot allò que ha d’esdevenir, que depèn del fet que hi hagi un acord històric. Per fer un símil, ha de ser com una segona Transició. Cap a on? Cap al fet que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l’autodeterminació. Junts està negociant en aquest marc perquè, si n’hi ha, hi hagi un acord històric i per tenir garanties sobre tot allò que s’acordi.

Dependrà d’aquest acord. Quan Junts hagi de dir alguna cosa ho dirà Junts, perquè per Junts només parlarà Junts.