Gaza s’apaga. L’absència d’electricitat i de combustible arran del bloqueig total dictat per Israel fa que cada vegada sigui més complicat contactar amb la franja de Gaza. El silenci informatiu és ferotge. Hi ha centenars de periodistes acreditats per entrar a Gaza per Eretz, al nord del territori, però Israel no els hi permet l’accés. Els informadors tampoc poden penetrar a Gaza pel pas de Rafah, que connecta Egipte amb l’enclavament. Israel l’ha bombardejat dos cops i amenaça de tornar a fer-ho.

A l’altra banda del mur, Israel no troba el límit i ningú l’ajuda a trobar-lo. Els dirigents del país van advertir la població de la meitat nord de la franja que els donaven 24 hores per desplaçar-se cap al sud. Un marge temporal que arribava a la fi aquesta passada mitjanit i una operació d’èxode que grups dels drets humans han denunciat com a impossible. Especialment ateses les circumstàncies sobre el terreny. Tot i que cada cop en tinguem menys imatges i veus, la franja de Gaza ha patit durant els darrers set dies la pitjor ofensiva que mai hi hagi dirigit l’estat d’Israel. Són més de 1.800 persones mortes. El govern d’emergència liderat per Benjamin Netanyahu i Benny Gantz hi ha deixat caure 6.000 bombes en sis dies. Una dada: són més bombes de les que van llençar els EUA durant molts dels anys en què van ocupar l’Afganistan, un territori gairebé 2.000 vegades més gran que Gaza.

Talal Okal, analista resident a Gaza, encara trobava la manera de contactar amb Reuters. “Com van fer el 1948, Israel ens vol expulsar de la Palestina històrica llençant bombes sobre els nostres caps”, denunciava a l’agència. “Però avui, això passa davant dels ulls d’arreu del món.” Des d’algun despatx llunyà, el portaveu de l’exèrcit israelià, Jonathan Cornicus, llençava un consell a més d’un milió de persones atrapades entre el mur i les bombes israelianes: “Per la vostra seguretat, marxeu al sud i mantingueu-vos allunyats dels terroristes de Hamàs, que us fan servir com a escuts humans.” Hamàs, a dins de Gaza, els demanava el contrari. “Aferreu-vos a casa vostra; aferreu-vos a la vostra terra.”

El secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin, era ahir a Israel. Les democràcies, va dir, “són més fortes quan defensen les lleis de la guerra”. També va assegurar que “terroristes com Hamàs fan mal a civils; les democràcies, no”. Les seves declaracions, tenint en compte l’inflexible suport de Washington a les ofensives llençades per Israel, s’han d’entendre com un exercici de cara a la galeria.

Milers de soldats i de voluntaris israelians s’arrepleguen al voltant de la franja de Gaza. És Sderot, una ciutat enganxada al mur. El territori, fa només uns dies, patia una massacre durant la invasió dels militants de Hamàs. Però centenars de ciutadans que fan suport a l’ofensiva es resisteixen a marxar. “En guerres anteriors contra Gaza només ens havien atacat amb coets”, diu Boaz Harel, voluntari de Tel-Aviv. “Però ara la gent obria les finestres i veia els seus amics sent tirotejats al carrer, i tot això ha provocat un nou nivell d’histèria.”