Política

Netanyahu, protegit per Biden

El president dels EUA defensa que l’horror a l’hospital va ser cosa dels palestins

Diu que Israel accepta permetre l’entrada d’ajut humanitari a la franja des d’Egipte

Les protestes al món àrab compliquen la potencial ofensiva terrestre

Molta gent a Gaza està bevent aigua contaminada o salada; hi haurà malalties infeccioses

Mal­grat tot, Israel con­ti­nua sent el 52è estat dels EUA. Joe Biden, que ater­rava ahir a Terra Santa, va dei­xar-ho clar només de bai­xar de l’Air Force 1. “Els nord-ame­ri­cans plo­ren amb vosal­tres”, li deia el cap de la Casa Blanca al pri­mer minis­tre isra­elià. “El món civi­lit­zat” s’ha d’unir con­tra Hamàs, li va res­pon­dre Ben­ja­min Neta­nyahu. Men­tres­tant, la xifra de vícti­mes mor­tals a la franja de Gaza s’enlai­rava més enllà de les 3.200. En menys de dues set­ma­nes.

La visita del pre­si­dent dels EUA va pro­te­gir ahir Israel d’una cai­guda en l’opinió pública glo­bal que hau­ria pogut ser encara pit­jor. La tro­bada es produïa poques hores després que l’hos­pi­tal Bap­tista de Gaza es con­vertís en la fi del món. L’atac con­tra la ins­tal·lació havia dei­xat cen­te­nars de morts, una sen­sació de pànic que s’escampa per tot l’encla­va­ment asset­jat i una con­demna inter­na­ci­o­nal per part, fins i tot, de països àrabs els governs dels quals apro­pa­ven posi­ci­ons amb Israel. Però ahir Biden va aparèixer al cos­tat de Neta­nyahu defen­sant la tesi del seu govern. Veure el pre­si­dent dels EUA al·legant que la desgràcia de l’hos­pi­tal havia anat a càrrec de les milícies pales­ti­nes –“Sem­bla que han estat els de l’altre equip”– va ampli­fi­car la con­fusió que les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes havien estat interes­sa­des a pro­vo­car.

L’impuls que Biden ha ofert a Israel, on la vida de la població al cen­tre del país ja torna a la nor­ma­li­tat, no can­via les coses a Gaza, almenys de moment. El pre­si­dent nord-ame­ricà va anun­ciar que Israel havia accep­tat per­me­tre l’entrada d’ajuda huma­nitària bàsica com ara aigua, men­jar i medi­ci­nes al sud de la franja des d’Egipte. Ara falta que l’anunci es mate­ri­a­litzi, ja que no va con­cre­tar quan.

Mili­ons de pales­tins a dins i fora de l’encla­va­ment no es tre­uen l’hor­ror de la retina. Les imat­ges enre­gis­tra­des a l’hos­pi­tal Bap­tista poques hores abans de l’heca­tombe cir­cu­len entre els pales­tins. S’hi veuen dese­nes d’infants jugant a la zona recre­a­tiva de l’hos­pi­tal, on s’orga­nit­za­ven acti­vi­tats perquè els més petits pogues­sin ser-ho entre bom­bar­de­jos.

Encara no s’ha pogut con­fir­mar l’auto­ria de l’atac, però el gruix del món àrab s’avança i en culpa Israel. Ahir es van regis­trar pro­tes­tes –algu­nes de mul­ti­tu­dinàries– a Cis­jordània, on els pales­tins d’aquest ter­ri­tori ocu­pat van fer vaga. També se’n van fer a Líbia, a l’Iraq, a Kuwait, a Qatar i al veí Líban, on el mateix Hez­bol·là con­vo­cava mol­tes de les mani­fes­ta­ci­ons. La frus­tració con­tra la impu­ni­tat del règim isra­elià s’escampa per la regió, i a Israel hi ha qui creu que això pot empe­ti­tir la fines­tra perquè Israel faci una ofen­siva ter­res­tre con­tra Gaza, on també hi va haver mani­fes­ta­ci­ons. Mal­grat la situ­ació de des­es­pe­ració als hos­pi­tals que encara fun­ci­o­nen, dese­nes de doc­tors van apar­tar-se dels paci­ents i van fer una marxa supli­cant la fi dels bom­bar­de­jos isra­e­li­ans.

Con­ti­nuen els bom­bar­de­jos

Fora dels hos­pi­tals, la misèria. Els míssils con­ti­nuen caient a tota la franja. “Han bom­bar­de­jat esco­les d’UNRWA on es refu­gien milers de per­so­nes”, va dir ahir Raquel Martí, direc­tora de l’orga­nit­zació a l’Estat espa­nyol. “Però també assis­tim a una crisi de salut pública. Molta gent està bevent aigua con­ta­mi­nada, fins i tot aigua salada, i començarem a veure malal­ties infec­ci­o­ses.”

Violència impune

El dis­curs de l’odi prac­ti­cat per múlti­ples diri­gents isra­e­li­ans, com ara el pre­si­dent Isaac Her­zog, escampa al car­rer la pers­pec­tiva que tots els resi­dents de Gaza són com­ba­tents de Hamàs. A la Cis­jordània ocu­pada, on l’ús i abús del poder que els atorga l’apart­heid ja era la norma, els colons aug­men­ten els seus atacs –de vega­des mor­tals– con­tra els pales­tins. “La violència ven­ja­tiva con­tra els pales­tins va a més”, va denun­ciar Yesh Din, un grup isra­elià de defensa dels drets humans als ter­ri­to­ris ocu­pats. “Dot­ze­nes de colons armats han envaït el muni­cipi de Madama, han pres foc a un vehi­cle i han llançat pedres a dins de les cases de la gent. Hi havia sol­dats a l’escena i no han fet res per atu­rar-ho.” Bre­aking the Silence, un grup con­for­mat per antics sol­dats isra­e­li­ans que llui­ten con­tra l’ocu­pació després d’haver-la cone­gut des de dins, ho rati­fi­ca­ven: “L’objec­tiu d’aquesta violència és forçar comu­ni­tats sen­ce­res a l’expulsió, espe­ci­al­ment men­tre tots els ulls es posen sobre Gaza.”

La violència va de bra­cet de la des­hu­ma­nit­zació. “Com a ana­lista de la regió, segueixo la cober­tura de mit­jans d’arreu del món des de fa anys”, va dir l’obser­va­dor Hai­zam Ami­rah-Fernández. “Mai abans havia vist una des­hu­ma­nit­zació ni una bana­lit­zació del geno­cidi com la que estic veient aquests dar­rers dies.”

Occident fa el buit al Líban

La guerra es reclou des de fa més d’una setmana a la franja de Gaza, però els tambors de guerra s’estenen pel Llevant mediterrani. Ahir, múltiples països occidentals, incloent-hi els EUA, el Canadà i França, advertien els seus ciutadans que no viatgessin al Líban i que marxessin del país “mentre encara hi ha vols en funcionament”. De fet, algunes aerolínies ja han començat a suspendre i cancel·lar vols cap a Beirut o que feien escala a la capital del Líban. Fins i tot l’aerolínia nacional libanesa, Middle East Airlines, feia un anunci en la mateixa direcció. Els Estats Units van posar el nivell d’alerta al màxim. Això passava hores després que multituds frustrades pel paper d’Israel i pel suport de la Casa Blanca es manifestessin davant de l’ambaixada dels EUA al Líban. França, que històricament s’ha presentat com a guardiana del país del cedre, desaconsella el Líban. París no vol que cap francès hi viatgi a menys que sigui “imperatiu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.