Societat
NURI ESCORRIOLS
VEÏNA DE LA BARCELONETA
“Deien que ja tenien emparaulat el pis”
Una veïna de la Barceloneta assegura haver viscut angoixada per la violència amb què les immobiliàries li exigien que decidís vendre’s el pis
Resistent
La Nuri –ella diu que el seu nom oficial és Antònia, però li agrada més Nuri– és d’aquella raça de veïns i veïnes que han decidit quedar-se al barri, a la Barceloneta, per la simple raó d’estimar-se’l. Diu que ningú la pot treure d’allà on sempre ha viscut i ara fins i tot hi ha portat els pares, i les seves dues filles ja han llogat pisos a prop seu
La Nuri Escorriol viu al passeig Joan de Borbó, al cor de la Barceloneta. En un pis de 50 metres quadrats, el qual, segons reconeix ella mateixa, és un “bombonet”. Està acostumada a rebre ofertes per adquirir-lo, però assegura que el que li ha passat en el darrer any, des que es va anunciar que la copa Amèrica aterrava a Barcelona, és gairebé de pel·lícula de por.
Un pis a la Barceloneta deu rebre ofertes de compra constantment. Això no és nou, no?
Constantment. Estem acostumats que vinguin els de Tecnocasa o els d’Engel&Völkers, que de tant en tant venen i et diuen si vols taxar el pis, si el vols vendre, si t’ho pensaries... El nostre pis té uns 54 metres quadrats, és el doble del típic quart de casa, i sabem que aquests van superbuscats, perquè, a més, tenim ascensor. Que ho intentin és normal des de fa uns anys. Però quan es va començar a parlar de la copa Amèrica i va arrencar tot el rebombori, això va canviar i va empitjorar.
Empitjorar, en quin sentit?
Ho vam notar sobretot abans de l’estiu, cap al mes de març o així. Van aparèixer unes agències molt estranyes amb noms molt complicats, estrangers. Comercials russos, anglesos... I insistien moltíssim a comprar, llogar, el que fos. No mencionaven directament la copa, però deien “amb els esdeveniments que ara venen, els convé moltíssim”. I jo: que no, que no hi estava interessada. Molts papers a la bústia i molta insistència, fins a arribar a provocar situacions que ens van angoixar i fer passar por.
Què vol dir?
Un dia van picar a baix una altra vegada per preguntar si hi estava interessada i els vaig dir que no. L’endemà, la mateixa persona va tornar i, amb molt males maneres, em va dir que el pis ja estava emparaulat i que jo li havia donat la paraula. Jo li deia que s’havia equivocat, i es va enfadar. Va dir que l’estava fent quedar molt malament davant els clients, que ara no sabien on anirien. Ara m’adono que hauria d’haver avisat la policia i haver baixat i retenir-lo fins que vinguessin els agents, però en aquell moment vaig quedar bloquejada, perquè el que feia por és que arribés a pujar. O que jo baixés i fos pitjor, que jo tampoc amago el caràcter, eh?
No li ha tornat a passar? Han seguit les ofertes?
Un cas com aquell, no, però sí, i tant si segueixen. Truquen per telèfon i piquen a baix, a sota casa. Jo sempre dic que em deixin tranquil·la, però no hi ha manera. Hi estem acostumats. En aquesta escala ja només quedem quatre veïns, la resta són estrangers.
No ha tingut mai la temptació d’acceptar-ho i marxar?
Jo no vull marxar. Jo no vendré el pis, i menys a aquesta gent que ens ve a fer fora. No he tingut mai la temptació de marxar. Al contrari: els meus pares vivien fora i els vaig portar cap aquí. I les meves filles han llogat pisos a la vora de casa, a un o dos carrers. Nosaltres estimem molt la Barceloneta.
Què en pensa, de la copa Amèrica? Es pot aturar?
Aquesta, no; ens la menjarem segur. Però el que no volem és que es quedi per sempre, perquè serà un altre malson per al barri.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.